Millor que tenir un ocell engabiat, imatge tan trista: posar menjadores i esperar cada dia la sorpresa de qui s’hi atansarà.
La solidaritat permet a Andorra gats i gossos recuperar una colònia de gats que va ser violentament destrossada.
Veure i creure, millor que parlar per parlar: això és el que proposa Isabel Dapena després de la seva experiència hospitalària.
En Toni va viure un episodi desagradable en creuar la duana per les formes d’una agent. “Crec que es nota que soc cec, oi?”
Tres anys, explica la Laia Ferré, portava planejant amb el seu home, en Sergi, aquesta cosa de convertir-se en pares. Però qui preveia que passaria tot això?
“No som una moda encara, sinó un moviment emergent, però ho serem”, promet Antònia Balletbó, cofundadora dels Nodals Andorra, un grup de professionals (hi ha gent de la sanitat, de l’empresa i el turisme, de l’educació, de l’àmbit comunicatiu) que s’han fixat aquest discret i facilet objectiu d’influir en la deriva del món per fer-nos més feliços i al mateix temps més productius, crear un nou paradigma on l’individu actuï col·laborant amb el proïsme “en favor de l’increment de la prosperitat social i econòmica”. El model són els arbres.
“La pàgina web està col·lapsada per tanta gent com vol donar la seva opinió”, es congratulava fa pocs dies la Mercè, impulsora del perfil de Facebook Andorra gats i gossos, després de la seva humorística ocurrència: va trobar la imatge d’un gos disfressat de vaca i va pensar que la ironia és sempre una bona eina. “Nosaltres no tenim gos, senyors del Comú; nosaltres tenim una vaca i no paga”, va comentar.
Segudet podria mantenir encara restes de presència neandertal a Andorra. Però són testimonis fràgils que no estan preservats.
El diner ha de circular, diu la Filo Gonçalves: “Si vaig a la perruquera ella comprarà a la sabateria, i la sabatera, a la botiga”. Reclama de passada que les ajudes es concentrin en el petit comerç i no en els grans grups empresarials, “perquè veure que segons qui té els treballadors en ERTO fa mal”.
Sort va tenir aquest tritó pirinenc despistat que fos Juan Carlos García Arpín qui ensopegués amb ell i el posés a recer. García Arpín és geògraf i no biòleg però igualment va distingir que allò que hi havia allà, als seus peus, era un tritó pirinenc (Euproctus Asper), és a dir, un animaló fràgil, delicat i sobre qui pesa aquesta espasa de Dàmocles dels excessos de la humanització del territori. L’exemplar estava al bell mig del camí ral d’Andorra la Vella a la Massana, sota el túnel de les Dos Valires. Absolutament fora de lloc.
“Si per la situació que vivim no treballes i no tens per menjar ni tu ni els teus fills, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres (...) Intentarem ajudar-te.” Són missatges discrets que circulen per les xarxes: si estàs passant gana, contacta’m per privat. Sense escarafalls. Els emissors, alguns restauradors, propietaris de bars i restaurants, que en el seu moment més baix ofereixen un plat calent, un paquet d’arròs, una barra de pa o qualsevol article de primera necessitat.
Es va adonant sobre la marxa perquè el projecte és viu. A l’espectador que es passi per la galeria Riberaygua (quan es pugui: les dates no estan clares quan la pandèmia mana), per contemplar la instal·lació fotogràfica potser la curiositat l’arrossega cap a les cabanes del Castellar, en el camí a Arcalís, per veure el mur de pedra seca que ha posat per al seu objectiu. Un diàleg entre la galeria d’art i l’espai natural.
Un altre gerro d’aigua freda ha caigut sobre el cap dels músics de casa: l’ajornament obligat del concurs de La Fada Ignorant.
L’històric centre comercial lauredià, el primer que trobes entrant al país, o el darrer si es viatja en direcció contrària, viu els seus últims dies d’obertura. Els cartells de liquidació total es barregen amb multitud d’objectes acumulats en caixes en el que abans eren passadissos.
Més enllà, o més cap aquí, de les estadístiques hi ha gent. Com en Paulo Alves, que ha tancat la seva granja perquè ja no pot més.
Endevina endevinalla. Josep Estefanell Miró repta els amics de Facebook a localitzar els llocs de les velles fotografies familiars.
Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra
Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88