Diari digital d'Andorra Bondia
Xavier Llovera, entre Marta Planas i Francesc Rodríguez, el juny del 2016 a la casa d’Areny-Plandolit en una reunió del Consell Assessor.
Xavier Llovera, entre Marta Planas i Francesc Rodríguez, el juny del 2016 a la casa d’Areny-Plandolit en una reunió del Consell Assessor.

Llovera torna a Patrimoni


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Agències

S’hi reincorpora al gener com a cap de Patrimoni immoble, amb competències sobre el roc de les Bruixes i els entorns de protecció.

Canvis a la vista al departament de Patrimoni. I en un moment especialment sensible, amb una quants dossiers d’aquests que cremen sobre la taula, i de seguida hi tornem. Segons va confirmar ahir ell mateix, Xavier Llovera s’hi reincorporarà al gener, deu anys després d’haver deixat la casa i amb el càrrec avui vacant de cap del servei de Patrimoni immoble i arqueologia. I això que torna a casa s’ha d’entendre quasi literalment, perquè Llovera va començar a treballar al departament el gener del 1983, just després d’obtenir la llicenciatura, i s’hi va quedar el quart de segle següent: l’excavació del jaciment neolític de la Feixa del Moro és una de les fites principals d’aquesta etapa, en què també va participar decisivament en la concepció de Casa Rull i la Farga Rossell. Fins que la tardor del 2008 va sol·licitar una comissió de serveis i va emigrar a Barcelona per fer-se càrrec del Museu d’Arqueologia de Catalunya. El va reformar de dalt a baix, per cert.

Havien de ser tres anys i n’han estat finalment deu, en què Llovera ha exercit també com a coordinador del Patrimoni Mundial de Tarraco i com a cap de la Divisió d’actuacions en museus i monuments de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural. Per dir-ho ràpidament, en aquest últim destí s’ocupava –de fet, s’hi ocupa encara– de la gestió pedagògica i turística de la quarantena de monuments que depenen de l’Agència, entre els quals hi ha els monestirs de Sant Pere de Roda i de Santes Creus, el castell de Mirabet i, és clar, el conjunt arqueològic de Tarragona, que ha sigut durant tots aquests anys –diu– la nineta dels seus ulls.

Tot això no és encara ben bé passat, perquè Llovera no deixarà el càrrec fins al 15 d’octubre. Però el futur immediat –a partir de gener, ja ho hem dit– serà andorrà. I com a cap de Patrimoni immoble i arqueologia li tocarà bregar amb algunes de les qüestions més espinoses que el ministeri de Cultura ha d’encarar de forma més o menys urgent. Assenyaladament, la polèmica sobre el roc de les Bruixes. L’última paraula la va dir deu dies enrere la ministra Gelabert en seu parlamentària: Cultura senyalitzarà l’itinerari i “protegirà” el jaciment rupestre, probablement amb una tanca com la que hi ha instal·lada a la Balma de la Margineda.

El roc, decisió "política"

Doncs Llovera va ser ahir claríssim: “Personalment, comparteixo l’opinió del cònsol de Canillo: no té sentit prohibir-ne l’accés ni la difusió. Ente altres motius perquè ja és massa conegut. No deixa de ser una qüestió de pressupost, però crec que s’ha d’afrontar aquesta qüestió amb mentalitat de país, no amb la d’un municipi de 1.000 habitants”. Més clar, l’aigua. Però ell mateix sap per experiència que no sempre és possible combinar difusió i preservació, quan es parla de patrimoni: “En l’última reunió de l’art rupestre de l’arc mediterrani, bé cultural reconegut per la Unesco que aplega set centenars llargs de jaciments, es va decidir que eren massa sensibles i, com a mesura de seguretat, tancar-los, no promoure’n la visita”. Al final, conclou, es tracta d’una decisió “política” que ha d’estar, això sí, avalada per criteris científics i arqueològics.

Ho veurem ben aviat. Un altre dossier que crema és el dels entorns de protecció. Cal recordar en aquest punt que la mateixa Gelabert es va posar al principi de legislatura l’objectiu d’aprovar-ne setze. L’any passat ho deixava en sis, i la realitat és que quan falten mesos perquè Martí doni per liquidada la legislatura, l’executiu demòcrata tan sols ha sigut capaç de tramitar-ne dos, els dels santuaris vell i nou de Meritxell, i el de Sant Serni de Llorts, aquest últim pendent encara de l’aprovació definitiva. Doncs aquest és el terrorífic panorama que es trobarà Llovera. I de nou aquí va ser claríssim: “La primera pregunta que cal que ens fem és si, tal com estan plantejats, els entorns serveixen per a alguna cosa. I si, com és la meva opinió, la resposta és que no, mirar de tornar als termes de la Llei de patrimoni anteriors a la reforma del 2014, tal com he defensat al Consell Assessor del Patrimoni”. Ras i curt: el perímetre cautelar de 100 metres. No ho tindrà fàcil, perquè com és sabut, va ser la majoria demòcrata al Consell la que a instàncies dels cònsols afins va impulsar l’actual entorn cautelar de vint metres, vint, vigent des del 2014.

Memòries, excavacions, intervencions d’urgència i, en fi, “la mica de recerca que es pugui fer” seran els altres àmbits del departament que gestionarà Llovera, que d’altra banda espera continuar com a membre del Consell Assessor –i així li ho ha confirmat la ministra– com a mínim fins que acabi la legislatura.

Andorra
Patrimoni
Cultura
entorns de protecció
Llovera
Gelabert
Roc de les Bruixes
Número de vots: 269
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic