Govern estudia si hi ha “infracció” en l’activitat d’arquitectes forans

El ministeri de Justícia i Interior està estudiant si l’activitat que estan portant a terme arquitectes forans al país està d’acord amb la darrera modificació de la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis professionals. En concret, segons han informat des de l’Executiu, “s’està en fase d’instrucció, seguint el procediment previst legalment per determinar si hi ha infracció a la normativa”.

Així les coses, i com que de moment el Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA) no ha rebut resposta oficial a la demanda efectuada des de fa tres mesos sobre si algun dels 15 despatxos professionals estrangers havia iniciat els tràmits per registrar-se legalment, es plantegen una segona acció que ja va avançar el BonDia: obrir expedients als col·legiats del país que continuen signant projectes d’arquitectes de fora que no estan registrats aquí però que actuen sota el paraigua de despatxos professionals del país. I és que consideren que el Govern no està fent res per fer complir la llei. Així ho ha fet saber al BonDia algun dels col·legiats consultats. 
 

El procediment
Segons preveu el text legal i la normativa establerta pel mateix col·legi acordada en assemblea, aquests professionals o despatxos d’arquitectura forans han de treballar en un únic projecte i durant un temps limitat, o com diu la llei, “sota la modalitat de curta durada”. A més, s’especifica concretament que els professionals forans s’han d’inscriure al servei d’Immigració com a no establerts. Un cop inscrits, s’envia la documentació al COAA, que és qui els col·legia temporalment si està tot en ordre. També les empreses que contracten professionals no residents han de portar un registre amb les dates en les quals s’han desplaçat al país. Un registre que ha d’estar a disposició dels inspectors en matèria de professions titulades i d’immigració.

Es tracta d’uns requisits,  d’altra banda, que no són nous. Des del 2013 i fins a la darrera modificació de la llei, un arquitecte de fora havia de passar pel registre com a professional estranger que dona servei al país. Però les fonts consultades assenyalen que en aquests 10 anys cap arquitecte s’havia registrat i pensaven que amb els canvis introduïts a la llei havia arribat l’oportunitat de fer complir la normativa i regular aquesta situació. Precisament per aquest motiu es va admetre la inscripció temporal i la figura de la col·laboració amb despatxos d’aquí. 

Ara bé, de moment no se sap del cert en quin punt es troba aquesta regularització. El que sí saben de manera fefaent, addueixen, és que hi ha uns 30 projectes realitzats per una quinzena de despatxos d’arquitectura que no estan registrats al país. Una informació que també van fer arribar a Govern aportant les pàgines web on es poden veure els projectes, els professionals i sota quin paraigua actuen. 
 

Greuge i desprotecció
Davant del que titllen d’innacció i desprotecció davant de l’intrusisme, les fonts consultades conclouen que no hi ha cap control sobre si realment les persones que porten a terme aquests projectes arquitectònics tenen per exemple la titulació adequada o les assegurances necessàries per poder exercir l’activitat. I això està provocant malestar pel que es considera un greuge, ja que mentre els professionals d’aquí han de pagar la radicació, l’IGI, l’IRPF i tenir l’assegurança de responsabilitat vigent, els de fora entren, treballen, cobren i marxen. D’aquí que la junta del COAA reclamés al ministeri de tutela que fes complir la llei i fos des de Justícia i Interior que es demanés als despatxos d’arquitectura per la regularització d’aquesta situació donat que el COAA no té potestat per fer-ho.