dt., 17/01/2017
El pressupost de l’engany
<p>No serveix de res fixar objectius inabastables.</p>
<p>No serveix de res fixar objectius inabastables.</p>
<p>Preocupen els silencis sobre els problemes econòmics del país.</p>
De la por de la “monaquització” a la “hispanització” real.
De la pedra a la sorra, l’ombra de l’engany.
Mentre el cap de Govern “estudia” i “reflexiona”, el país s’empantanega.
Una política exterior sense ordre ni concert.
O com Antoni Martí mostra la seva submissió a Mariano Rajoy.
Pretenen disfressar una il·legalitat d’“error”.
Domina la sensació que es pot fer i dir qualsevol cosa i no passa res; però no s’hi val a enganyar la ciutadania.
No es pot plantejar una reforma enmig de la crispació.
Fan greuge a l’oposició acusant-los de “fer política” perquè ells fan altres coses.
Rebutgem la dictadura del curt termini: el que marca l’horitzó de les pròximes eleccions.
L’embrancament amb la Unió Europea no es pot aturar.
