El concurs desert d’escombraries a l'Alt Urgell obliga a recalcular el preu a l’alça

Desert el concurs per a l’adjudicació del servei de recollida d’escombraries a la comarca (quatre empreses s’hi havien interessat telefònicament, però cap no va arribar a presentar-s’hi), el procés s’endarrereix mig any i els costos s’apujaran perquè la licitació, amb un preu de sortida de 18.192.525 euros, haurà de tornar a obrir-se, a l’alça.  L’adjudicatari ha de fer front a una important inversió per a la compra de nou camions de recollida que prestaran servei en tot el territori comarcal, a banda de la renovació dels contenidors en els Ajuntaments que formen part de la mancomunitat meridional. Com revertirà aquesta apujada del preu del concurs a la butxaca dels ciutadans? De moment estan “recalculant la licitació, serà un increment, però encara no sabem quina serà la magnitud i com afectarà”, explica el gerent de la Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet, Jordi Vilaró. 

Si en aquest aspecte hi ha dubtes, no n’hi ha cap pel que fa al funcionament de les mancomunitats: si bé l’empresa adjudicatària ha de ser la mateixa per a totes dues, els preus del servei per a cada zona seran els resultants de dividir els costos entre els usuaris de cadascuna de les dues. En realitat, precisa Vilaró, la fusió no ha estat mai sobre la taula com a tal. “No és que s’hagués pactat i es tirés enrere, sinó que la paraula fusió no és correcta tècnicament, és una manera ràpida però poc precisa de parlar-ne”, apunta.

Competències delegades
Què és correcte aleshores? “El que es va pactar ja des d’un principi és que la mancomunitat del sud delegués les competències per  fer aquest concurs públic que ha quedat desert, així que estem fent un concurs públic per a dues comunitats i això no vol dir que les estem fusionant”, puntualitza el gerent de la de l’Urgellet. “Guanyarà la mateixa empresa, però hi haurà dos contractes i cada mancomunitat serà la responsable del seu contracte”, i per tant de marcar el preu del servei als veïns de cada territori. “L’objectiu és que el ciutadà tingui un servei de la mateixa qualitat visqui on visqui”, matisa Vilaró.

El concurs, que contemplava tres lots, sortia a licitació per un preu d’11.138.981 euros per a la mancomunitat nord, 4.409.263 en el cas de la meridional i 2.644.280 euros la gestió de l’abocador de Benavarri. En els tres casos el contracte té una durada de vuit anys (prorrogable).  

El nou concurs contempla la ingent inversió que suposa la compra de renovar tota la flota de camions. A banda dels contenidors per a la Migraum. Inversions que l’empresa adjudicatària ha d’amortitzar, de recuperar, durant tota la durada del contracte, estan adscrits al servei del territori (l’empresa no els pot fer servir fora) i en acabar, els vehicles passen a mans de les mancomunitats. Els que ara circulen pels pobles i carrers de la de l’Urgellet es van comprar el 2015, recorda Vilaró, “i ja estan al final de la seva vida”. Quedaran en reserva, com a vehicles de substitució. 

Per què la mateixa empresa? “Perquè hi ha molts mitjans que són compartits i és molt més eficient”, indica el gerent de l’Urgellet. Per exemple, el camió per rentar contenidors, “i a l’Urgellet ja n’hi ha prou que treballi dos dies a la setmana, així que la resta està inactiu, però l’hem de tenir; si el compartim treballarà dos dies per setmana a la nostra mancomunitat, un altre a la del sud, que és més petita, i estarà menys dies aturat”. Compartir surt, doncs, més econòmic, i igual passa amb el servei de recollida de mobles “o serveis més generals, com un encarregat o una administrativa, que podem compartir”. 

L’encariment dels rebuts i els 750.000 euros l’any que costa portar residus a l’abocador de Benavarri
Entre els usuaris de la Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de l’Alt Urgell Meridional (Migraum) continua en marxa la campanya encetada en contra de l’increment de la taxa, que ja ha aglutinat el suport d’uns 1.500 veïns i que ara convida els disconformes a adherir-se al recurs de reposició que s’ha d’enviar als respectius Ajuntaments. Mentre, l’oficina del síndic de greuges de Catalunya, que s’hi va interessar d’ofici, continua treballant-hi: esperen la documentació demanada a la mancomunitat i els Ajuntaments en les reunions que recentment van mantenir –amb ells i amb els veïns– l’adjunt al síndic, Jaume Saura, i l’encarregada d’investigar el dossier, Manela Dávalos.  

Des del nord, el gerent subratlla, entre les raons que fan apujar el preu del servei el cost elevat que suposa l’ús de l’abocador de Benavarri: s’enfilen fins als 750.000 euros l’any. Són “les despeses causades per la part de la població que encara no recicla”, adverteix.

Contenidors ‘intel·ligents’ encara molt problemàtics
La mancomunitat de l’Urgellet va fer front a una important inversió –al voltant d’un milió d’euros– per incorporar uns contenidors intel·ligents que no estan complint les expectatives. Vilaró defensa la iniciativa: “És un projecte molt innovador, mireu arreu de Catalunya si n’hi ha de serveis similars”, i per tant amb una tecnologia per desenvolupar, “ens agradaria anar més ràpid,  però no és fàcil”. Reconeix que cal acabar “d’afinar-la”, perquè com molts usuaris han constatat, sovint “s’encalla”. Un altre dels problemes detectats, reconeix, són les dificultats per instal·lar l’aplicació als telèfons mòbils dels clients. Així les coses, la implantació no avança al ritme desitjat, i de llars que s’hi han sumat n’hi ha “poques”.