Diari digital d'Andorra Bondia
La presidenta de Mans Unides Andorra, Meritxell Farrero.
La presidenta de Mans Unides Andorra, Meritxell Farrero.

Meritxell Farrero: “Farem actes fora del mes de febrer per a donar-nos més a conèixer”


Escrit per: 
M.P.A. / Foto: Jonathan Gil

Mans Unides Andorra porta cada any a terme diversos projectes de cooperació internacional en diferents països. La seva missió és aconseguir les aportacions econòmiques per finançar aquests programes. Des de l’entitat coneixen de primera mà les persones que els porten a terme, en fan un seguiment i hi estan en contacte. Així ho explica la seva presidenta, Meritxell Farrero, que des de fa deu anys forma part de l’entitat.

Quin balanç fa de la campanya 2018?
La campanya va sortir molt bé. Teníem una previsió de 132.000 euros i n’hem recaptat 138.000. Estem contents que al final sigui més del que havíem previst. L’any passat també. Últimament va molt bé. Esperem que l’any que ve també sigui així.
 
Tenen molta gent que hi col·labora, oi?
Hi ha els comuns que ens deixen les sales gratuïtament, hi ha els donatius particulars, el de Govern, les escoles, les col•lectes a les esglésies de cada diumenge del mes de febrer. Hi ha moltes coses en joc. 
 
En el cas de les escoles, en què consisteix la seva participació?
Durant la campanya tenim la col·laboració de l’escola Sant Ermengol i la Sagrada Família, que cada any fan l’esmorzar solidari i el dinar solidari a l’Institut Espanyol i això surt reflectit al balanç de campanya. No surt a la premsa, però és una moguda molt gran per les escoles que sempre ho organitzen sabent que és per Mans Unides i s’hi impliquen molt tant els mestres com els alumnes. Cada any es veu en el balanç de campanya que gràcies a ells hi ha una part de la campanya que es fa.
 
Com treballeu la sensibilització des de Mans Unides?
Aquí hi ha dues coses. Hi ha els actes que fem i els que voldríem fer, però com que som un grup de voluntaris i tenim la nostra feina a part d’això no arribem a tot. L’ideal seria anar a les escoles, presentar la campanya, però és molt complicat. Jo, per exemple, soc mestra i amb l’horari que tinc ja no puc fer això. Aprofitem per fer el que podem quan podem i sobretot aprofitar els actes per explicar a la gent què és el que fem i després gràcies a les escoles que accepten col•laborar: hi ha una part molt important que es fa a les escoles a través dels seus mestres.

Comentava que són un grup de voluntaris. Quants són?
Som vuit persones actualment. Set dones i un home, que és el secretari.
 
Els caldrien més voluntaris?
És molt difícil trobar gent que es comprometi, que tingui temps i motivació. Encara que jo crec que si estàs motivat, sempre et pots organitzar i tenir temps per a tot. Quan un vol, pot. Ara bé, és cert que al país hi ha moltes associacions i ONG. Som un país molt solidari. Hi ha molta sensibilitat en aquestes qüestions.

I els vuit són els que munten tota la campanya?
Sí. I ara, per exemple, hem decidit fer actes fora del mes de febrer que fins ara no fèiem. És una novetat. Perquè hem dit “sembla que el mes de febrer funciona bé, tenim apamat quan ho fem i amb qui ho fem”. Fem una mica el mateix cada any perquè funciona i ara al mes de novembre farem un sopar solidari. No ho havíem fet mai. I és una manera que se senti parlar de nosaltres fora del febrer, per donar-nos més a conèixer. Creiem que serà més agradable, també hi convidarem uns músics. És una manera de fer més coses i de conscienciar. Ho estem organitzant encara. Una part del preu del sopar es destinarà als projectes de Mans Unides.
Com fan el seguiment dels projectes?
Estem molt en contacte amb la gent que ho porta. Per correu electrònic, ben sovint. Ens envien fotos del que fan i quan tenen les factures ens les envien. Cada cert temps els demanem com va el projecte, si estan avançant. Al mes de febrer van venir els responsables dels projectes del Senegal.
 
Sobre el terreny, amb quines entitats treballeu?
Sempre treballem amb la persona que porta el projecte, mai donem els diners al govern del país. Sempre els donem a la persona que ho controla tot. Molt sovint són missioners que estan vivint allà. Estant vivint allà i coneixen la realitat del país. No és que ho pensin des d’aquí, des d’un despatx i diguin “mira, podríem fer un pou aquí”. No, no és això. Saben el que està passant allà. I ara a l’agost la tresorera i jo anem a Camerun i Benín. Perquè el millor és veure-ho amb els teus propis ulls. L’any passat vam anar a Senegal. El viatge ens el paguem nosaltres.

I aquest estiu on van?
Ara al mes d’agost, de l’1 al 13, anem a Camerun i a Benín. A Benín vam finançar fa temps el projecte d’una persona que treballa amb malalts mentals i ens interessa molt saber com va. Vetlla perquè les persones que tenen una malaltia mental puguin treballar o estudiar. Al desembre ell va venir a Andorra i ara ens explicarà quines són les necessitats que tenen i podrien ser motiu d’un projecte per l’any vinent. En aquesta ocasió, a més, una òptica ens ha donat unes ulleres i les portarem allà. Govern també ens dona samarretes i bosses on posa “Andorra” i les repartirem.
 
