“Ens creiem a ulls clucs les versions oficials i no tenim esperit crític”
Homes d’honor comença amb tres cites que es refereixen a les tres trames que investiga Santana. La primera: “Barcelona és una Nàpols ordenada” (Roberto Saviano). ¿Ho és?
Jo no conec Nàpols, però conec molt bé Barcelona. La realitat és que la màfia s’hi troba millor que a casa perquè passa desapercebuda, perquè té per màxima que allà on tinguis els negocis no facis sang i, per tant, no hi ha una alarma social com hi podia haver quan ETA matava sovint. El joc de paraules que diu que la costa mediterrània és la Costa Nostra és molt escaient. Barcelona és on la màfia té els negocis per blanquejar diners del narcotràfic, comprant edificis, discoteques, i ara, pizzeries.
Segona cita: “Han escrit tantes coses sobre mi que ni jo mateix sé el que és veritat i el que és mentida” (Tiger Woods). Un dia, a vostè, un home li va dir que sabia la veritat de l’incendi del Liceu...
Un treballador del Liceu, que hi era el dia que es va cremar, em va trobar per casualitat i em va dir que m’havia d’explicar una cosa que portava a dins. Molt emocionat, i amb credibilitat, em va explicar la seva versió del que creia que havia passat al Liceu. I em va dir: “No investiguis, no publiquis, no furguis!“
Lògicament, ho vaig fer i a partir d’aquí he fet una novel·la, no amb la voluntat de tocar els nassos a ningú sinó per posar en qüestió que les veritats oficials ens les creiem massa a ulls clucs i que tenim poc esperit crític.
¿I el cas no es pot reobrir?
Jo crec que no, perquè el Liceu ja està reconstruït, no hi va morir ningú i al darrere hi havia tres institucions (l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l’Estat espanyol) i convé poc soroll.
És una història passada i jo faig pessigolles. No tinc les proves. Si les tingués, si pogués fer periodisme en comptes de literatura, hauria fet un documental. En no poder-ho explicar periodísticament la sortida és novel·lar-ho, ficcionar-ho.
I l’última: “¿I què, què passa?” (Enric Marco). L’usa per referir-se a un heroi de l’exili que, en realitat, no és tant heroi... N’hi deu haver molts, d’aquests!
A Se sabrà tot hi ha aquella frase que diu: “Tothom té un titular a cinc columnes que li pot ensorrar la vida.” Tothom amaga alguna cosa i, de vegades, fins i tot els herois nacionals n’amaguen alguna.
El que fa el pare del Negrier [l’alcalde Barcelona a la novel·la], que és l’heroi nacional del país, per salvar gent durant la Guerra Civil, i després el que fa a l’exili... ¿justifica que l’heroi no sigui tant heroi? Qüestionem-ho tot! Qüestionem les versions oficials, no donem res per bo!
En aquest cas sí que podem dir que qualsevol semblança amb la realitat sí que és coincidència.
[Riu] Cadascú que tregui les conclusions que vulgui! Jo crec que una de les gràcies, tant de Se sabrà tot com Homes d’honor, és que la gent hi veu reflectides històries molt properes i actuals, molt d’ara i d’aquí, no cal anar a buscar trames nòrdiques.
Com escriu al llibre: ¿per treballar a la televisió, pell dura i poques manies?
En altres feines suposo que també! Però sí, si pateixes molt per les audiències, per les crítiques, per com et diuen les coses, sense pietat, no faries res, et quedaries paralitzat. Sí: pell dura i poques manies.
El Santana és “l’escollit” per entrevistar la Tuzza Talese, l’àlter ego de Saviano. ¿A TV3 també pateix les pugnes entre programes per ser l’escollit?
És una ambició periodística sana. Però si tenim una cadena de televisió amb diversos programes que busquen protagonistes de l’actualitat és normal que hi hagi alguna ganivetada per tenir el millor convidat.
¿Ara quin seria el convidat que tothom buscaria?
Rodrigo Rato. Perquè donés les explicacions que no donarà ni al Parlament ni davant de la justícia, com a mínim davant dels periodistes. Han enganyat molt i a massa gent durant molt de temps i no hi ha dret.
Però Rato, en una entrevista, ¿no llançaria pilotes fora, com fa la majoria habitualment?
El poder acostuma a llançar pilotes fora, però nosaltres no ens hem de rendir i hem de fer la nostra feina. Preguntar i repreguntar, subratllar les contradiccions i tocar el voraviu!
¿Com veu els últims canvis a TV3? El nou director, Eugeni Sallent, era el director de RAC1, on vostè dirigia i presentava El món a RAC1.
Crec que pot ser un director molt bo, però té una trajectòria professional i unes característiques molt diferents de la Mònica Terribas, amb qui s’ha fet una injustícia enorme. No entenc que el Govern vulgui fer “el Govern dels millors” i tregui de la televisió pública la millor directora que ha tingut mai.
¿Què li va semblar el discurs de Joaquim Maria Puyal i la defensa del periodisme quan va ser nomenat Català de l’Any?
Que és el millor comunicador que tenim al país! Poca gent pot dir tantes coses en onze minuts sense mirar un paper. De tot el que va dir em quedo amb què estem massa obsessionats pels diners, que hem relacionat massa felicitat i diners.
Em sembla que els mitjans de comunicació estem fent un carrusel de la crisi econòmica, que només fa que afegir por i desmoralitzar la població. Està bé informar, ser transparents i explicar-ho tot, però hem passat a una hiperexplicació de la crisi que ens retroalimenta i ens porta a encara més crisi. Hem d’explicar el que passa, però aparcar la demagògia i el populisme i les pors infundades.
Per cert, ¿com és ser l’entrevistat en lloc de l’entrevistador?
És més còmode respondre que preparar entrevistes! I parlar de les novel·les em ve molt de gust i m’ho passo molt bé.
Ja hem llegit el Santana en un diari, ara a la televisió. ¿La tercera novel·la, a la ràdio?
M’ho han demanat, també que investigui sobre el futbol... No sé... La televisió és del segle XX, la premsa va tenir el seu punt de màxima puixança al segle XIX, i al segle XXI són més les noves tecnologies, internet... No ho sé, ja treballo en el tercer volum del Dani Santana però encara no sé on el posarem!
Versió per a imprimir