La catalogació d’Aeso no suposarà cap cost per als veïns d’Isona

El Govern de la Generalitat va declarar el 3 de desembre del 2019 la ciutat romana d’Aeso Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de zona arqueològica. Es tracta d’un conjunt de jaciments arqueològics que corresponen a un dels centres urbans fundats pels romans al nord-est de la península Ibèrica. La durada de la pervivència de la ciutat va ser d’uns 500 anys (del segle I aC fins a finals del segle IV o inicis del segle V dC). L’alcaldessa d’Isona, Rosa Amorós, ha dit que qualsevol intervenció que es faci en aquesta zona, d’unes 12,3 hectàrees, requerirà la supervisió arqueològica. Amorós ha afirmat que no suposarà cap cost per als veïns i la despesa de l’arqueòleg anirà a càrrec de l’Ajuntament. Per Amorós, aquesta catalogació ha d’ajudar a preservar i donar a conèixer aquest patrimoni.

Es tracta d’una reivindicació històrica del municipi. Ja als anys vuitanta del segle passat, quan van començar a evidenciar el potencial arqueològic d’Aeso, ja es va demanar aquesta catalogació. L’any 1987 comencen els treballs per disposar de suficient documentació per realitzar la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional de la ciutat romana d’Aeso. Tanmateix, al cap d’uns anys la recerca decau, igualment com l’elaboració de l’expedient.

L’any 2010 el Museu d’Isona i Conca Dellà torna a mostrar interès en la necessitat de la declaració, però de nou es torna a truncar el procés. Així, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia decideix, l’any 2017, reiniciar l’expedient davant l’evident necessitat d’incoació i mostrant l’interès que té el Museu d’Isona i Conca Dellà i de l’Ajuntament per a protegir el jaciment amb la màxima categoria de protecció. D’aquesta manera acaba, definitivament, la proposta iniciada durant els anys vuitanta del segle XX.

La ciutat romana d’Aeso es troba sota el nucli antic de l’actual nucli urbà d’Isona i també en part sota els horts de la zona sud. La superfície total de la delimitació és entre la zona del barri antic, el raval i els horts.

Es tracta d’un dels centres urbans romans més septentrional del nord-est peninsular. El fet que aquesta àrea interior de Catalunya hagi estat menys activa urbanísticament és un excel·lent element de preservació de la trama urbana de la ciutat, especialment en la meitat sud, que actualment encara són horts. La preservació d’elements tan importants com la muralla republicana, la torre tardoantiga o diverses domus urbanes, fa que sigui un jaciment força important per preservar.

Amorós ha afirmat que l’Ajuntament està treballant per portar un camp de treball internacional, de joves entre 18 i 29 anys, aquest mateix estiu al municipi per reprendre les excavacions arqueològiques a aquesta zona. A Catalunya ja gaudeixen de la categoria de BCIN, ciutats romanes com Emporiae, Baetulo, Tarraco, Iluro o Iesso.