I l’estada la fan amb les persones que porten el projecte.
Sí. Un dels projectes que anem a veure és el que va finançar Govern l’any passat, que era l’hospital per malalts de sida a Senegal. És la manera de constatar com va el projecte.
 
Com escullen els projectes que formen part de la campanya anual?
Nosaltres estem en contacte amb gent que sabem que són de confiança i cada any ens diuen el que necessiten i ho justifiquen amb un projecte en el qual hi ha els objectius  i el pressupost. Ho presenten de manera ordenada i quan rebem els projectes els votem. Ens posem una fita en el pressupost total, per exemple 120.000 euros, i llavors decidim quins projectes podem incloure per arribar a aquesta projecció i, si hem de triar, a vegades en descartem algun perquè no podem arribar-hi.

I com els els fan arribar?
Són gent que ja coneixem des de fa temps i fan el projecte i quan tenim els diners els els enviem i ells ens envien els justificants. A Mans Unides tenim tots els justificants, si algú els vol veure, ens ho pot demanar i els hi ensenyarem.
 A finals de juny es van anunciar els projectes de cooperació internacional subvencionats i no n’apareixia cap de Mans Unides. Com és?
No ens han donat la subvenció perquè hi havia algunes coses que no entraven dintre el pla rector de Govern.
 
De quin projecte es tractava?
Era una subvenció per a una escola de Senegal.
 
Per quin motiu no els la van donar?
Govern ens va demanar quina quantitat de beques es donaven en aquesta escola per als nens que tenien dificultats. I es va aportar la informació, però Govern va considerar que el percentatge no era prou elevat.
 
Per què el projecte no s’adeia amb els requisits del pla rector?
El que passa és que és una escola nova que es posarà en funcionament i de la manera que ho han pensat el qui porten endavant el projecte és que l’escola es pugui sostenir econòmicament. També volien donar beques, però no en un percentatge tan alt perquè si no no es podria autofinançar. Quan els tècnics de Govern m’ho van explicar vaig sortir decebuda, però també amb esperança perquè ens van proposar una altra alternativa.
 
Quina proposta els han fet?
Doncs Govern ens ha proposat fer un projecte de 7.500 euros només per beques a infants amb dificultat en aquest centre educatiu i també ens ha semblat una bona solució. Des de Mans Unides finançarem igualment el projecte.
 
Quins lligams hi ha entre Mans Unides Andorra i Espanya?
Tenim un funcionament independent, és a dir, que els justificants dels projectes i els projectes els triem nosaltres i els rebem tots nosaltres. Des d’Espanya ens proporcionen el lema de campanya i el material publicitari. I també donem una part, 12.500 euros, per Mans Unides diocesana, amb la qual contribuïm a ajudar-los. Ara estem rebent els projectes per la següent campanya, i el de l’escola de Senegal que no ha entrat en les subvencions de Govern segur que hi serà.

Quins són els principis que caracteritzen Mans Unides?
Sobretot és la conscienciació, perquè encara que la gent no pugui fer un donatiu és important que sàpiga el que passa en un altre país. Que encara que digui que no pot fer un donatiu, perquè la situació és la que és, almenys el fet de saber-ho ja t’obre la ment i com que tancar els ulls no crec que sigui una bona cosa, almenys, en saber-ho, la societat va evolucionant. Amb els nostres projectes la gent veu el que està passant i en què es pot col•laborar des d’aquí.
 
Hi ha qui diu que amb aquests projectes es fa caritat, i que així es perpetua la injustícia. Què en pensa, d’aquestes crítiques?
Nosaltres el que fem és una gota d’aigua. La contrapart d’allà sempre ha de finançar una part. Però la realitat d’alguns països és tan complicada i tan difícil que no els pots dir “ja us espavilareu”. Crec que necessiten les ONG i els projectes de cooperació per tirar endavant. És molt diferent la realitat d’aquí que la d’allà.
 
Com valoren l’arribada de refugiats des de Mans Unides?
Ho veiem de manera molt positiva. Jo crec que Andorra s’hi ha d’implicar. Andorra durants molts anys va ser un país d’acollida de refugiats i crec que aquest problema és tan greu i tan inhumà que Andorra també s’hi ha d’implicar com els altres països. Crec que és positiu que vinguin aquestes persones i  hem de ser solidaris de la mateixa manera que ho estan sent altres països d’Europa.
 
S’han plantejat com col·laborar-hi?
Si ens demanessin una col·laboració, la faríem, però nosaltres no tenim pisos, i el nostre paper és finançar projectes en altres països. De tota manera, estem en contacte amb la comunitat de Sant Egidi i ja vam col·laborar amb ells quan els refugiats van arribar a Barcelona amb una aportació econòmica.

Meritxell Farrero: “Farem actes fora del mes de febrer per a donar-nos més a conèixer”
Número de vots: 135
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic