Es va solucionar allò dels treballadors argentins i peruans? Sí, la problemàtica dels abusos laborals a operaris de la construcció que ens va portar de cap, sobretot a principis de l’any passat? Doncs no. Algunes coses han millorat, però les males praxis persisteixen. S’han enquistat. I encara que no s’hagi dit res més no és que s’hagin erradicat, sinó que continuen però silenciades. O millor dit, s’intueixen que poden seguir els incompliments perquè qui més qui menys ha pogut veure obrers forans que treballen moltes hores o que sopen mig amagats a la mateixa obra de nit, cosa que fa sospitar.
Segons el president d’Argentinos en Andorra, Marcelo Ponce, actualment hi hauria més d’una vintena de casos que afectarien aquesta comunitat i que tenen un denominador comú, o millor dit un patró comú d’actuació. I en té proves. El punt de partida és una oferta de feina per treballar a Andorra d’una empresa de treball temporal (ETT) i signatura d’un contracte al país d’origen i arribada al Principat i signatura d’un altre contracte canviant algunes de les condicions del primer. “Els canvien el contracte just quan arriben, quan estan amb l’emoció, amb l’alegria d’haver arribat a Europa”. Després, inici de treball en una constructora sense tenir el permís de residència i treball –cosa que pot durar entre 20 dies i dos mesos– sense cotitzar i sense assegurança, per tant. I també sense els equips de protecció per realitzar la seva feina.
I això no és tot, ja que ve la segona part: fulls de salaris suposadament signats pels empleats, que diuen que no han firmat res, presentats per l’ETT a la constructora i pagament del salari més enllà dels dies de marge que dona la llei. I no, encara no s’acaba aquí el modus operandi, ja que és la mateixa ETT qui paga el salari d’aquests treballadors i es queda un marge de benefici, que pot ser legítim sempre que, és clar, compleixi amb la legalitat vigent al Principat d’Andorra. El que sí sembla que han millorat respecte al 2024 són les condicions de vida per tot l’enrenou que es va generar, reconeix Ponce.
Presumptament hi estaria implicada una de les ETT que ja va ser investigada i probablement multada per mala praxi però, com assenyala Ponce, “paguen una multa i continuen”. Els surt més a compte. En aquest sentit, convé tenir present que durant el 2024 Treball va fer un 65% més d’inspeccions d’ofici que l’any anterior. En concret, en van ser 46. Així mateix, Immigració va obrir 143 expedients per irregularitats en les condicions laborals de treballadors estrangers i va imposar 43 sancions, segons recull la memòria del departament del 2024.
De la vintena de casos afectats per les irregularitats esmentades, almenys sis estaven disposats a presentar la denúncia pertinent a Inspecció de Treball. Ara bé, com ja va passar l’any passat, ara per ara “han reculat”. En part, perquè “fent soroll” intern s’ha aconseguit canviar part de la situació. I també perquè tot i les condicions, sempre són millors que les d’Argentina, reconeix Ponce. No s’ha de descartar tampoc la por de les represàlies. En qualsevol cas, el que sí està passant és que si no hi ha denúncies difícilment es podran detectar les infraccions en la normativa laboral, recorda el president d’Argentinos en Andorra. Sempre, però, es poden fer inspeccions d’ofici. Per aquest motiu, Ponce no descarta demanar una reunió amb la ministra de Presidència, Economia, Empresa, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, per traslladar-li totes aquestes inquietuds.
I què se n’ha fet dels canvis introduïts en les autoritzacions de residència i treball de curta durada que havien de servir per esmenar la situació? Sobretot, què ha passat amb la notificació de treballs de curta durada? Doncs sembla que no ha acabat de complir la funció esperada, a la vista de les irregularitats que s’estarien produint. “No s’ha pogut posar fre, evidentment”, diu Ponce.
De tota manera, des d’Argentinos en Andorra no defalleixen i “confiem plenament que amb el temps, perquè veiem que hi ha interès a millorar les coses, es podrà resoldre aquest tema i d’altres qüestions migratòries”. Ho expressa el seu president tenint present que “la indústria de la construcció és molt forta i no es pot frenar”. Ara bé, a qualsevol preu?