Tot Sandy, a l’Arxiu (o quasi tot)

Era una vella demanda dels estudiosos de la vida i l’obra d’Isabelle Sandy, començant pel professor Jean-Claude Chevalier, marmessor literari i biògraf de l’autora d’Els homes d’aram: concentrar en una sola institució el llegat documental de l’autora francesa, fins ara repartit entre la biblioteca de la Massana, l’arxiu d’Escaldes, l’Arxiu i la Biblioteca Nacional, a banda del que conservava el mateix Chevalier al seu estudi de la capital. Doncs bé: objectiu complert, ni que sigui parcialment. La biblioteca de la Massana i, de nou, Chevalier van dipositar al març a l’Arxiu els fons sandyans que custodiaven, i pròximament seran catalogats, restaurats i reproduïts per posar-los a disposició dels investigadors i interessats en l’obra de Sandy. Amb l’arxiu d’Escaldes hi ha hagut converses, sí, però en cap moment no s’ha plantejat de cedir els fons. Una llàstima, perquè estem parlant d’una col·lecció considerable formada per 364 fotografies familiars que aportarien literalment llum a la documentació essencialment escrita que ha ingressat a l’Arxiu. Procedents de la Massana, a Prada Casadet hi han arribat retalls de premsa, crítiques, revistes, fascicles, també fotografies, sí, i una col·lecció important de llibres de Sandy, així com –atenció– un manuscrit de Les hommes d’airain i tres llibretes amb l’esbós de la novel·la, publicada el 1922. Els fons de Chevalier són igualment suculents: mig centenar de manuscrits originals més, inclosa una altra versió de Les hommes d’airain –que Sandy anotava, corregia i tornava a copiar, primer a mà i després mecanografiats, fins a la versió definitiva– i un primeríssim esborrany de la novel·la, quan encara es titulava Les contrebandiers. Chevalier, natural de Pàmies i veí per tant de Sandy –l’autora residia a Cos–, la va conèixer el 1966, li va consagrar la tesi doctoral i hi va mantenir un estretíssim contacte fins al seu traspàs, el 1975. I així és com quasi in extremis va salvar bona part del seu llegat: a banda del que ja s’ha ressenyat, correspondència personal de l’autora amb personatges de la talla de Kipling, Gradooux i Colette, els diaris del marit –l’advocat Pierre Xardel–, les agendes íntimes de Sandy i, atenció, la còpia de l’adaptació teatral de Les hommes d’airain, estrenada el 1938 a l’Odéon de París.