Si en una cosa han coincidit bona part dels grups parlamentaris, i també el conseller general no adscrit, Víctor Pintos, és en la necessitat d’abordar la reforma de les pensions sense més dilacions, i de fer-ho amb el màxim consens possible. Ho han fet en les respostes al discurs que el cap de Govern, Xavier Espot, va oferir dimecres en la sessió inicial del Debat d’Orientació Política, en el qual també ha tingut un lloc destacat l’Acord d’associació amb la Unió Europea, entre d’altres.

Seguint l’ordre invers que han seguit en el debat, el president dels Demòcrates, Jordi Jordana, assenyalava que la de la sostenibilitat del sistema  de pensions és una qüestió “d’especial transcendència” i ha recordat que “és un compromís de tots i responsabilitat de tots” prendre mesures al respecte. Jordana ha explicat que en la darrera comissió legislativa de Seguiment i Sostenibilitat de les pensions de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social van acordar començar a treballar en aquelles mesures “paramètriques”, les de més a curt termini, com poden ser l’allargament de l’edat de jubilació, l’augment de les cotitzacions, si s’estableixen topalls i  no les retribucions, etcètera, i “veiem fins on arribem, tenint en compte que calen reformes estructurals que també s’hauran d’afrontar i en els millors terminis”, entenent per reformes estructurals un canvi de sistema que realment asseguri la sostenibilitat del sistema, com la introducció de sistemes privats complementaris, per exemple. Sigui com sigui, pel president demòcrata l’important és que la reforma “no sigui traumàtica”, que no perjudiqui els joves i als que s’incorporen ara al sistema, “que no n’hagin de pagar els plats trencats”, vaja.

Ho deia en part en resposta a les intervencions dels presidents dels principals grups de l’oposició. El de Concòrdia, Cerni Escalé, que ha fet el símil amb un “tsunami” que s’acosta, ha retret al Govern que quan la mesura és “amable” i “no té costos polítics” tira endavant, però si no demana de “socialitzar”, “necessitem un pacte d’Estat amb totes les forces”, i la “responsabilitat és dels grups de l’oposició”. I en aquest sentit, després de recordar que els compromisos per a aquesta qüestió sumen més de 6.000 milions d’euros –“un deute ocult per a Andorra”–, ha demanat no esperar a l’any que ve amb efectes per al proper Govern i ha reclamat a l’Executiu que “intervingui amb valentia” “i amb efectes per al 2026”. Petició, d’altra banda, que ha estat resposta pel cap de Govern, Xavier Espot, dient que el mateix esperava per a la desintervenció del mercat d’habitatge de lloguer, l’aixecament de les pròrrogues forçoses, de no esperar a tres mesos de les eleccions, perquè llavors es tornarien a congelar.

La presidenta del grup socialdemòcrata, Judith Casal, ha destacat que els auditors del darrer estudi actuarial deien que calia actuar primer en el primer pilar, el de les mesures més curtterministes, “que té marge de recorregut encara”, abans de passar a treballar amb sistemes privats. Casal ha aprofitat per subratllar que cal posar mitjans, i no només pensar en les magnituds econòmiques, sinó que també cal “sostenibilitat social”.

Abans, el president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, havia reclamat que per “evitar la fallida del sistema de pensions cal consens”, i el conseller general no adscrit, el liberal Víctor Pintos, que ha valorat  com a “inajornable” el debat, apel·lava al “sentit comú” per abordar el que entén que és “un dels grans reptes del país” i demanava consens per fer la reforma.

Per la seva banda, el cap de Govern reconeixia que “l’únic augment de la pressió fiscal” que es preveu és el corresponent a l’augment de les cotitzacions, tant per la part empresarial com per la treballadora, que de ben segur caldrà aplicar.

Des d’Andorra Endavant, no s'han pronunciat sobre aquesta temàtica.

Acord d'associació amb la UE
El cap de Govern s'ha mostrat disposat a treballar amb Concòrdia per planificar el model de diversificació econòmica però això sí, fer-ho “un cop assolida la condició necessària, que és l’Acord d’associació”. Espot, que ha retret a Escalé que digués que es deixés sol San Marino amb l’Acord, ja que ja “disposen d’una indústria manufacturera, una economia diversificada i unes comunicacions” quan “precisament perquè és Andorra qui aspira a això hauria de ser al revés”, ha instat el líder de Concòrdia a parlar amb la junta de l’EFA, de la Cambra o les associacions de transports per veure que “hi ha empreses que estan esperant l’acord”.

Per la seva part, el líder de Concòrdia ha recollit el guant de treballar en el full de ruta per després de l’Acord, tot i que ha insistit que a la seva formació la preocupa que es puguin prendre decisions de conseqüències “irreversibles” sense comptar amb una “anàlisi prèvia”.

En relació amb l’acord les intervencions, tant de la majoria com del PS i del conseller no adscrit,  estaven alineades i coincidien a assenyalar que serà positiu, és condició necessària, encara que no única, per a la diversificació econòmica, i es guanyarà amb sobirania.  Per part de l’altre grup detractor de l’acord, la presidenta d’Andorra Endavant ha manifestat que “no és qüestió de vida o mort”.