Multitudinari adéu a Martí Alanis

Centenars de persones, entre autoritats eclesiàstiques i polítiques, tant d’Andorra com de Catalunya, així com representants de diferents entitats i ciutadans, es van aplegar ahir a la catedral de la Seu d’Urgell per donar l’últim adéu a l’arquebisbe-bisbe emèrit de la Seu i excopríncep episcopal, Joan Martí Alanis.

Després que a primera hora del matí la capella ardent fos visitada pels familiars i pels sacerdots i prelats de la diòcesi, va tenir lloc la sortida de la processó, en què es va traslladar el fèretre d’Alanis des del palau episcopal fins a la catedral. En aquesta processó hi van prendre part prelats i canonges de la catedral i l’alta jerarquia eclesiàstica, i un cop la comitiva va arribar a la catedral, es va iniciar la cerimònia del funeral i l’enterrament de l’excorpíncep, presidida pel bisbe d’Urgell i copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, a la qual també van assistir el cardenal arquebisbe metropolità de Barcelona, monsenyor Lluís Martínez Sistach i arquebisbes i bisbes de les diferents diòcesis de Catalunya.
Durant la cerimònia, a què van assistir, entre altres personalitats, el cap de Govern, Jaume Bartumeu; el ministre d’Afers Exteriors i Relacions Institucionals, Xavier Espot, i els excaps de Govern Òscar Ribas, Marc Forné i Albert Pintat, Vives va destacar la figura de Martí Alanis, tant des de la vessant eclesiàstica com d’home d’Estat.
D’aquesta manera, va manifestar que la seva vida va ser “plena i exemplar”. El va qualificar també d’un home “de cultura”, “a la catalana, a l’autèntica”, i va remarcar que va “estimar” la llengua i la cultura catalanes i que precisament va ser cap d’Estat de l’únic país en què el català és llengua oficial. També va destacar la seva estima per les arts i va afegir que sempre estava atent als signes dels temps.
D’altra banda, Vives va manifestar que la dimensió d’home d’Estat ha estat la que més s’ha posat en relleu aquests dies, però va insistir que no era l’única condició que el feia destacar. Va remarcar, però, la seva “prudència i generositat” en el servei al Principat, que va culminar en el recolzament ferm a la Constitució.
Va posar en relleu, també, que era “un home bo, senzill, afectuós i amic dels seus amics” i molt meticulós en les seves intervencions, tant en les que eren importants com en les que no ho eren tant. És per això que va remarcar que “posava molta il·lusió en tot el que havia de fer”. Va concloure que volia “una Església unida i un Principat unit, un país agermanant i plural”.

Carta des de la santa seu
Durant la cerimònia també es va llegir la carta que el papa Benet XVI havia fet arribar a través del seu secretari d’Estat, Tarcisio Bertone. En aquest missiva Bertone lamentava la “trista notícia” per la mort de Martí Alanis, i en aquest sentit destacava el paper que va desenvolupar en una diòcesi que va qualificar d’històrica. En la mateixa carta Bertone expressava el seu condol als familiars i als diocesans de “l’Església a què va dedicar la seva vida”.
Després de la cerimònia, el cos de Martí Alanis va ser enterrat a la cripta de la catedral. Solament un nombre reduït de persones va poder accedir a aquest espai, donades les reduïdes dimensions. Els assistents a la cerimònia van arrencar en un emotiu aplaudiment de comiat al fèretre mentre era baixat a la cripta. En els dies vinents els ciutadans podran visitar aquest espai, ja que estarà obert perquè tothom qui ho desitgi puguin visitar l’espai en què reposa el cos de l’arquebisbe-bisbe emèrit.
A banda de les nombroses autoritats que van ser presents a l’acte, cal destacar que ja des d’una hora abans de la cerimònia la catedral estava plena de ciutadans que volien donar el darrer adéu al bisbe Martí Alanis, que també va marcar la història de la ciutat de la Seu d’Urgell.