La ministra Mònica Bonell va treure el seu costat més conciliador en la reunió de fa quinze dies amb l’Associació d’Editors per encarrilar la guerra del Fiter i Rossell, que amenaçava d’avortar el lífting del veterà premi –la d’aquest curs serà la 35a edició– abans fins i tot de començar. Recordin que al juny va transcendir la intenció del ministeri, que el dota, i del Cercle de les Arts i de les Lletres, que el convoca al cartell de la Nit Literària, que en endavant el publiqui un segell del país, i que als editors els va faltar temps per desmarcar-se’n, perquè no reclamaven un simple “canvi de cromos”, sinó una reflexió “en profunditat” sobre els premis  literaris que dota Cultura. Que són el Fiter i Rossell de novel·la, amb una bossa de 10.000 euros, i quatre més: el Carlemany  per al Foment de la lectura (7.500 euros), el Martí i Pol de poesia (1.200) i dos de periodisme, el Pirene (6.000) i l’Àlex Lliteras (5.000). Amb el detall afegit que la Nit Literària ja convoca per la seva banda un altre premi de poesia i, de propina, un de contes  i narracions, un segon de novel·la curta, un tercer de ciència-ficció i de propina, un quart d’assaig literari. En total, nou premis que toquen tots els  gèneres i tots repetits.

Però anem a pams. Cultura ha deixat clara la seva posició: la seva voluntat és salvar el Fiter i Rossell, per trajectòria i per veterania. I responent, insisteix el cap de Cultura, Joan Marc Joval, a la petició dels editors que el guardó el publiqués un segell de casa, vehicularà a través de l’associació un concurs per escollir-ne l’editorial. Serà l’associació l’encarregada d’establir les bases i els criteris tècnics i de fer-les arribar als socis, i el ministeri decidirà entre les propostes que s’hi presentin. Els editors hi estan d’acord, tot i que –recordem-ho– tant Editorial Andorra com Anem, Medusa i Trotalibros s’hi van mostrar molt repatanis. Tant, que s’hi van pronunciar obertament en contra. A diferència de Marinada i Acadèmia Masegosa, que es van desmarcar de la posició oficiosa i es van declarar disposat a publicar el Fiter i Rossell. En qualsevol cas, haurà de ser amb uns estàndards professionals i amb la garantia d’una distribució adequada, insisteix Joval. Si cap proposta compleix aquests requisits, “el publicarem directament des del ministeri”, conclou Bonell. Es tracta d’aprofitar la conjuntura per rellançar el Fiter i Rossell sobre tres premisses: dotar-lo de prestigi, determinar quin ha de ser el perfil literari del guanyador  i professionalitzar el jurat. 

Però com s’ha dit, l’objectiu dels editors no és el Fiter i Rossell, sinó un replantejament general dels premis que dota el ministeri. “El que pretenem tots, nosaltres també, és que els diners que hi invertim tinguin com més retorn millor. En forma de prestigi, de distribució i de visibilitat. Som conscients que quan es va instituir la Nit Literària la prioritat era fomentar la creació en català, i que avui aquest objectiu es pot aconseguir d’altres formes”, diu Joval.  I per això el ministeri ha convocat per a la tornada de l’estiu una taula rodona amb representants d’editors, autors, llibreters, gestors culturals “i naturalment, també el Cercle de les Arts i de les Lletres”, per redefinir la política de premis: cal que existeixi un Martí i Pol quan ja existeix un Grandalla? Dos premis de periodisme, que d’altra banda acostumen a tenir una resposta més aviat escassa? Quatre guardons menors de ficció –que en aquest cas doten patrocinadors privats, no el Govern– a banda dels dos premis grans que són el Fiter i Rossell i el Carlemany? No seria més eficaç destinar aquests diners a creació, traducció, edició i promoció? Falta un premi (honorífic o no) a la millor obra publicada durant l’any? Un Premi Nacional de Cultura, com tenen tots els països civilitzats?

I tot això sense encetar el meló dels Ramon Llull. Feina se’ls gira, si volen anar més enllà del lampedusià tocar-ho tot perquè res no canviï.