Tots tenien present que si “tant si plou, com si neva, no deixarem caure aquesta tradició” però en arribar a lloc, a més d’un li va caure l’ànima als peus. El recinte destinat a preparar l’escudella semblava el centre termolúdic lauredià. Una bassa d’aigua que va haver de ser recoberta amb pedres i mans a l’obra.

Tot i que a aquella hora, quarts de sis de la matinada, plana el record d’aquella escudella que es va haver de fer a l’aparcament de la plaça de la Germandat perquè plovia a bots i barrals. No queia tanta aigua com aquell any tot i que a mig matí més d’algun escudellaire ja havia hagut d’anar a casa a canviar-se de roba. El cònsol major, Cerni Cairat afirmava que “mai havia vist nevar tant” encara, que per sort, la neu era molt humida, cosa que convertia els assistents més en capitans Pescanova que en exploradors del Pol Nord.

Per sort el Comú havia previst paraigües per a les autoritats i un anorac corporatiu. Tots dos de color negre com el paraigua que portava mossèn Pepe amb un cel blau dibuixat amb algun núvol. La seva arribada no va aturar el mal temps i per si no hi havia prou aigua en va afegir amb la seva benedicció. El secretari de l’organització, Bruno Bartolomé explica que s’utilitzen 450 quilos de carn, 250 quilos de verdures, mongetes, arròs i pasta en sis olles que es barregen abans de servir per garantir un gust homogeni, mentre que una d’elles es reserva per als mateixos escudellaires i entre ells gent jove. “És una gran satisfacció que la gent jove s’hi acostumi i que torni a les tradicions”, diu l’escudellaire major Pere Obiols, al costat d’Antonio Besolí de cal Guardiet amb la seva inseparable màquina de fotografiar. “Quin arxiu deus tenir!”, li comenta la consellera general laurediana Carol Puig.

La periodista de la tele es posa a remenar una olla per il·lustrar la notícia de l’informatiu del migdia i els escudellaires l’animen que ho faci amb més energia com passaria poc després amb dues conselleres generals que es volen quedar retratades per a la posteritat.

Sota una carpa, Cerni Cairat parla amb els mitjans de comunicació sobre la reobertura del Centre Cultural Lauredià. “Des del departament de Cultura, l’equip tècnic està treballant amb una proposta que, arribat el moment, s’anunciarà”, assenyala, i afegeix que “lògicament, després de més de tres anys amb els auditoris aturats, haurem de fer una festa a l’altura de la cultura de Sant Julià de Lòria”. 

És a dir, que a partir de la primavera la instal·lació anirà a tota màquina “La nostra idea és continuar programant. Des de recuperar la temporada de teatre conjunta amb Andorra la Vella, que ja s’ha parlat, a continuar el cicle de la temporada cultural amb l’ambaixada francesa. També ens obrim a espectacles de moltes companyies que ja ens han manifestat l’interès de ser-hi”. Pel que fa als costos, el cònsol major vol deixar clar que el retard no ha suposat un sobrecost. Part de l’endarreriment es va deure a la negociació amb les asseguradores, que es va tancar per un import de 7,5 milions d’euros per cobrir els danys de l’incendi, així com a la necessitat de definir millor el projecte, que encara presentava mancances a l’inici del mandat.

Mentre, a la una en punt i després d’unes paraules de Bruno Bartolomé i de Cerni Cairat es comença a servir l’escudella, que com sempre tothom troba molt bona. Per Obiols, el secret “és que som tota una colla de companys i amics i l’afecte que hi tenim”.  L’organització va a càrrec de la Germandat de Sant Sebastià amb la col·laboració del Comú. L’entitat té uns 500 socis i, com cada any, abans de l’escudella ha celebrat la seva assemblea a l’església.

Cairat destaca el relleu generacional que hi ha a l’entitat i que “implica, en primer lloc, que les tradicions es mantenen i perduren”. És una cosa molt positiva i que es transmet de generació en generació, no només dins de les famílies, sinó també de gent nova que es va incorporant a la Germandat i poder mantenir vives aquestes tradicions és una cosa que ens fa moltíssima il·lusió des del Comú poder-hi col·laborar”.

L’any vinent, les olles tornaran a sota de la façana del Centre Cultural Lauredià i  qui sap si amb l’escudella a punt de convertir-se amb patrimoni de la humanitat, ja que Andorra es pot sumar a la candidatura que vol presentar Catalunya a la Unesco. Les escudelles andorranes hi tenen molt a dir, perquè tant si plou, com si neva, no només no deixarem caure aquesta tradició, sinó que l’anirem potenciant”. El suport popular està assegurat i va quedar demostrat ahir.