Antoine Rigaudeau: "No trobo a faltar el bàsquet"

Lo Rei continua sent un tipus elegant. Antoine Rigaudeau als seus 45 anys viu a València. Té petits negocis relacionats amb la fisioteràpia i també d'inmobiliària. Es va retirar als 33 anys al·legant motius personals i el seu últim equip va ser el València Basket. L'ex base francès viu allunyat del bàsquet, tot i que alguna vegada va a presenciar algun partit del seu ex equip, el València Basket. No troba a faltar un esport on ell va ser considerat com un dels millors jugadors francesos de la història abans de l'aparició de Tony Parker. Era un combo-guard de 2,00 d'alçada, elegant i tremendament competitiu. Va començar la seva carrera en la ciutat on va nèixer, Cholet, amb només 16 anys. Vuit anys i després va fitxar per un clàssic del bàsquet francès, el Pau Orthez. Tot seguit va fitxar per el Kinder de Bolònia –durant moltes temporades va ser coneguda com la Virtus–. Allà va compartir equip amb autèntiques estrelles del bàsquet com Manudona Ginobili, Pedrag Danilovic, Rashard Griffith, David Andersen o també Marko Jaric o Smodis. Dues Eurolligues abans que tot acabés en un no res... L'NBA va trucar a la porta de Lo Rei i als 31 anys va fitxar per els Dallas Mavericks i després va ser traspassat als Golden State Warriors, però ni tant sols va debutar. El seu joc mai va encaixar a la millor lliga del món de bàsquet. El València Basket el va fitxar. En aquella època patrocinava Pamesa. Aquell club acabava de guanyar l'EuroCup. La primera temporada a nivell d'equip no va anar massa bé, però Lo Rei sí que va funcionar. En la seva segona temporada es va lesionar el turmell. No es van classificar per els play-off i Lo Rei era molt competitiu. Va decidir retirar-se i les coses no van acabar bé amb el València Basket ja que li van demandar per incompliment de contracte, però amb el temps les ferides es van curar. Tant que anys després ha fixat la seva residència a València. Lluny queden els 49 partits a la Lliga ACB amb 13,8 punts amb 41% en triples en 28 minuts per partit. Va provar com a entrenador al Levallois París, l'equip que s'enfronta avui al BC MoraBanc, però tampoc va encaixar. Viu tranquil. Va guanyar suficients diners per muntar negocis i gaudeix del bon temps i "les paellas" com ell diu a València. I això que ell amb el bàsquet ho va ser tot. Plata a Sydney 2000, bronze a l'Europeu del 2005 i espectaculars accions que queden en el rècord... Ahir va realitzar una conferència a l'FNAC amb un ex company de fatigues com Frédéric Hufnagel ex jugador del Pau Orthez o també del Levallois. També va assistir l'actual entrenador de l'equip francès, l'ex base francès Frédéric Fauthoux.

- Com va arribar a acceptar una petició per realitzar una conferència sobre bàsquet a Andorra?

La federació francesa de bàsquet em va trucar per fer una xerrada de bàsquet i parlar del passat, el present i el futur d'aquest esport, tot i que el futur és molt difícil d'endevinar... Ho vaig acceptar amb alegria per conèixer altres persones del món del bàsquet i també veure d'altres que per circumstàncies de la vida no puc veure tant sovint. Una experiència nova per a mi i interessant de poder-la viure aquí en aquest país.

- Com veu el present del bàsquet?

El present... [pensa]. És un temps que donaria per una xerrada molt llarga i extensa... No hi ha moltes diferències amb el passat. El bàsquet és bàsquet, sempre. S'hauria de reflexionar en molts aspectes ja que el present ha evolucionat. Ara hi ha guerra entre les institucions i no és massa bo per la gent i per les empreses que vulguin invertir. Un bàsquet millor beneficia a tots. Jo sóc ex jugador i m'agrada molt el terreny i aquest només hauria de ser un i no tants problemes entre institucions.

- Perquè va decidir instal·lar-se viure a València?

Vaig acabar la meva carrera esportiva a València i res més m'ha portat a cap altre lloc. Els meus fills van al col·legi a València i jo ja porto dos anys que visc fora de França. He viscut també a Itàlia i als Estats Units i em sembla una gran experiència de vida viure en un país extranger, tot i que Europa té tot molt a prop. Les cultures són diferents, però no és l'altre costat del món. Això sí, sí trobo alguna cosa més motivant a l'altre costat del món perquè no canviar algun dia i viure altres experiències?

- A què es dedica?

Estic totalment fora del món del bàsquet, això per començar [somriu]. He tingut sort de jugar amb grans companys i grans equips i també de jugar en una època interessant. He pogut estalviar una mica de diners i estic bé... Tinc uns negocis petits a València en el món de la fisioteràpia, d'esports i d'immobiliària. Cosetes petites, no molt grans.

- Va a veure partits a La Fonteta?

A vegades, però no vaig a tots els partits. He anat a alguns i és interessant veure el bàsquet a València ja que amb aquests últims resultats i també la col·laboració de Juan Roig ha agafat una mica d'amplitud en la Comunitat Valenciana. Queda enrere del futbol encara i no se si podrà arribar a aquest nivell. Fan moltes coses per el bàsquet i la Fonteta és un lloc calurós.

- És bo per el bàsquet que hagi guanyat la Lliga ACB el València Basket en comptes del Reial Madrid o l'FC Barcelona Lassa?

Clar que és bo i també és important que en un campionat hi hagi una jeràrquia en la classificació. És una motivació molt gran per equips de menys nivell guanyar als considerats grans. Hi ha millor ambient a la pista quan venen els equips potents perquè l'afició sap que poden guanyar-los. És el contrari que passa a França que no hi ha cap claredat en el bàsquet. Un any guanya un club i després a l'any següent és últim. Cada any hi ha un campió diferent i és complicat per els aficionats saber on va el bàsquet francès.

- La Lliga ACB és la segona millor lliga del món?

La lliga de Túrquia també és bona... És difícil dir quina és la millor. NBA, Eurolliga són de les millors competicions. Això sí, l'altre dia vaig veure el Gran Canària i té molt de nivell... L'ACB és segurament una de les millors després de l'NBA.

- Té algun pronòstic per el partit entre BC MoraBanc i Levallois Metropolitans?

No he vist cap dels dos equips aquesta temporada. Estan els dos molt necessitats. Serà un partit de molta tensió i més per un BC MoraBanc que juga a casa i no es pot permetre perdre davant de la seva afició. Serà un partit interessant de veure i també conèixer el nivell dels dos equips. I veure un partit d'EuroCup. Molt difícil de pronosticar un resultat, la veritat.

- Com veu el Levallois des de fora?

Vaig estar com a accionista al París per posar un projecte en marxa que mai va arrencar. No estava en el meu lloc quan em vaig seure a la banqueta. El Levallois amb el que té fa el que ha de fer.

- Perquè un jugador com vostè no va continuar vinculat al bàsquet?

Agent no quadra en la meva mentalitat i entrenador mai vaig pensar en ser-ho, tot i que vaig tenir l'oportunitat i vaig veure que no encaixava. El bàsquet el segueixo, però des de lluny. És difícil per a mi veure partits dels meus ex equips. No té molta explicació perquè no continuo vinculat al bàsquet. Tampoc vaig estar en el moment oportú quan hi havia possibilitats de fer alguna cosa. No trobo a faltar el bàsquet...