Diari digital d'Andorra Bondia
Jordi Galobardas: “Ja hi ha demanda de tot tipus de pis, barats i de luxe, però és moderada”
Jordi Galobardas: “Ja hi ha demanda de tot tipus de pis, barats i de luxe, però és moderada”

Jordi Galobardas: “Ja hi ha demanda de tot tipus de pis, barats i de luxe, però és moderada”


Escrit per: 
Pepa Gallego

L’AGIA disposa de 238 col·legiats –que vénen a ser 200 immobiliàries–, més que l’any passat. És un dels símptomes de la recuperació d’aquest sector, com també ho és que els lloguers s’han activat i inclús s’espera un lleuger augment de preus a les parròquies centrals. També comencen a vendre pisos de tots els nivells. El president dels agents immobiliaris ens detalla com viuen aquest moviment, que diu que va “a poc a poc”.

Just la setmana passada la Cambra de Comerç apuntava que el 2015 també era un any de creixement i que s’espera que el 2016 també ho sigui. Tots els sectors, excepte el de les finances, van mostrar una millora. ¿Com ha crescut l’immobiliari?

És la mateixa percepció que tenim nosaltres. Som a l’inici de la recuperació. Des de fa un any estem en aquest camí, però estem al principi. No estem en ple desenvolupament del sector, sinó al principi de la recuperació econòmica. El que veiem és que en relació a anys anteriors tenim un increment substancial de la demanda. També és cert que veníem d’uns nivells tan baixos que de seguida s’ha notat. Esperem que aquesta recuperació serà llarga i es desenvoluparà moderadament.

¿Aquesta recuperació, en quins resultats es tradueix? 
Es nota en el mercat dels lloguers. Després dels anys de crisi econòmica, en aquests moments podem dir que està en plena marxa. No hi ha borses, que nosaltres coneguem, de pisos per llogar que estiguin parades. Ara s’està treballant en el ritme de “pis surt, pis entra”. És un mercat que en aquests moments treballa bé. Inclús es pot dir que a les parròquies centrals, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, ja comença a haver-hi una certa carestia de determinats nivells de preu pel que fa al lloguer. Per tant, el mercat de lloguer està en marxa. 

¿I el mercat de venda?
Va començar a arrancar fa dos o tres anys, sobretot amb els productes més barats i amb aquells que havien abaixat més el preu, i el que veiem l’últim any és que ja hi ha demanda per a tots els nivells de productes. Moderada, és clar, però a tots els nivells. En el cas de les cases més grans i més cares, d’un milió i mig o dos milions d’euros, la demanda és forçosament reduïda. Però en tot cas n’hi ha, i torno a dir-ho, en tots els nivells i de manera moderada, i creiem que serà moderada durant molt de temps. I també el producte comercial, locals i despatxos, comença a funcionar en venda. Potser hi ha qui va pel carrer i diu que hi ha locals buits, però fa dos o tres anys n’hi havia més. 

Ja hi ha altres regions on es parla d’una possible creació d’una altra bombolla.
Nosaltres ho descartem completament. No veiem de cap manera que el mercat estigui en aquesta fase. Estem en fase de recuperació. El mercat no està calent. Perquè es produeixi la bombolla ha de passar molt de temps perquè hi ha producte en venda, i no veiem que estiguem en aquesta fase. 

Deia que hi ha una carestia de determinats tipus de lloguer a les parròquies centrals. 
Sobretot de lloguers alts. Per exemple, per a persones que volen un habitatge de luxe i que estan disposades a pagar 2.500 o 3.000 euros de lloguer hi ha molt poca cartera.  En aquest tipus de producte és a tot el país on hi ha molt poca oferta. 

¿Hi ha molta demanda de gent que vulgui pagar de lloguer 3.000 euros?
Hi ha una certa demanda, que no és fàcil de cobrir. En canvi, en el mercat de venda sí que hi ha una cartera d’habitatges de luxe.

Parlem ara de preus. ¿S’espera un increment?

En l’àmbit dels lloguers, com que hi ha poca cartera de productes potser pot augmentar una mica, i només a les parròquies centrals, com hem dit, a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Però només una mica, entre un 2,3% i un 4%. Un percentatge molt baix. Un cert repunt no és descartable perquè ja n’hi ha que han pujat. A la resta del país, no. I en venda, nosaltres esperem una estabilitat de preus durant un cert temps. Ni pujades ni baixades.

