Esther Santuré: “La urgència per fer aquest projecte fa pensar que hi ha interessos al darrere”

La portaveu de l’Associació de Veïns de l’Avinguda Carlemany, Esther Santuré, exposa els motius que han portat un grup de comerciants de la zona a unir-se en contra del tancament del trànsit. Consideren que la mesura serà un cop fort per als negocis familiars, que avui ja es troben en dificultats per la competència de grans cadenes i franquícies. Per això demanen al Comú un estudi d’impacte econòmic, al mateix temps que lamenten la falta de diàleg de la corporació.

Des de l’associació s’ha lamentat la falta de diàleg per part del Comú. ¿Com s’ha gestionat des del principi aquest projecte?
Ha estat amb molta sorpresa que ens hem trobat que aquest projecte ja ha estat dat i beneït. Se’ns ha vingut a explicar però de forma unilateral. No hi ha hagut cap possibilitat de diàleg ni de replantejar res ja que ens hem trobat amb un projecte tancat. I això no ho aprovem de cap de les maneres perquè afecta el dia a dia de l’avinguda, dels nostres negocis. Va molt més enllà dels problemes particulars que ens pugui portar, que poden ser salvables si el projecte se sosté sobre unes bases fonamentades i uns estudis que avalin que aquesta mesura és totalment beneficiosa per a tothom i que això justifiqui els esforços que hem de fer a nivell professional.
Nosaltres som els primers interessats que aquest eix sigui de referència des del punt de vista comercial, turístic, i que sigui un eix emblemàtic del nostre país com ha estat durant molts anys. La crisi ha fet que no hi hagi tanta vida turística, i ha fet que molts dies no hi hagi gent.

Creuen que la situació actual no justifica el tancament.
Creiem que ens quedarem tancats, en un cul de sac, perquè es tracta d’una part de l’eix comercial que no té cap condició especial que el faci més atractiu. Sovint els llocs que es volen dinamitzar són una part antiga, una part cultural... Aquí és una zona comercial i creiem que hi ha moltes accions per dinamitzar-la. Però això no es pot fer mai de forma parcial.

¿L’aspecte que ha molestat més l’associació han estat les formes utilitzades pel Comú?
Sí, perquè no s’ha donat cap opció de diàleg, no hem pogut contrastar opinions ni valorar entre tots diferents opcions. El que no entenem és la qüestió de base. Si el que es vol és dinamitzar el comerç, creiem que entre tots s’ha de buscar la fórmula. Una de les fórmules és tallar el trànsit, hi estem d’acord, però hi ha altres opcions. ¿L’opció que volem tots plegats és donar més prioritat al vianant? Doncs reflexionem-hi. Potser només cal reduir encara més el trànsit i en comptes de dos carrils fer-ne un. O potser tancar puntualment. El Comú el que hauria d’haver procurat és fomentar aquest debat i entre tots consensuar una solució. Però aquí ha estat tallar el trànsit per tallar el trànsit.

S’argumenta que és una fórmula d’èxit.
Es parteix de la base que això és una bona cosa perquè arreu del món ha estat positiva, i treuen els exemples que volen, perquè en llocs com Florència no ha funcionat. Només es pren per exemple el Portal de l’Àngel... Llocs que no són comparables ni per flux de vianants ni per l’entorn –Barcelona és una gran ciutat.
Aquí tenim una característica molt particular. Aquesta avinguda tan petita pot concentrar en un moment molta gent però en el dia a dia molt poca; s’hi ha de reflexionar. Tampoc és veritat que a les zones per a vianants hi ha les millors marques. El Portal de l’Àngel està ple de franquícies i al passeig de Gràcia és on hi ha les millors marques.
A mi no em valen els arguments que són totalitaris, és a dir: Això és així perquè ho diuen a tot el món. No és veritat. Coses com aquestes ens fan por i per això ha sorgit aquest moviment de gent de tota la vida, perquè la majoria som gent que tenim els negocis de fa molts anys. Hem conegut l’An­dorra d’abans i la d’ara i coneixem el mercat i com funciona el turisme. I no creiem que el tancament sigui una bona cosa. També cal tenir en compte que a Andorra s’hi ve amb cotxe i per tant els establiments hem de ser visibles. Per exemple, la plaça Coprínceps ha perdut aquesta visibilitat.

