Ampliar el programa d'avals per a la compra d'un primer habitatge per possibilitar la compra sobre plànol "està sobre la taula". És més, "d'aquí tres o quatre mesos" es podria obrir aquesta possibilitat, ha anunciat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, a preguntes del grup parlamentari Concòrdia, i després de protagonitzar un breu i lleu enfrontament sobre si des del Govern s'havia anunciat o no que part del parc públic d'habitatge es destinaria a venda a preu assequible. 

Segons Marsol, "no ho hem dit mai" que es vulguin vendre els pisos del parc públic, i si mai arriba el cas, que "no serà aquest govern", el reglament pertinent haurà d'establir mecanismes de control per evitar l'especulació. Però sí que ho va dir, la pròpia ministra i també en seu parlamentària el passat 30 d'octubre, quan obria la possibilitat que si a mitjans d'any no s'havien pogut omplir tots els pisos de Ribasol, que una part es podria destinar al mercat de compra. 

Sigui com sigui, Marsol ha estat taxativa: "la prioritat és el lloguer, però alhora hem de facilitar l'accés a la propietat". "No hi ha hagut cap canvi de rumb" en la política d'habitatge del Govern, ha conclòs. Així, ha defensat que s'han destinat uns 100 milions a la compra del parc públic de lloguer assequible i que ara s'hi sumaran els 30 milions del superàvit amb el qual es va tancar l'exercici 2025. En aquest sentit, Marsol ha explicat que s'està preparant el plec de bases i es buscaran edificis "força acabats". Abans de prendre una decisió, es taxaran els edificis ofertats.

Un altre petit encontre entre la ministra i la consellera de Concòrdia ha estat pel que destinen les famílies al lloguer. Marsol ha assegurat que "la gran majoria destina el 25% dels ingressos", mentre que Aché apuntava que avui una persona amb el salari medià (al voltant dels 2.300 euros) que vulgui un pis d'uns 80 metres quadrats hi haurà de destinar el 95% dels ingressos.

En relació amb el programa d'avals, ha actualitzat les dades sobre l'interès que ha despertat: ja s'han rebut 25 sol·licituds, n'hi ha 14 de resoltes i sis més que s'aprovaran en la reunió del Consell de ministres de dimecres vinent. L'import mitjà de l'ajut (equivalent als interessos assumits pel Govern corresponents als primers set anys d'hipoteca) és d'uns 52.000 euros. I en resposta a les crítiques dels socialdemòcrates, que qualifiquen de "fracàs" el programa i de no arribar al públic al qual s'hauria de destinar segons el seu parer, Marsol ha demanat poder "esperar set o vuit mesos" abans de començar-lo a modificar.

Concòrdia alerta de la "cronificació" de la pobresa 
Des del grup parlamentari Concòrdia, Núria Segués ha retret al Govern que "cada cop hi ha més situacions de vulnerabilitat que no es responen, sinó que es cronifiquen", i això malgrat l'augment dels ajuts ocasionals, que sembla que acaben sent recurrents. En aquest sentit, ha assenyalat que és conseqüència del "sistema assistencialista" pel qual s'aposta des del Govern. Segons l'Executiu, s'està fent una bona feina a nivell de detecció precoç de possibles situacions de vulnerabilitat i en l'acompanyament, i en aquest sentit es disposa dels recursos humans necessaris i es compta amb suficients treballadors i educadors socials. Com a exemple, s'ha parlat del projecte Radars, que s'engegarà aquest abril començant per Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, i que amb cinc voluntaris es farà el seguiment de la gent gran que viu sola.

Oficina per acostar els resultats de la recerca a les empreses
Conjuntament amb Andorra Recerca + Innovació (AR+I) el Govern està treballant per posar en marxa una oficina de transferència de resultats de la investigació (OTRI), que permeti acostar els resultats de la recerca cap a l’empresa i el sector productiu, segons ha avançat el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, responent una pregunta del líder de Concòrdia, Cerni Escalé, en relació a la captació i retenció de talent.

El ministre, que no ha pogut apuntar cap termini perquè aquesta iniciativa pugui ser una realitat tot i que sí hi ha la voluntat que sigui aquesta legislatura, ha detallat que aquesta oficina ha de permetre que la recerca, els projectes tecnològics i els professionals altament qualificats connectin amb les necessitats reals del mercat andorrà.

Així mateix, Baró, que ha dit que si el que es vol és captar talent el primer que cal aconseguir és "crear llocs de treball" en empreses que precisin talent, ha repassat altres accions que s'estan impulsant de cara a aquest objectiu, com els ajuts a emprenedors i un futur programa d'incubació que es presentarà properament. També s'està treballant per poder comptar amb un registre d'estudiants d'Ensenyament Superior, per tenir "informació actualitzada", i ha avançat que també es posarà en marxa un nou ajut de tercer cicle per crear un "doctorat industrial".

El titular de Relacions Institucionals, Educació i Universitats ha insistit en la necessitat de diversificar l'economia i crear nous sectors per poder "generar llocs de treball de qualitat i retenir professionals qualificats", un aspecte que passa per la gran aposta estratègica que suposa l'acord d'associació amb la Unió Europea.

Porta oberta a revisar la classificació de funcionaris
El Govern revisarà les sol·licituds de reclassificació dels llocs de treball dels més de 150 empleats públics que van signar un document per reclamar aquesta revisió arran de les tres sentències de la Batllia que confirmaven que el procés de reclassificació no es va fer seguint els procediments adequats.

Així ho ha dit el ministre de Funció Pública i Transformació Digital, Marc Rossell, responent a una interpel·lació de la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata,  Susanna Vela, tot i advertir que bona part dels signants d'aquest document ja van passar per un procés de revisió el 2023 després de mostrar-se disconformes amb el resultat de la primera fase de la reclassificació dels llocs de treball del 2022 i a qui, per tant, "ja se'ls va donar una resposta en el seu moment".

Així mateix, el ministre, que ha obert la porta a poder fer revisions en aquells casos concrets "sempre que es demani pels canals corresponents”, ha insistit que arran de les sentències el Govern ha "corregit el procediment" i "reforçat les garanties" de manera que a dia d'avui "el marc és clar i està reglamentat". I ha insistit que no es reobrirà tot el procés de forma generalitzada.