dt., 22/11/2016
I de Gibraltar a Barcelona
Una política exterior sense ordre ni concert.
Una política exterior sense ordre ni concert.
O com Antoni Martí mostra la seva submissió a Mariano Rajoy.
Pretenen disfressar una il·legalitat d’“error”.
Domina la sensació que es pot fer i dir qualsevol cosa i no passa res; però no s’hi val a enganyar la ciutadania.
No es pot plantejar una reforma enmig de la crispació.
Fan greuge a l’oposició acusant-los de “fer política” perquè ells fan altres coses.
Rebutgem la dictadura del curt termini: el que marca l’horitzó de les pròximes eleccions.
L’embrancament amb la Unió Europea no es pot aturar.
Sense un bon acord amb la UE les nostres empreses tindran molts entrebancs.
Un naufragi institucional i democràtic.
En una situació de tensió democràtica, Andorra necessita autocrítica.
¿Un pacte d’estat per mantenir la cohesió social?
L’arbitrarietat i la poca seriositat del Govern provoquen desconfiança.