¿Quines complicacions creuen que pot suposar per als negocis?
Estem convençuts que això ens portarà menys gent. És fer-nos menys visibles i fer l’accés més complicat. Ara, el carrer de la Unió es farà de doble sentit. De fet, el cap de Govern ja ens van dir que aquest estudi de Mobilitat no té res a veure amb convertir Carlemany per a vianants. La Massana i Ordino estan fent pressió perquè el carrer de la Unió s’obri als dos sentits. Això ja farà disminuir molt l’afluència de vehicles a Carlemany. Sembla que el fet que sigui possible viàriament ja justifiqui tancar.
A més, també cal tenir en compte el context econòmic en què ens trobem. En una època de bonança les coses es veuen diferent. Ara tot és molt complicat. Els hotels i els comerços estem patint. Abans de fer accions com aquesta el país ha de prendre altres decisions més prioritàries, com ara ordenar la classificació hotelera o fer una llei de comerç.

Per conèixer l’abast de la mesura reclamen que el Comú faci un estudi econòmic.
Un dels nostres arguments principals és que no tenen cap estudi socioeconòmic. És important saber cap on es va si es pren una mesura d’aquest tipus, i això només es pot saber si es fa un estudi de les implicacions que tindrà, i justificar el projecte a partir d’aquest informe.

Van demanar al cap de Govern que intercedís per aturar el projecte. ¿Van quedar gaire satisfets de la seva posició?
Nosaltres sabíem que seria molt difícil que el cap de Govern intercedís en una decisió que no és competència seva. El que  preteníem, i crec que ho vam aconseguir, és que veiés que és un neguit fonamentat. Li vam dir que estem espantats i que la situació és massa complicada per fer experiments. Li vam transmetre el nostre malestar pel fet que no es doni l’opció a debatre-ho. És una prova d’irresponsabilitat. I, tot i que sabem que no és competència del Govern, el projecte té una dimensió nacional. Per això crèiem que el Govern podria dir-hi alguna cosa. L’eix comercial és Andorra la Vella i Escaldes-Engordany i no s’entén que no es faci una acció conjuntament.

També apel·laven al compromís pres per Martí quan era cònsol de no tallar el trànsit si no hi havia consens. ¿Van tenir alguna resposta en aquest sentit?
No. Martí va dir molt clarament que la seva època de cònsol havia passat i que ara era cap de Govern i es devia als interessos de totes les parròquies. A més, ens va dir que es tractava d’una competència comunal. També va acceptar que potser no s’havia fet de la millor de les maneres i que ara felicitava el Comú per haver convocat una reunió de poble. També ens van informar que el Govern no disposa de cap informe sobre l’impacte socioeconòmic que pot tenir el tall i ens va suggerir que, si el Comú no ho ha fet, l’hi reclaméssim.

Un aspecte que preocupa als comerciants és que el projecte provoqui un augment dels impostos, una mesura que el cònsol menor ha desmentit.
Hem dit que hi hauria una taxa especial i que s’apujarien els impostos. Ho ha dit textualment a les reunions particulars amb comerciants. Seria un augment  per finançar les obres.

¿Quines reaccions han trobat en el porta a porta?
Hi ha molta preocupació. La desinformació ha fet molt mal perquè la gent no entén el perquè d’aquesta urgència i arribes a pensar que hi ha interessos polítics en algun lloc. ¿Per què ara de cop volen fer això? Mobilitat ja s’ha posat a treballar... i penses que hi ha algun interès o que es vol potenciar la zona del clot d’Emprivat. Arribes a pensar que la cosa va més enllà perquè no entens el perquè d’aquesta urgència. Això no ha sortit d’una voluntat dels que estem aquí.
Un Comú, per posar-se una medalla, crec que aquestes coses no les ha de fer. Ja sense dir si té el suport de molts o pocs, perquè això és demagògia, ja que depèn del que entenguis per molts o pocs. No sé per què som millors uns que altres. A més, cal convèncer la gent. Som nosaltres qui ens ho hem de creure, perquè som els interessats que això funcioni. També hi ha els carrers perpendiculars, on es vol ubicar la càrrega i descàrrega. El Comú no ha anat a veure els establiments que hi ha, no els ha informat dels canvis ni participen en les reunions. Només ens ha passat un estudi del 2010 de la Cambra que ja teníem.

