La cantant britànica cantarà amb acompanyament simfònic els temes que li va escriure Serge Gainsbourg.
Seus són els murals ceràmics de Canòlich; seves van ser durant molts anys les portades del catàleg de la diada; seva és l’auca de la patrona, un dels primers encàrrecs que va rebre en instal·lar-se al país, el 1959, i també la rèplica de la Mare de Déu romànica que un lladre –sospita que 'belga'– va sostreure el 1973 del santuari. Ja tocava que Sergi Mas protagonitzés el monogràfic de la patrona laurediana.
Regirarocs reconstrueix virtualment un dels enterraments més antics de l’Alt Urgell.
L’auditori Claror lauredià va acollir amb tres quarts d’entrada la segona i –de moment– última funció de De quin color és un petó?, espectacle que combina dansa i teatre destinat al públic familiar i que es va estrenar el 12 de maig amb un ple a les Fontetes.
La Ruta del Ferro dels Pirineus ja té entitat pròpia. A finals de l'any passat es va constituir com a associació i ara s'ha dotat d'uns estatuts, una junta directiva i un comitè científic, a més d'un pressupost que en garanteixi la viabilitat.
Ja estan a la venda les entrades de la pròxima obra de teatre produïda per l'Escena Nacional d'Andorra (ENA), 'Muda', que s'estrenarà el 26 de juny, a les 21.30 hores, a l'Auditori Claror del Centre cultural i de congressos lauredià. Les localitats valen 15 euros. Una de les protagonistes és l'andorrana Maria Lanau.
La urgència i el “secretisme” amb què el ministeri ha gestionat l’excavació del forn de cal Terrissaire a camp de Perot ha suscitat suspicàcies en l’Associació d’Arqueòlegs i Historiadors (Apaha), amb la mosca rere l’orella perquè –segons ells– la intervenció la dirigeix un arqueòleg que encara no ha entregat la preceptiva memòria de l’excavació que el mateix Augé va dirigir el 2015 al Forat de la Coma.
Es tracta d’una peça “única” al vessant sud del Pirineu, diu l’arqueòleg Òscar Augé, que ha excavat el jaciment.
La SAC clausura a la Llacuna el centenari del polígraf amb una conferència del paleògraf català Jesús Alturo.
El Carmen Thyssen Andorra va participar amb altres 39 equipaments amb menys de tres anys de trajectòria a la final del concurs al millor museu europeu de l’any, convocat pel Consell d’Europa i que va tenir lloc entre el 8 i el 13 de maig a Varsòvia.
L’Orquestra Nacional de Cambra i Blaumut tornen a unir els camins: la tardor del 2016 ja van presentar al Yepes El primer arbre del bosc, i el 20 d’octubre hi tornaran, de moment a l’auditori de Sant Cugat.
Carles Gascón el postul·la com a peça clau en la creació de la ciutat i del bisbat, i el vincula a la primera catedral, que les últims excavacions daten al segle VI.
Les sospites de Gerard Remolins s’han confirmat: l’anàlisi dels objectes metàl·lics recuperats al dolmen de la Llosa, a Bescaran –una petita col·lecció d’anells, punxons i estructures en espiral– demostra que aquest singular sepulcre megalític va estar en ús des del bronze antic –posem que entre el 2200 i el 1600 abans de la nostra era– i com a mínim fins al ferro final, just abans de la romanització –posem que cap al 400 abans de la nostra era.
Un dia, un moment, un espai urbà o natural, especialment al capvespre. Aquests són alguns dels trets comuns que es poden trobar en el conjunt d’Atmosferes contemporànies d’Andorra, que reflecteixen els quadres a l’oli del pintor Jaume Campmany.
L’ONCA i la GIOrquestra presentaran a França, en el marc del 19è festival 'Tautavel en musique', la coproducció interpretada el 13 de març amb motiu dels 25 anys de la fundació de l'orquestra i dels 25 anys de la Constitució.
Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra
Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88