Fernando Marina: "Als joves músics els hem d'ensenyar també a tenir empenta individual"

Les Balears, territori convidat enguany al FeMAP, porta aquesta nit (21 hores) a l'església de Santa Maria d'Organyà una de les produccions més àmplies de l'edició, amb l'Acadèmia 1830. Deu músics i tretze cantants per interpretar tres de les cantates del considerat com 'pare' de la música, Johann Sebastian Bach. Per assaborir-les totes, però en particular la tercera, una de les més conegudes de l'alemany. Ens posa sobre la pista el director del conjunt, Fernando Marina. 

Bach: paraules majors.
Sí, però també molt boniques. És un programa ambiciós, és cert, però preparat amb moltes ganes. És un acord entre l'Associació Acadèmia 1830 i el FeMAP. És difícil, però molt maco.

Podem desgranar-ho?
Són tres cantates que, recordem-ho, formaven part de la litúrgia protestant. Són reflexions sobre el sermó del dia: Bach té cinc cicles complets de cantates! Sentirem tres de senceres, tres lectures de dies successius. La primera, BWV 82 Ich habe genug, és per la festa de la purificació de Maria: l'Esperit Sant li va dir al profeta Simeó "tu no moriràs fins que vegis que el Mesias està al teu costat". La segona, BWV 84 Ich bin vergnügt, ens ve a dir que hem de ser feliços amb allò que tenim, dedicada als treballadors de la vinya.

I una de les més conegudes.
La BWV 140 Wachet auf (Desperteu-vos). Parla sobre la paràbola de les verges, amb la núvia esperant el nuvi, on la núvia és el nostre esperit, que espera l'Esperit Sant. Temàtica religiosa, és clar, però Bach, amb aquella mestria que té fa una música sensacional.

Exigents.
Difícils, sobretot per als solistes.

Llàstima que en la tradició catòlica es va substituir pel 'cumbaià'.
Bé... Igual no sóc el més adient. Probablement. Deixem-ho així. Que parlin els doctors de l'Església.

S'estrenen al FeMAP.
Un festival ja amb llarga tradició, prestigi, i que pensés en nosaltres ens prestigia i ens va agradar molt. Tinc molta curiositat per aquestes esglésies que no conec, però tothom m'ha comentat que sonen molt bé i que prometen concerts màgics.

Ho han hagut d'adaptar?
La nostra probablement serà una de les produccions més grans que hi passem, i això que venim en format reduït, deu músics i tretze cantants. L'espai dóna el que dóna. Penso que oferirem una sensació de plenitud sonora que quedarà ben maca. És part de la nostra feina com a músics adaptar-nos a les diferents sonoritats.

Parli'ns d'Acadèmia 1830.
Ara farem onze anys. Va ser un projecte que va sortir just després de la crisi: era difícil trobar concerts, així que un grup de músics ens vam trobar per tocar plegats. I d'aquí el nom Acadèmia, que al barroc era justament això, músics que s'ho passaven bé. Hem arribat a tenir una temporada de concerts, un festival propi i crec que amb un bon nivell musical.

Com demostraran aquí.
Vindrà amb nosaltres una solista, la Irene Mas, que està cantant als principals auditoris d'arreu, a un nivell molt alt. I el cor ha guanyat premis com al certamen de Benissalem. Ara estem en fase d'intentar fer concerts a tot l'Estat i el primer pas que fem és precisament a Catalunya.

Tenen un repertori vastíssim, no es tanquen a la música antiga.
Som flexibles. Jo crec que és una cosa molt habitual en la gent jove: abans estava molt diferenciat, quan es va crear la tradició de la música antiga, però ara els músics joves tant són capaços de tocar barroc com es posen a improvisar jazz! Jo no ho podria fer, però ells són així d'eclèctics, versàtils. Nosaltres amb el cor fem des de música del Renaixement fins a autors del segle XX, estrenem compositors de les Illes i cantem Mozart, Mendelssohn o Mahler.

Amplitud de mires.
Ens obrim a tot el que faci créixer el cor. Així també oferim al públic moltes opcions.

Per joves músics, arreu, el futur sembla garantit... si poden viure d'això.
Justament això anava a dir: està garantida la seva qualitat, el seu talent. A Catalunya, la gent que surt de l'ESMUC per exemple i se'n va a l'estranger per acabar de formar-se, i tornen. Ara, que s'hi guanyin la vida... Però és la societat que tenim, la realitat que vivim, i que afecta també els joves metges o advocats, posem per cas. Ara, els hem d'ensenyar també a tenir empenta individual. De fet, mireu, com la iniciativa de la qual va sortir Acadèmia 1830.

Institucions? Públic?
Jo diria que cada vegada hi ha més sensibilitat des de les institucions. Per exemple, el FeMAP mateix té ajuda de l'Institut Ramon Llull i de l'Eurorregió Pirineus-Euromeditérranie. I pel que fa al públic, sempre ens queixem que falta públic, però en realitat sempre hi ha públic. Ara bé, és cert que hem d'innovar, hem de ser creatius, hem de buscar maneres innovadores d'explicar les mateixes coses.