Els ciberdelictes disminueixen un 32% en el darrer any i mig

El nombre de ciberdelictes gestionats per la policia ha disminuït un 32% el 2023 en relació amb el segon semestre del 2022, segons han informat avui el secretari d’Estat de Transformació Digital i Telecomunicacions, Marc Rossell, i el secretari d’Estat de Justícia i Interior, Joan Antoni León, que han comparegut al Consell General per presentar l’informe anual de l’Agència Nacional de Ciberseguretat (ANC-AD) i el balanç dels ciberdelictes.

En concret, el 2022 n’hi va haver 276, mentre que el 2023 la xifra només va arribar a 189 (-32%). En aquest escenari de baixada, destaquen els delictes comesos en l’àmbit de la inviobilitat del domicili i la intimitat (-190%), el tràfic jurídic o ús indegut de targetes (-286%), l’administració de justícia (-100%) i l’ordre socioeconòmic (-100%). 

En canvi, hi ha una sola tipologia en què hi ha hagut un increment. És el cas de les estafes en l’àmbit del patrimoni en general, amb un augment de l’11%. Per exemple, el bloqueig d’un dispositiu perquè l’usuari no hi pugui accedir i, a canvi de desbloquejar-lo, es demanen diners. “Tot i que també es poden atribuir altres factors, segurament alguna cosa ha tingut a veure la tasca de precaució que es fa des de diversos àmbits, de manera que hem de posar el focus en la prevenció per crear hàbits segurs en la ciutadania”, ha afirmat León.

Pel que fa als indicadors gestionats per l’ANC-AD, des de l’abril del 2022, quan es va crear l’agència, hi ha hagut 309 incidències, 277 de les quals el 2023. A més, es van produir 2.092 alertes de vulnerabilitats publicades o ciberamenaces, 1.257 de les quals el 2023. Per sectors, destaquen les telecomunicacions, amb un 22%, seguit de l’administració pública (18%), el sector privat (16%), els bancs (12%), els comuns (8%) i l’àmbit sanitari (7%).

Segons Rossell, “el que sí està clar és que el país està ara molt més segur que no pas fa un any i mig, quan no hi havia ni la llei aprovada ni l’agència creada, ja que ara podem fer accions de prevenció, curatives i d’acompanyament amb les entitats i la ciutadania, així que ara estem més preparats que abans i demà ho estarem més que no pas avui”.

Si ens fixem en la tipologia d’incidents comparats amb la Unió Europea (UE), es pot apreciar que les dades són similars. El rànquing el lidera el pishing (enviament de correus electrònics suplantant la identitat d’un banc o una altra organització amb l’objectiu d’obtenir informació personal dels destinataris per fer servir amb finalitats fraudulentes) amb un 16% a Andorra i un 19% a la UE, seguit del malware (arxiu nociu per a l’ordinador amb l’objectiu de recollir informació sobre l’usuari o sobre l’aparell en si), i la bretxa i la fuga de dades.

L’ANC-AD compta amb un comitè de seguiment i un especialitzat, així com amb una estratègia de ciberseguretat amb quatre objectius i nou iniciatives, que han donat com a resultat una major coordinació per mitigar les amenaces, i cooperació amb el sector privat i en l’àmbit internacional.