Com Sant Jordi, multiplicat per 15

Autors i editors, encantats amb l’estrena oficial al Retiro: “Hi hem de tornar, i hem d’apostar encara més per les traduccions al castellà”.

Han hagut de passar 82 edicions perquè ens estrenem a la Feria del Libro de Madrid. Va arrencar el 26 de maig al parc del Retiro i falten encara cinc dies per rematar la feina, però el balanç provisional no podia ser ahir més entusiasta i la conclusió és unànime: hi hem de tornar. Ho resumia Oliver Vergés, editor d’Anem i de Medusa, i acabat d’aterrar de la Zona 0: “Ho havíem de provar, però crec que a tots, autors, editors i ministeri, se’ns han esvaït ràpidament els dubtes. No només hem venut llibres, que al final és del que es tracta perquè vivim d’això, sinó que hem fet xarxa. El contacte amb llibreters i editors és fonamental, i la Feria és el lloc i l’excusa ideal per cultivar-lo”. Una dada: a falta del recompte final, els cinc primers dies (a Madrid) ja s’havien venut tants exemplars com tota la Setmana del Llibre (a Barcelona).

És clar que es poden fer les coses una mica millor. Al final, és la nostra primera vegada. Com? Per exemple, “donant-nos a conèixer abans de la Feria, no limitar-nos a esperar que el lector vingui”. I sobretot, amb una aposta més decidida encara per les traduccions al castellà, “perquè el mercat espanyol és el nostre principal àmbit d’exportació i encara hi ha molt marge per recórrer”. I això, sense descuidar el llibre en català, que contra el que puguin dictar els prejudicis, té sortida fins i tot a Madrid.

En un sentit similar es pronuncia Jan Arimany, l’ànima de Trotalibros i en certa manera el culpable que l’Associació d’Editors i el ministeri es decidissin a muntar l’expedició i obrir parada al Retiro, la número 5 de l’anomenada Zona internacional. Arimany va debutar fa tres edicions, aleshores convidat per la distribuïdora. L’any passat hi va tornar de la mà de la llibreria La Mistral i aquesta és la primera vegada que compareix amb caseta pròpia: la que comparteix amb la resta de la delegació andorrana: “Quan ets aquí i t’adones de  les dimensions de la Feria veus clarament el potencial que té per internacionalitzar el nostre producte. És com Sant Jordi però multiplicat pels quinze dies que dura la Feria, i l’impacte va molt més enllà de Madrid i de la Comunitat: venen a passar-hi el dia, i a comprar, famílies de Bilbao, de Sevilla, de tot Espanya”. 

I no es fan ombra unes a les altres, les editorials acollides a l’aixopluc de la nostra caseta? Cadascuna té els seus lectors, diu, i “des del primer moment va tenir clar que, sent tan petits com som, l’única manera d’estar a l’alçada d’un esdeveniment d’aquestes dimensions era unir-nos.” També ell aporta alguna idea per optimitzar el desplegament madrileny: assenyaladament, la ubicació, perquè aquesta vegada la  caseta, que s’adjudica per sorteig,  va quedar una mica apartada dels dos passadissos principals, i la gent havia de venir, no li venia estrictament de passada. “Hauria estat bé, d’altra banda, la presència d’Andorra Turisme, perquè molta gent que s’acostava a la caseta atreta pels nostres llibres i la nostra literatura s’acabava interessant pel país”, diu.

Trotalibros, a més, ha exercit de ganxo: pel seu catàleg, majoritàriament en castellà i perquè Arimany exerceix també com a influencer a través del seu canal de YouTube. I això no ho diu ell, sinó Iñaki Rubio, l’únic els nostres autors que es va desplaçar a la Feria amb la intenció de firmar exemplars de Muertos, ¿quién os ha muerto?, la traducció al castellà de la crònica del crim dels Gastons que Medusa va publicar per Sant Jordi. S’hi va plantar divendres, amb temps per a les sessions de firmes dissabte a la tarda i diumenge al migdia, i a la presentació de dilluns a la Biblioteca Eugenio Trías, amb Arimany com a amfitrió. En va firmar en total una trentena d’exemplars: “Hi havia lectors que venien directes, amb la idea al cap, perquè el coneixien de la càpsula que em va dedicar el Jan. Altres s’acostaven a la caseta, i entre que Muertos... hi té molta visibilitat i que podien conversar amb l’autor, l’acabaven comprant. I hi va haver algun català resident a Madrid que va venir a buscar la traducció per regalar-lo”.

És veritat que no va generar cues com la de Juan José Millàs o Elvira Lindo, diu. “Tenir dues o tres persones esperant per firmar-los no es pot considerar pròpiament una cua. I en cert sentit és una cura d’humilitat per a la qual ja venia preparat. Però no es tracta només ni potser principalment de vendre, sinó de ser-hi i de fer contactes”. I per contactes es refereix a influencers com la bookstagramer Laura, que frega els 50.000 seguidors als seus canals de YouTube i Instagram. “No hi ha la pressió ni les presses de Sant Jordi perquè són quinze dies, hi ha molta més varietat, no només les novetats, però un dia laboral hi desfila més gent que el dia gran de la Setmana. La Feria és una altra dimensió. Hi hem de tornar. Som una gota a l’oceà, sí, i no guanyarem el Tour. Però no hem de renunciar de comparèixer a la línia de sortida”. 

Sembla que ha quedat clar. I si s’han demanat pels més venuts aquests primers deu dies de Feria, aquí van: 100 cosas que hay que saber de Andorra, Historia de Andorra en 11 claves, Shanghai Andorra i naturalment, Muertos.