Se’m fa estrany pensar que no recordo quants cops s’ha acabat el meu món. La foscor més impenetrable i recent és la de la guerra. No la comparo amb res; tots els desastres anteriors es van quedar petits i insignificants. En totes les desgràcies d’abans hi havia una llum, una esperança. Avui, no sé quina seria. La pau queda lluny, i la reconstrucció dels vells lligams mai no s’ha vist més improbable. I tanmateix...

Temps era temps una bona encaixada servia per a segellar un tracte. La paraula donada anava a missa i aquest acte, en aparença senzill,  n’era la confirmació.  Notaris i advocats podrien donar fe de la quantitat de litigis que, amb el temps, han comportat aquest acte de bona fe, de confiança. La paraula ha perdut prestigi i, tot i que potser es conserva, tothom es cuida prou que el que s’ha negociat estigui correctament documentat.  Desconec, però, si la pandèmia va disminuir les encaixades de negocis.

Les muntanyes andorranes, segons el període, han estat concorregudes per malfactors. Així ho explica el veguer francès Charles Romeu el 1889. Demana al seu batlle, Pere Tomàs, que li doni més informació sobre la presència de malfactors al port de Soldeu. Sembla que tres homes han parat als viatgers amenaçant-los de mort i robant-los les pertinences.
El veguer mana al seu batlle que doni ordres immediatament al capità de Canillo perquè organitzi sense demora una vigilància activa en aquells paratges.

El març de l’any passat el Consell General va aprovar la Llei per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes. Un dels seus pilars fonamentals és el de la garantia d’accés al món laboral en igualtat de condicions per a totes les persones, sense discriminació de gènere.

Duu els cabells negres recollits en una cua que se li mou rítmicament cada cop que passa un producte pel lector del codi de barres. Les grans ulleres de secretària li donen un toc sofisticat. Ha estat sempre molt amable amb ell. Durant la pandèmia, darrere la mascareta, li recordava que l’establiment tenia un servei a domicili per si no volia exposar-se a un possible contagi. Quan l’altre dia la va atalaiar des de la distància, el Josep va posar-se a la filera de la seva caixa i va comprovar amb satisfacció que duia el carretó ple a vessar. “Bon dia!

Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona preguntava el 30 de desembre del 2022, a les pàgines de debat del diari Ara, “per què ens deixem enganyar tan fàcilment?”
Com diu Ferran Requejo, l’evolució humana ens ha dotat “de cervells ben preparats per sobreviure i reproduir-nos, però també sabem que es tracta d’òrgans que mostren una clara tendència a deixar-se enganyar amb facilitat, especialment de manera col·lectiva.