Un estudi del CRES constata una evolució ascendent de l’ús del català

El Centre de Recerca Sociològica (CRES) ha presentat les conclusions de l’últim estudi que ha fet sobre coneixements i usos lingüís­tics de la població. Entre les conclusions, la més destacable és que la tendència negativa que va reflectir l’enquesta de l’any 2004 s’ha frenat i fins i tot es constata una evolució ascendent de l’ús del català.

Si el 2004 la llengua més utilitzada era el castellà (43%), seguida del català (40,5%), ara, segons l’estudi, la situació s’ha capgirat: el percentatge de temps que es fa servir el català és del 42%, mentre que en el cas del castellà és del 41,5%. El francès registra un percentatge del 7% i el portuguès, del 7,5%. L’enquesta, encarregada pel servei de Política Lingüística, es va dur a terme el mes de maig a 821 persones majors de 14 anys via telefònica.
Aquest estudi s’ha fet considerant diferents elements, com ara l’ús de la llengua a casa, amb els amics, a la feina, i en les relacions amb l’administració pública i amb el món socioeconòmic. Amb tot, agrupant els àmbits que impliquen una freqüència d’ús més alta (casa, amics i feina), el castellà continua sent la llengua més usada i es manté estable, com el català, respecte a les xifres de fa cinc anys. Un 15% dels enquestats afirma que mai no fa servir el català.
Els àmbits on el català creix i és la llengua més present són l’administració pública, la banca, les assegurances, l’atenció mèdica, les botigues i la feina, i és menys present en àmbits més íntims o informals, com a  la llar, les grans superfícies i els restaurants, i també en les relacions amb els amics.
Sens dubte, els pitjors resultats en l’apartat de relacions amb el món socioeconòmic es registren als grans magatzems. I és que l’atenció exclusivament en català en aquest sector és la més baixa (5,5%) i ha caigut 4 punts respecte al 2004, mentre que l’atenció només en castellà ha pujat 7 punts (del 44% el 2004 al 51% l’any passat). L’única dada positiva d’aquest àmbit, i que en general es veu en totes les relacions amb el món socioeconòmic, és l’augment del percentatge de persones que només parlen en català quan van a comprar als grans magatzems, encara que l’atenció en aquesta llengua hagi disminuït.
Pel que fa als idiomes que es parlen a casa, d’aquesta mateixa enquesta es desprèn que  el castellà s’imposa amb un 54,6%, seguit del català i el portuguès. Tot i això, les persones que conviuen amb un fill hi parlen més en català que en castellà. En les relacions de parella també s’imposa el castellà, amb un 48% dels casos. En les relacions amb els amics, el 66% també parlen en castellà, i el 52%, en català. En aquest cas, el grup de 25 a 34 anys és el que amb menys freqüència fa servir el català, ja que només ho fan el 12% dels enquestats.
Altres dades significatives diuen que el 45% dels joves entre 15 i 24 anys tenen el català de llengua materna i el 44% el castellà, i que en el segment d’entre 25 i 34 anys hi ha més persones que tenen el portuguès com a llengua materna que no el català (31% per 22%).
Pel que fa a les actituds envers el català, el 62% pensa que és molt convenient conèixer-lo per viure a Andorra, un 30%  creu que ho és bastant, i un 5,4%, poc. El 28% dels enquestats pensen que no és necessari tenir coneixements de català per estar integrat al país.
L’estudi acaba reflectint també que una societat multilingüe com és l’andorrana té el repte que el català esdevingui la llengua més utilitzada en el conjunt de les relacions socials.
Amb tot, hi ha diversos factors que dificulten aquesta normalització del català: d’una banda, l’afluència continuada de nous immigrants i el fet que els nouvinguts de llengua no catalana es poden relacionar, en el seu entorn quotidià, majoritàriament sense utilitzar el català i mantenen o adopten com a llengua habitual el castellà (un gran nombre d’immigrants treballa en sectors amb una presència escassa del català). D’altra banda, la població andorrana o que ja està instal·lada de fa temps al país i que té el català com a llengua materna o el coneix perfectament, també canvia al castellà en alguns entorns.
A més a més, l’interès que mostra la població per millorar el nivell de català és important, ja que més de la meitat dels enquestats afirmen que els interessaria molt o bastant millorar el seu nivell lingüístic. Amb tot, des de les conclusions de l’estudi es matisa, ja que una bona predisposició a millorar la llengua no necessàriament es tradueix en un ús més gran d’aquesta llengua.

El servei d’informació i acollida, que el Govern vol encetar aquest any i posar en marxa l’any 2011, servirà per formar i assessorar els immigrants i ajudar-los a integrar-se quan arribin a Andorra.
Els objectius d’aquest servei són, d’una banda, orientar els immigrants nouvinguts, i de l’altra, avaluar el grau de coneixement del català de les persones que hagin de renovar el permís de treball. Els dos departaments implicats en el projecte són el de Política Lingüística i el d’Immigració, que treballaran conjuntament per tirar-lo endavant. El director del departament de Promoció Cultural i Política Lingüística, Joan Sans, va explicar ara fa uns mesos que el projecte s’havia començat a fer fa un any. Segons Sans, es pretén que els immigrants s’integrin, i per això se’ls orienta i se’ls ajuda a conèixer la llengua i la cultura del país.
El director del departament va assenyalar  que caldrà que els immigrants que renovin el permís passin una prova sobre llengua i cultura. Aquesta seria una bona mesura per fer que l’ús del català no quedés encallat i alhora facilitaria molt als nouvinguts l’arribada al país, ja que conèixer la llengua és bàsic per a la integració.