La consigna és salvar els mobles

Continuarem de moment sense turistes espanyols a pistes. Ni francesos, és clar. Però això últim el cap de Govern i, segons ell, els camps de neu, ho donaven ja per descomptat. De fet, tenen coll avall que aquesta temporada no hi haurà esquiadors francesos. És el preu de la lleialtat que Espot ha predicat des del primer dia i que hauria de tenir com a contrapartida la pròxima assimilació amb l’Arieja i els Pirineus Orientals. Ahir no la donava encara per feta, però la considerava una petició “legítima” i apel·lava al precedent de Mònaco, on des d’avui mateix poden entrar i sortir els ciutadans francesos dels Alps Marítims sense necessitat de PCR. Un país com el nostre està obligat a negociar des del realisme geopolític i a practicar els malabarismes diplomàtics, i no sembla mala jugada renunciar als magres beneficis que reportaria una obertura precipitada de pistes amb la major part d’Espanya, i sobretot de Catalunya, en confinament perimetral. Quan es relaxi aquest confinament serà l’hora de plantejar de nou si surt a compte esprémer les últimes setmanes de temporada. El daltabaix econòmic ja és de proporcions majúscules. Cal jugar les mans que ens queden amb visió estratègica per evitar una catàstrofe històrica.