Conegut des de fa temps, el pas al costat de Carlos Guàrdia, per raons tan comprensibles com que necessita avançar en la seva tesi doctoral a un ritme incompatible amb gestionar les regidories de Cultura, Patrimoni Cultural i Museus, Festes, Esports i Cementiri. Se'n va amb la consciència de qui pot dormir i pair amb tranquil·litat veient la feina feta. Una altra cosa és que segur que li rosegarà el cuquet per tornar-hi.
Diu que quan va venir de València i es va instal·lar a la Massana només es va permetre el luxe de carregar amb dues andròmines: la col·lecció de vinils, que s’entén perfectament, i atenció, la de Tente.
