Llegir també es fa viral

Dir que el 83,7 per cent dels nens (espanyols) d’entre sis i nou anys llegeix de forma voluntària és una boníssima notícia, tot i que la xifra, conclusió del  setè Anuario Iberoamericano sobre el Libro Infantil y Juvenil de la Fundación SM, pot sonar excessiva a orelles escèptiques. I no coincideix ni de lluny amb l’última enquesta sobre lectura a Andorra, on el 70 per cent dels més joves manifestava nul interès per llegir. D’on la disparitat? Potser en el lapse entre l’infant i l’adolescent? En tot cas, per a aquestes contrades els llibreters es mostren més que satisfets amb les xifres, si no de lectures, sí de vendes: aquest desembre han augmentat un 15 per cent respecte a l’any anterior, es congratula Pamela Méndez (Llibre Idees), seguint una línia ascendent iniciada amb la pandèmia i el confinament obligat entre quatre parets. 

“És falsa aquesta apreciació que no llegim, tot al contrari, hi ha molta afició lectora, estem vivint un subidón des del 2020”, rebla. Sense xifres tan precises, però en la mateixa sintonia se situa la percepció de Toni Gibert (La Trenca), per a qui “estan augmentant les vendes respecte del 2023”. En el seu cas, la trajectòria de la llibreria és curta per comparar més enllà, és clar. “Però és cert, la gent compra i regala llibres, cosa estranyíssima”, ironitza. “Ens compren llibres per a adults, per a nens, moltíssims, i també ens venen a demanar per a adolescents que no llegeixen”, torna a fer-ne broma. O no: és més que freqüent aquell que arriba a l’establiment amb la llista, “buscant un llibre per a un senyor gran, un altre per a un jove... i ens demanen consell, cosa que ens encanta”. 

El llibre com a valor
En tot cas, puntualitza Gibert, “no sabem si la gent llegeix o no, però si més no, compra llibres”. El llibre “encara es considera un valor”. A més a més, continua sent un dels regals més habituals, com es fa palès en aquestes dates, quan el Pare Noel i els Mags en carreguen saques plenes. “L’any passat va ser boníssim, semblava difícil superar-ho, i ho hem fet”, hi afegeix Méndez. Al seu establiment, i malgrat el que resultés de l’estudi de Govern, percep també un interès en aquesta etapa difícil que és l’adolescència. “Jo veig que hi ha un auge enorme, sobretot després de la Covid”, insisteix. Per contra del que se sol considerar, apunta, no hi ha una dicotomia entre xarxes socials, sinó que, “al contrari, segueixen influencers o altres nois per xarxes i així alguns llibres es fan virals, és tot un fenomen”. O, si no, segueix funcionant perfectament la viralitat de tota la vida: “Si el company de classe porta un llibre, l’altre també el vol”. 

Amb tot, reconeix Gibert, “l’últim estudi a Andorra era esfereïdor, perquè mostrava que la gent al país no llegeix en general”. En canvi, contrasta amb un panorama on s’edita molt, “i molt bé”, puntualitza, i on la gent “segueix entrant a les llibreries i segueix comprant llibres, ni que sigui aquella meravella que no saps quan llegiràs però la vols tenir”. 

A tot això, quins títols són els que s’estan despatxant en aquestes dates? Des de La Trenca opten per no fer cap mena de rànquing. Per a ells, els títols amb més sortida són sempre els dels autors del país. No importa la temàtica, des de l’últim poemari d’Antoni Caus al volum d’Isidre Bartumeu sobre el coprincipat. “A Andorra es compren els de casa, i els guiris compren coses sobre Andorra”.  Al seu establiment, per cert, no ha sortit ni un sol premi Planeta (la televisiva i amiga de Letizia Sonsoles Ònega), només un parell d’exemplars del títol finalista (La sangre del padre, d’Alfonso Goizueta). 
Pel que fa a Méndez, destaca Alas de sangre, de Rebeca Yarros, una novel·la de fantasia juvenil, com el top de vendes, un d’aquells fenòmens que es produeixen de tant en tant, gràcies a la viralització de què parlava. Entre els més seriosos, i de casa, destaca l’èxit de Traces de la Segona Guerra Mundial a Andorra, el segon llibre de Claude Benet. 

Més enllà de les novetats, el fons segueix tirant, tant el de casa, amb títols com Llegendes d’Andorra, com el dels grans clàssics, de El principito al Conte de Nadal de Dickens o, entre els infantils, els protagonitzats per personatges com Astérix i el Ratolí Pérez. Una gran notícia.