¿I la part alta?
Això ja és dramàtic perquè els ha baixat l’afluència turística i s’han hagut de tancar comerços. Tancar Carlemany per a ells representa acabar-los de matar.

Creuen que pot ser un cop molt fort per a l’empresa familiar.
Crec que sí. Avui, en aquest país, és molt complicat perquè està en mans d’uns lobbies, o com se’n vulgui dir, i la competència es fa molt difícil. Nosaltres tenim una responsabilitat com a empresa familiar. Tenim un personal i no podem dir “no em funciona, tanco i marxo”. Avui, a tot arreu, tothom tendeix a especialitzar-se, apostant pel tracte personal al turista, sortir de les grans cadenes i del més per menys. Això ho podem tenir perfectament.

“No entenc per què la Cambra de Comerç dóna suport a un retall d’un projecte ambiciós de país”

El president de la Cambra de Comerç, que defensa la mesura, s’ha mostrat crític amb l’associació.
La majoria silenciosa que està d’acord amb la mesura a què fa referència el senyor Pantebre són les franquícies, que són totes del mateix empresari i que sumen un nombre important de botigues. En principi també hi estan d’acord Via Moda, Júlia i Gala. Són les grans cadenes i les grans fran­quícies. Es tracta de negocis amb estructures que fan més fàcil la gestió i que si no funciona poden marxar. A més, tenen la marca i per tant un client que vol anar a aquest establiment hi anirà expressament. En canvi, nosaltres necessitem que se’ns vegi perquè si no un client no sap quina oferta tenim a la nostra botiga. Si parles amb molts dels petits empresaris i quasi tots els propietaris, tenen molts més dubtes sobre el projecte.

També els va retreure que no ha sentit cap argument de pes en contra.
No entenc la posició que està prenent la Cambra de Comerç perquè van impulsar una proposta fa dos anys per dinamitzar el comerç. En l’informe s’hi recull fer una zona per a vianants com a instrument, però hi havia moltes més propostes. A més, es parlava de l’eix comercial Andorra la Vella-Escaldes-Engordany, mai es va parlar de fer una acció diferenciada en cada lloc. Tots vam creure que una oferta homogènia era dolenta, que calia un estament on treballessin conjuntament els comerciants i els comuns de les dues parròquies per dinamitzar el comerç. Aquest informe va quedar en un calaix i no se n’ha parlat mai més. El que no entenc és com a partir d’un projecte ambiciós de país, que preveia tot un treball conjunt, s’ha oblidat i ha quedat com un retall i la Cambra dóna suport a aquest retall. Ara es vol crear una marca. ¿Com crearem una marca si aquí ja hem decidit fer-ho així? Les coses s’estan començant del revés.

No se senten representats per l’ens.
A la comissió per fer Carlemany per a vianants defensen que el tall serà un plus i es basen en experiències d’altres països per argumentar-ho. Però la Cambra de Comerç no fa la seva tasca de representar el comerciant d’Andorra la Vella i Escaldes.

¿Són optimistes amb la reunió del dia 19?
Som optimistes perquè ara hi ha un debat al carrer i la gent s’està posicionant. Els que hi estan a favor ja no hi estan tan a favor i els que hi estan en contra hi estan més en contra. El nostre objectiu és que s’aturi perquè no es pot prendre la decisió sense aquest consens.

Una cosa positiva que ha portat el projecte és la creació d’una associació de comerciants.
L’associació ha nascut per aquest problema, però estic convençuda que tindrà continuïtat.