Pròrroga de sis mesos per al retorn dels crèdits tous atorgats el 2020

Ho va demanar la Cambra de Comerç Indústria i Serveis a finals de desembre i finalment des del Govern s’ha donat resposta a la petició d’allargar el retorn dels crèdits tous per facilitar la gestió de la tresoreria de les empreses. No seran els dos o tres anys que reclamava la CCIS però sí que, d’entrada, aquelles empreses que van sol·licitar i accedir a un crèdit l’any passat, tant si eren del primer programa com del segon, tindran sis mesos més, a partir de la data de venciment que consti en el contracte de formalització de les respectives pòlisses, per retornar-lo.

Així serà després que el Govern hagi aprovat en sessió de consell de ministres la modificació del decret de la segona fase dels crèdits tous i la pròrroga dels avals concedits, segons ha explicat el titular de Finances i portaveu de l’executiu, Eric Jover, que ha deixat la porta oberta que, “analitzant cas per cas” es pogués “prorrogar sis mesos més” o que es pugui “sol·licitar la reconducció del deute en forma de préstec”. Sigui com sigui la intenció “és que el retorn dels crèdits no sigui un problema per a la viabilitat de les empreses”, ha remarcat Jover, que ha apuntat que “òbviament la pròrroga no és obligatòria”, de manera que aquelles empreses que vulguin amortitzar les seves pòlisses ho poden fer.

Amb la modificació del decret també s’amplia la llista de supòsits pels quals es pot sol·licitar l’aval del Govern. Així, tal com ha precisat Jover, al marge de despeses salarials, de refinançament de passius, d’inversions en l’adequació d’establiments per complir amb els requisits sanitaris, de lloguer i de subministraments, es podrà sol·licitar també un crèdit per finançar les operacions de lísing (arrendament financer).

Pel que fa al segon programa de crèdits tous, el ministre ha explicat que només s’han atorgat fins ara 3,1 milions dels 100 disponibles després que s’hagin rebut 122 sol·licituds, de les quals se n’han resolt 104. Dels diners concedits, 2,4 milions han servit per fer front als passius financers, 395.000 euros han estat per a despeses de finançament de les suspensions temporals dels contractes de treball (STCT), 156.000 per a despeses de lloguer, 74.000 euros per fer front al cost d’adequació dels locals i 44.500 per a despeses de subministraments.

El ministre ha aprofitat per fer també un balanç del primer programa de crèdits tous, en què es van rebre fins a 1.509 sol·licituds per un import total de 376,9 milions. D’aquestes, se’n van concedir el 91%, 1.369, per un import global de 129,8 milions d’euros, el 97% per a despeses de funcionament i només un 3% per al refinançament de quotes creditícies. Jover, que ha precisat que el volum mitjà concedit per crèdit va ser de 85.939 euros, ha assegurat que en xifres relatives fins a “15.083 assalariats s’han beneficiat d’aquest programa d’ajuts”, un nombre que equival al “50% dels assalariats del país”.
Interpel·lat sobre una estimació de la morositat que hi podria haver en el retorn dels crèdits, el titular de Finances ha explicat que el càlcul estimat inicialment era del 18%, un percentatge que ara, amb l’allargament dels venciments dels crèdits, “segur que seria més baix”.

D’altra banda, el ministre s'ha referit també al projecte de llei de modificació de la Llei 16/2020 de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SarsCoV-2, entrat dimarts a tràmit parlamentari amb caràcter d’urgència i d’extrema necessitat i que es votarà dijous a la tarda al ple del Consell General.

Jover ha indicat que l’evolució de la pandèmia des que es va aprovar el text ha evidenciat la necessitat d’introduir mecanismes per flexibilitzar determinats requisits relacionats amb les suspensions temporals dels contractes de treball i les reduccions de la jornada laboral.  I en aquest sentit ha recordat que amb la modificació es faculta el Govern per poder determinar, via decret, el percentatge màxim d’assalariats d’una empresa en funció de l’activitat econòmica, que és del 75% amb la legislació vigent, a la vegada que podrà decretar la prolongació automàtica de la vigència de les STCT i RJL sense que les empreses hagin de tornar a presentar la documentació.

El text entrat a tràmit preveu també la reducció de 30 a 15 dies del termini que una empresa ha d’esperar abans de poder modificar l’abast d’una STCT o una RJL.

Un centenar de beneficiaris dels ajuts al sector neu

Qüestionat sobre les queixes dels monitors d’esquí pel fet que a alguns se’ls han denegat ajudes i n’hi ha que en no poder treballar es troben sense cobertura sanitària, el ministre portaveu, Eric Jover, ha reiterat un cop més la voluntat del Govern de ser al costat dels ciutadans i es va referir al programa específic d’ajudes per desocupació involuntària per a les activitats relacionades amb la temporada d’esquí, una iniciativa de la qual ja es beneficien un centenar de persones.

Jover ha recordat també que al marge d’aquesta ajuda específica per a treballadors de l’esquí o sectors vinculats hi ha les diferents tipologies d’ajuts que s’ofereixen des d’Afers Socials, així com els que s’articulen a través per exemple de Creu Roja.