El Comú d’Encamp avisa que no afegirà diners a la mútua dels funcionaris

El Comú d’Encamp emprendrà aquesta setmana les reunions amb els representants dels treballadors per tractar sobre el funcionament de la mútua dels funcionaris. La intenció és fer una valoració sobre l’assegurança, ja que durant l’any passat la corporació va haver d’afegir diners per cobrir les baixes dels assalariats.

La posició del Comú és ben clara. Segons va explicar el cònsol menor, Gabriel Dallerès, la corporació està disposada a seguir assumint la gestió de la mútua. Tot i això, va avisar que farà la retenció que correspongui perquè no s’hi hagi d’afegir diners de les arques comunals. Així, si l’any passat el cost va ser de l’1,15% la corporació retindria als funcionaris un 1,15% en comptes de l’1% establert.
En la comissió que ara emprendrà una valoració sobre el futur de la mútua, es preveu que siguin els treballadors els que decideixin les franquícies per tal que el cost no es dispari. Aquestes franquícies podrien preveure des de no cobrar el primer dia de baixa o reduir el sou a partir de certs dies de baixa, per exemple. “Cal que això sigui valorat entre els funcionaris i que siguin ells que determinin les franquícies,” va indicar Dallerès. En aquest sentit, el cònsol menor encampadà va deixar clar que “el Comú no vol imposar el criteri als funcionaris perquè són els seus diners”.
Així mateix, el cònsol menor va afegir que ara és “un bon moment” per a emprendre aquesta valoració. El fet és que la corporació no ha hagut de destinar fins ara un volum important de diners a la mútua. El cost de gestió s’estima en l’1% i va a càrrec del Comú. L’any passat la corporació hi va haver de destinar l’1,15%. Aquest 0,15% suplementari va fer que s’haguessin d’utilitzar 12.809 euros de les arques de la corporació per cobrir les baixes que es van produir al llarg d’aquest any.
En tot cas, el Comú està disposat a seguir assumint la gestió de la mútua i descarta optar per la privatització. Dallerès va afirmar que s’hi s’elegís aquesta opció la mútua s’encariria. Per aquest motiu va reiterar que la sortida “més fàcil” és que els funcionaris determinin les franquícies per tal que aquesta assegurança no es dispari, ja que si s’arriba al 2% “hi podria haver funcionaris que no volguessin formar part de la mútua perquè una de privada pot tenir millors condicions”.
La corporació ja havia mantingut reunions amb els funcionaris sobre aquesta qüestió. En aquestes s’havien fet estudis amb diferents simulacions per conèixer els moviments del saldo global. Tot això va quedar aturat i ara la intenció és fer una última empenta perquè els funcionaris arribin a un acord i que la corporació comunal es limiti a fer el reglament de la mútua.
Al llarg de l’any passat la mútua va cobrir un total de 5.710 dies de baixa, la qual cosa va representar un total de 85.989 euros. D’aquesta suma, 12.809 euros els va haver d’aportar el Comú d’Encamp perquè les retencions fixades no arribaven a cobrir-ho.
El Comú d’Encamp ha hagut de destinar durant els darrers set anys un total de 45.689 euros de més a la mútua interna dels treballadors per cobrir les baixes. Tal com ha recordat en alguna ocasió el cònsol major, Miquel Alís, quan ells van arribar al Comú, l’any 2004, la mitjana de baixes era de 25 dies per persona, i ara com ara aquesta mitjana s’ha aconseguit rebaixar fins als 17 dies.
El 2003 va ser, amb diferència, l’any en el qual hi va haver més baixes i es van haver de destinar més diners del Comú a la mútua, concretament 203.924 euros, que és més del total que s’ha hagut de destinar en els darrers set anys. Aquest va ser el motiu pel qual es va haver d’actuar ràpidament, i és que dels 7.599 dies de baixa que es van haver de cobrir aquell any, les retencions dels salaris només en van arribar a pagar el 36,17%. L’any següent, però, la tendència es va invertir de manera molt accentuada, i la mútua va suposar un benefici per a la corporació, ja que amb les retencions es van pagar totes les despeses de les baixes i van quedar 4.020 euros en positiu. Aquest fet es va incrementar encara més a l’any següent, quan el benefici va ser de 39.661 euros, però des d’aleshores els saldos han tornat a ser negatius.