‘Carmen’: un ple per a l'esperança

Encara no ha arrencat i la Temporada d’Òpera que s’ha tret de la màniga Andorra Lírica ja es pot apuntar el primer punt amb un ple de les grans ocasions per a Carmen, la funció inaugural, dissabte al Claror lauredià. De fet, les entrades es van posar a la venda el dia 30 de desembre i van volar en una setmana. Sorpresa absoluta, i això que els preus (30 euros) no eren precisament populars. Resultat: l’organització ha obert llista d’espera i per al segon títol de la Temporada —La vídua alegre, el 4 de juny i de nou al Claror— és possible, molt possible que es programi una segona funció. Per a Carmen no ha pogut ser perquè els solistes —tots professionals, excepte Guillem Forné— tenen l’agenda tancada amb mesos d’antelació i resultava impossible quadrar les agendes. En qualsevol cas, el cert és que la Temporada arrenca d’una vegada dissabte amb aquesta Carmen en petit format que protagonitzaran la soprano Jonaina Salvador en el paper estel•lar, i el tenor Eduardo Sandoval (Don José), la també soprano Patricia Rojas (Micaela), el baix Gerardo Bullón (Escamillo), el baix baríton Andrés Jiménez (Zúniga) i, és clar, Forné (Morales) en els papers protagonistes, amb la pianista Olga Kobekina a la direcció musical, i Maria Voronkova a la direcció escènica. Repassem amb la mateixa Salvador, que a més de cantar és l’ànima de la Temporada —fa set mesos que no pensa en altra cosa— les intimitats d’aquesta Carmen fundacional. ¿Nerviosa? “Més aviat excitada, amb aquell punt de tensió que tens abans de sortir a l’escenari i també quan ets la responsable del muntatge i que crec que és necessari perquè surti bé”.

Muntatge multitudinari

Per l’escenari del Claror hi desfilaran una vuitantena d’artistes entre el Cor de Cambra —mig centenar— i els Petits cantors —una vintena més, tots dos amb direcció de CatherineMetayer—, a més dels sis solistes i de Xavi Fernández, en el paper de LillasPastia, el narrador. L’elenc es completa amb la desena de persones que conformen l’equip tècnic. Els assajos del cor van començar la setmana passada, i dilluns s’hi van incorporar els solistes, amb un règim intensiu: al matí, assaig musical; a la tarda, escènic, i al vespre, amb el cor. De 10 a 22 hores. Un acte cada dia, de dilluns a dijous, i divendres, assaig general. ¿Suficient? “Carmen és una òpera llarga i el cor hi té una presència escènica destacada: no es limita a sortir, cantar i marxar; també actuen amb els solistes. En un Gran Teatre assajarien tres mesos; nosaltres, cinc dies. Una setmaneta més ens hauria anat bé”.

Petit format

Serà la Carmen de Bizet, sense orquestra però amb piano, i amb cor i tots els papers principals. Només s’hi han eliminat els personatges secundaris —Frasquita i Mercedes les dues gitanes amigues de Carmen—, el Dancairo i el Remendado, els dos contrabandistes, i, per tant, el cèlebre quintet que tots quatre canten amb la mateixa Carmen: “És el que més es pot trobar a faltar en el nostre muntatge”. Tot plegat ha comportat una retallada considerable, de les tres hores del muntatge original a les dues del de dissabte al Claror.

Planter de solistes

Els papers solistes, excepte el de la protagonista i el de Morales, seran en aquest primer muntatge per a cantants professionals contractats per a l’ocasió. En el futur, la intenció és que es puguin anar incorporant en els papers secundaris cantants del Cor de Cambra i sobretot dels Petits Cantors. Salvador ho veu possible “per la il•lusió i l’entusiasme que hi ha posat tothom, i perquè el material és bo; només cal que continuïn treballant així”. La soprano confia en l’efecte mirall: “Si a la seva edat hagués tingut una oportunitat com aquesta, hauria flipat”.

Don José

Un pobre caporal i el primer pretendent de Carmen; sembla que sigui qui se la posarà a la butxaca, però al final qui suca és el torero Escamillo. I la mata per gelosia. En fi, un paper espectacular, diu Salvador, “en què totes les àries són estupendes” i per al qual ha fitxat Sandoval, tenor líric spinto “amb un gran volum de veu, dificilíssim de trobar perquè n’hi ha molt pocs”. Un Plácido Domingo, diu, amb la veu del desaparegut Franco Corelli.

Micaela

Confident de Don José i un paper ideal per a una soprano lírica lleugera com ho és Rojas, “amb una veu cristal•lina i jove que contrasta amb la de Carmen, més folklòrica i menys refinada i que per això habitualment canta una mezzosoprano”. Excepte en aquesta versió, perquè Salvador, que li donarà vida, és també una soprano lírica.

Escamillo

El torero, rival de Don José i qui s’acaba enduent Carmen. Un paper molt teatral perquè el torero era a l’època —parlem dels anys 20 del segle XIX— una estrella absoluta, paradigma de l’èxit social. Atenció, diu Salvador, a l’ària del brindis, amb tot el cor a l’escenari.

Morales

Paper destinat a un baríton líric, Guillem Forné en aquest cas, en la segon incursió operística —va cantar l’ària de Papageno a La flauta màgica en la Festa de la Música del 2012. “Si continua progressant pot tenir papers més importants en futures produccions. Té molta facilitat de veu i farà un gran Morales.”

El futur

Aixecar aquesta Carmen ha requerit un pressupost de 50.000 euros. La taquilla només cobrirà el 10% d’aquesta xifra; la resta procedeix de les aportacions dels patrocinadors. La vídua alegre es mourà en uns paràmetres similars. Perquè els números quadrin i sigui viable programar una segona temporada, caldrà repetir ple al juny, que els patrocinadors actuals continuïn creient en la criatura, i que se n’hi afegeixin de nous. Salvador està convençuda que sí, que és possible. Qualsevol ho posa en dubte!