La setmana passada, amb la roda de premsa sobtada i improvisada de dimecres, vam veure un nou capítol del serial de despit i arrogància que protagonitza Toni Martí d’ençà de les eleccions del primer de març del 2015.
Els que ho saben guarden un prudent i esporuguit silenci.
Trobem a faltar informació i confiança en les forces que defensem l’acord amb la UE.
No cal parlar, i en tot cas no es parla d’orientacions de fons.
La confiança en el progrés i una direcció política clara són missatges fonamentals.
Cap executiu no havia menystingut mai els elegits del poble d’aquesta manera.
Cal combatre la indolència i el fatalisme per treure Andorra del cul-de-sac.
Pel Govern de DA, la política és la possibilitat d’actuar al marge de les normes.
La ignorància sobre el futur porta a un present depriment.
Qui discrepa del discurs oficialista —martinià— és foragitat del país de les meravelles.
Ens convé sortir del clima d’opacitat; la credibilitat del ministre Cinca està sota mínims.
El Govern no explica bé el camí que agafa, d’aquí la inquietud dels sectors econòmics.
