Sant Julià, rumb a la Unesco

És encara un projecte amb uns quants serrells pendents, adverteix Josep Majoral. Però el cònsol lauredià té moltes esperances fundades en una aventura que, si acaba bé, permetrà l’ingrés de Sant Julià a la xarxa de Ciutats Creatives que patrocina la Unesco. Un selecte club creat el 2004 amb l’objectiu de convertir les indústries culturals en referència estratègica del desenvolupament local i potenciar de forma activa la cooperació internacional amb les ciutats germanes. És cert que n’hi ha unes quantes, 246, a tot el món, però en la modalitat en què concorre Sant Julià, que és Artesania i cultura popular, només són nou. 

Tot això, és clar, sobre el paper. En què es traduirien aquestes bones intencions? Segons Majoral, el primer objectiu és reconèixer el teixit cultural i artesanal de la parròquia, amb lloc central per a Sergi Mas. Els actius que es mobilitzaran per donar solidesa al projecte són les dues sales diàfanes habilitades al Comú vell, que es destinarien a exposicions, així com el Centre de Congressos i la Universitat d’Andorra, que hi aportaria un contingut més acadèmic. La nineta dels ulls d’aquesta aventura serà, però, la rehabilitació de la casa Bonet d’Aixirivall, avui gairebé en ruïnes i que es planeja convertir en seu d’una residència consagrada a l’artesania. L’objectiu, diu el cònsol, és convertir la parròquia en una mena d’institut de recerca de la cultura popular d’àmbit pirinenc. D’aquí el lema, Art en alçada. De moment, són només castells a Espanya, per dir-ho com els anglesos, però Majoral en parla amb entusiasme encomanadís i hi ha destinat dues persones perquè redactin un projecte que haurà d’estar llest abans de juliol. “Si ens l’accepten, i confiem que serà així, el nostre compromís és tirar totes aquestes idees endavant”, assegura. I perquè així sigui possible compta amb la complicitat d’Unesco Andorra i de l’expert català que va assessorar la candidatura de Tetuan a Ciutat Creativa, que hi participa,  diu, de forma desinteressada.

Dit així sona més aviat abstracte, aquest anés la veritat, però també ho és que Sant Julià té un as a la màniga, que és Sergi Mas, que tot sol és capaç de vestir i donar sentit a una candidatura que sembla concebuda especialment per a ell. Per això mateix Majoral el posa al centre del projecte, ell, la seva obra, que podria tenir un espai d’exposició permanent al Comú vell, i tant de bo la seva monumental col·lecció d’etnologia. Però això són figues d’un altre paner. En breu es presentarà el vídeo de la candidatura. Serà el moment de veure com es comença a concretar el trencaclosques.