Els autònoms són els que notaran més les modificacions de la llei de la CASS

L’entrada en vigor aquest 1 de novembre de la Llei de la Seguretat Social comportarà una sèrie de canvis que Banca Privada d’Andorra, BPA, ha volgut reflectir en el seu quart Quadern d’actualitat econòmica.

Tal com va explicar ahir el redactor d’aquest manual, Jordi Alcobé, l’impacte més fort (econòmicament parlant) d’aquesta llei serà per als autònoms, ja que a més a més de l’increment de les cotitzacions veuran com la base sobre la qual es calcula aquesta cotització també augmenta, amb la qual cosa acabaran pagant més que fins ara.

D’aquesta manera, les cotitzacions dels treballadors per compte propi són fins ara de 249 euros mensuals, i amb la nova llei passaran a ser de 377. Un altre dels canvis importants també es dóna en les cotitzacions dels assalariats per la jubilació, i en aquest sentit Alcobé va exposar que del 8% que es paga actualment es passarà al 10%, del qual un 5,5% anirà a càrrec del treballador i la resta a càrrec de l’empresari.
Alcobé va exposar que es tracta d’una llei que tindrà un “fort impacte”, ja que inclou una sèrie de novetats i una actualització del model. Una altra de les modificacions a destacar és que exclou les persones que no tinguin una activitat econòmica, que per tant no es podran afiliar. També estableix l’obligació d’afiliar-se per a totes les persones que fan una activitat per compte propi i per als assegurats indirectes.
Un altre dels extrems innovadors d’aquest text és que en cas que els recursos no siguin suficients per equilibrar les branques, el pressupost de l’Estat ha d’aportar el finançament necessari per aconseguir l’equilibri.
Així mateix, un aspecte que també cal assenyalar d’aquesta llei és que no distingeix si l’acte mèdic es fa a Andorra o a l’estranger, sinó segons si el professional de la salut està o no convencionat.

Tal com s’assenyala en la publicació, la nova llei incrementa, en general, les prestacions d’incapacitat temporal, i d’aquesta manera en cas d’accident laboral o de malaltia comuna la prestació s’incrementa del 50% al 53% del salari per al primer mes de baixa i del 66% al 70% per als mesos següents, de forma automàtica fins passats dotze mesos, moment en què es podrà fer pròrrogues per períodes de sis mesos fins a una baixa màxima de tres anys.
Pel que fa a la jubilació, un dels trets que va remarcar Alcobé és que tindrà dret a jubilar-se abans dels 65 anys tota persona assegurada que ja hagi complert els 58 anys i que hagi cotitzat 40 anys. La pensió, però, es calcularà a partir d’uns coeficients determinats. També hi ha l’opció d’ajornar el cobrament de la pensió fins a un màxim de set anys.
Les pensions mínimes de jubilació són un altre dels aspectes que recull el quadern, i d’aquesta manera les persones que hagin cotitzat vint anys tindran dret a rebre el 50% del salari mínim en el moment de la jubilació, i aquest percentatge s’incrementarà en un 2,5% per any fins a garantir el 100% del salari mínim amb 40 anys cotitzats.

Finalment, una altra de les novetats és la prestació que es donarà a les famílies amb recursos limitats pel naixement dels fills. Aquesta prestació és una pensió mensual del 10% del salari mínim oficial per cada fill a càrrec.
Alcobé va concloure que alguns dels canvis com l’increment de les cotitzacions de jubilació són importants per a les reserves de la CASS, ja que va recordar que l’anterior llei datava del 1968, i per tant els càlculs estan fets a partir d’una esperança de vida inferior.

El Govern aprova el reglament que estableix la llista
amb les diferents malalties professionals

El Govern ha aprovat el reglament que estableix la llista de malalties professionals, un text que ha de complementar la llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. El reglament posa en relleu que les persones que pateixen malalties professionals tenen dret a unes prestacions específiques que els atorga la llei de la Seguretat Social. I en aquest sentit, el nou text estableix el procediment per a la notificació i el reconeixement d’una malaltia professional.
La llista de malalties professionals les classifica en diversos grups: les provocades per agents químics, les de la pell causades per substàncies o altres agents, les provocades per inhalació de substàncies o altres agents, malalties infeccioses o parasitàries, i les provocades per agents físics. És a dir, que en total aquestes malalties es classifiquen en sis grups diferents.
Un dels aspectes que cal assenyalar d’aquest reglament és que aquesta llista s’actualitzarà de manera  periòdica a proposta de la Comissió Nacional de Malalties Professionals (CNMP), sempre que es pugui demostrar científicament que una malaltia determinada pot tenir el seu origen en una activitat professional concreta.
El Govern va informar ahir que a tot el món hi ha diverses recomanacions per establir i classificar les malalties professionals, i que la llista europea és la més utilitzada als països de l’entorn. És per aquest motiu que la Comissió Nacional de Malalties Professionals ha valorat fer servir com a referència per establir la llista de malalties professionals a Andorra aquesta relació europea.
El reglament estableix que és la CASS qui ha de determinar el reconeixement d’una malaltia professional en un dels seus assegurats. En aquest sentit, la CASS pot demanar la col·laboració de la Comissió Nacional de Malalties Professionals.
El text reglamentari aprovat per l’executiu preveu que, un cop feta la sol·licitud, es resolgui el cas en un termini màxim de dos mesos. Si la petició del treballador és finalment rebutjada, l’òrgan competent ha de dictar una resolució motivada, contra la qual es podrà presentar un recurs.