Endevina endevinalla. Josep Estefanell Miró repta els amics de Facebook a localitzar els llocs de les velles fotografies familiars.
No són ‘pandemials’, no són ‘ni-nis’. Es reivindiquen com a joves emprenedores que exhibeixen imaginació i humor en temps de crisi.
Estupefactes es van quedar, confessa Miguel Espinosa, el teclista de Persefone, la primera vegada que els van comprar una samarreta des de Botswana
És una història trista, la d’en Bubu, un gos que durant els primers onze mesos de vida va viure tancat i sotmès a unes condicions de vida extremament difícils. S’estava recuperant del trauma gràcies a les atencions i l’afecte de la Sílvia Grau, que l’havia adoptat fa un parell d’anys, però aquest diguem-ne trauma dels primers temps va tenir massa pes en la trista peripècia en la qual va trobar la mort: les persones l’espantaven i per això, en comptes d’anar baixant cap a un nucli habitat pels seus medis, devia amagar-se.
Ho saps. T’ho han advertit centenars de vegades. Ho tens claríssim i ets prou llest. Però aleshores passa: vas atabalat, amb mil cabòries al cap, enllestint cinc feines amb tres mans i tot i que veus que el número que surt a la pantalla no pinta bé, la guàrdia està baixa i l’agafes. Després, preocupació: sense cap mena de dubte era un intent d’estafa i ara t’angoixa que quedi reflectit en la propera factura, encara que només ha estat el segon abans que reaccionessis penjant.
Vius, vivíssims, lluents, són els colors que desborden les últimes composicions pictòriques de Francesc Galobardes. Flors i alguns paisatges que ara pinta de memòria i en els quals trasllueix certa abstracció. El veteraníssim artista (en farà 90 el dia de Nadal) ha convertit l’habitació on ha de viure refugiat contra el maleït virus, en un estudi.
Pol Cerdà és un dels joves que integren el moviment Contracorrent, col·lectiu sorgit de les aules de l’escola de segona ensenyança d’Encamp, adolescents i postadolescents d’entre 14 i 17 anys que volen implicar-se, dir la seva, opinar.
Qui no s’imagina els actors envoltats de luxe i glamur? Doncs sopar amb un túper a l’habitació de l’hotel és més encertat. A vegades.
Des d’un helicòpter, amb drons, amb l’ajut d’un grup de recerca canina. A en Bubu el busquen per tots els mitjans possibles.
Abans que ATV hi va haver la Tele-Fira, aventura quasi artesanal que va durar cinc edicions, del 1986 al 1991, i que recordem amb Carme Grau.
Ostenta el títol amb orgull. “Ja sé que em diuen ‘la boja dels gats’”. Sort d’ella, i altres com ella, tenen els pobres animalons.
El bombardegen a preguntes, a l’Alex van der Laan, meteoròleg aficionat i apassionat, amb molts seguidors des del Principat
Una Andorra gallega. Així han batejat aquest peculiar territori aquells que tenen coneixement d’una peripècia que sorprèn qui ensopega amb ella: trepitjant territori o, més aviat en el món que vivim, tafanejant per la rèplica virtual del nostre univers internet. Va, som-hi.
Va escriure Eduardo Mendoza algunes de les pàgines més hilarants de la narrativa a Sin noticias de Gurb, la història d’un extraterrestre que aterra a Barcelona i, proveït d’alguna mena de mapa tecnològicament avançat implantat al cap, s’estimba contra tots els obstacles de la profusa i eterna obra pública al carrer. Seria curiós veure com enfrontaria el divertit extraterrestre, com qualsevol visitant o nouvingut, aquest d’escórrer per carrers que, tot i que batejats, bona part de la població els ignora olímpicament.
Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra
Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88