El conservatori, per fi

L’Institut de Música expedirà a partir d’aquest curs títols oficials i es mudarà a l’edifici del futur Museu Nacional.

Ja està fet. El Consell de ministres aprovarà previsiblement dimecres l’homologació dels currículums acadèmics que imparteix l’Institut de Música de la capital. Això vol dir, d’una banda, que a partir d’aquest mateix curs començarà a expedir els títols oficials dels cicles elemental (13 anys) i mitjà (17). De l’altra, que tot i que conservarà de moment el nom d’Institut de Música, el Comú el rebatejarà a partir del curs que ve com a Conservatori d’Andorra la Vella.

En tercer i últim lloc, que el Govern haurà de gestionar l’homologació internacional dels títols, de manera que els alumnes de l’Institut que surtin amb el cicle mitjà sota el braç i vulguin cursar estudis superiors de música en una universitat estrangera el vegin automàticament homologat. Això encara haurà d’esperar un temps, de moment no hi ha calendari fixat. I una altra cosa són les proves d’ingrés que aquests centres acostumen a proposar als candidats, independentment de la titulació que aportin.

Però és un pas més, i aquesta vegada definitiu, cap a la normalització de l’Institut, que venia funcionant històricament com un conservatori en tot, menys en el nom. Faltava l’homologació dels plans d’estudis, en què la direcció del centre treballava des de feia anys i que el ministeri d’Educació ja ha validat. En qualsevol cas, la reconversió de l’Institut en conservatori no comportarà cap canvi en el funcionament ordinari de l’escola perquè “a tots els efectes ja funcionem com un conservatori”, deia mesos enrere el cap de servei, David Sanz.

Com ja va avançar el conseller de Cultura, Miquel Canturri, a finals del curs passat l’Institut, ja conservatori, oferirà un sol itinerari fins als 13 anys (cicle elemental). A patir d’aquesta edat es desdoblarà en dues vies: el professional, encaminat a obtenir el títol mitjà i que seguiran els alumnes que tinguin intenció de cursar estudis superiors, i un de paral·lel per als que simplement vulguin completar la formació musical, de manera que no tots els alumnes hauran de seguir necessàriament el pla d’estudis de cicle mitjà.

Es resol així de forma satisfactòria una vella aspiració d’alumnes i famílies, que fins ara veien amb impotència –i cert desencant– com després de vuit, deu o més anys a La Llacuna acabaven el seu cicle a l’Institut sense cap títol oficial. Si només això, que ha costat anys de batallar, ja és una notícia òptima, sàpiguen que la intenció del Comú és traslladar les dependències de l’Institut, des del 2004 a la Llacuna, a l’edifici del futur Museu Nacional, que tant el Govern com el Comú tenen coll avall que s’aixecarà al solar de propietat comunal, just davant de l’edifici administratiu, a l’aparcament de l’antiga plaça de toros. 

L’acord està pràcticament tancat, i no serà la baluerna faraònica amb què l’anterior cònsol, Conxita Marsol, somiava connectar amb la plaça del Poble a través d’un pas elevat, però sí que serà prou ampli com perquè a més del Museu s’hi puguin encabir el conservatori. Recordin que les instal·lacions actuals de La Llacuna, inaugurades el 2004, consten de 22 aules i donen servei a 22 professors i prop de 400 alumnes. Seria l’aportació en espècie del Govern que sempre ha reclamat el Comú amb l’argument que l’Institut presta servei a alumnes de tot el país. De fet, el pressupost anual s’enfila a 800.000 euros, dels quals tan sols 125.000 procedeixen de les matrícules. La resta surt de les arques comunals.