I per parròquies, ¿quina diferència hi pot haver entre les més cares, com són Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, i la resta? 
Pot haver-hi una diferència d’entre un 20% i un 25% en un mateix producte, segons si està situat al centre o fora del centre. 

Això fa que ara, amb la reactivació, la gent es decanti  primer per comprar fora de les parròquies centrals. 
Amb la diferència de preus hi ha gent que els busca fora, és normal. 

¿Quin pes tenen els residents passius en aquesta recuperació? ¿En tenen xifres?
Hem notat un augment amb molta moderació, perquè n’han arribat però no gaires i esperem que això s’intensifiqui, perquè Andorra té unes condicions molt interessants per a la residència passiva, i per tant esperem que això es vagi coneixent i es vagin incrementant. Alguns casos són notables i es coneixen públicament, però esperem que siguin més. 

¿Però es pot dir que els residents passius han tingut un pes important en aquesta recuperació del sector immobiliari?
Hi ha hagut vendes per a residents passius, però no és el que ha mogut el creixement. Sí que diria, però, que estem en un context internacional en què el sector immobiliari ha millorat en tots els països, i lògicament aquí també.

¿Quin és el nivell d’estocs en el mercat de venda i de lloguer?
Quant a dades, la nostra preocupació, precisament, és que no en tenim. Hem arribat a la junta de l’AGIA i des del primer dia el que volem fer són estudis del sector immobiliari, pel que fa a preus, venda i oferta, per exemple. L’objectiu és conèixer bé i amb dades què és el que passa. Perquè fins ara tot el que hem dit i en el que ens basem està basat en la percepció i el diàleg amb els companys, però quan volem acompanyar-ho de dades reals i tangibles, veiem que en tenim molt poques. Ens podem basar en els permisos de construcció, les aprovacions de plans parcials i la xifra de residències passives, per exemple. Hi ha algunes dades, però són insuficients. Nosaltres volem fer un estudi de preus sobre el sector immobiliari i altres indicadors per veure com està el sector. Seria una ajuda per a tots els col·legiats.

Aquest estudi, ¿tenen previst contractar-lo en breu a assessors externs? ¿Quin termini s’han marcat per tenir-lo a punt?
Estem en fase prèvia de planificació. No hem decidit res. Esperem tirar endavant aquests estudis aquest any i esperem que sigui una eina que es pugui renovar cada exercici.

¿Continuen vigents les demandes i neguits de l’AGIA?
El que demanem a l’administració general és que es treballi en el sentit de conservar la seguretat jurídica, incloent-hi el que representa la tributació. Som una economia oberta a l’exterior i volem obrir-la més, i fem esforços per captar gent de fora, per exemple amb residències passives, i els donem una explicació de com funciona el país i vénen amb unes condicions. I quan són aquí veuen que les canvien i, per exemple, se’ls apuja la pressió fiscal o se’ls modifiquen altres condicions. Això és negatiu. Per això demanem que, un cop es tanqui, que el marc tributari es conservi.

També s’han queixat sempre dels problemes burocràtics.
Ens consta que l’administració està fent esforços per fer més àgils les tramitacions, com permisos, residències... Però encara està lluny d’arribar al que seria un nivell de competència adequat si ho comparem amb el que es fa internacionalment. Si mirem com fan les tramitacions altres països, veurem com nosaltres som a la cua en agilitat per tramitar qualsevol cosa que representi inversió estrangera. Estem en un sector en competència amb altres països i ens hem de posar les piles.

L’obertura econòmica també ha fet que entrin immobiliàries de fora. ¿Com es viu des del sector?
Hem de ser conscients que la competència ens farà forts, i no busquem cap mena de proteccionisme en aquest sentit. Si ens hem obert a l’exterior és una contradicció protegir-nos. La competència ens ha de fer posar les piles per fer les coses millor. Lamentablement, no passa gaire sovint que nosaltres sortim a fora, i si ho fem, ho fem en col·laboració amb altres professionals immobiliaris de fora. En aquest sector no passa, això de sortir a l’exterior. 

¿I els bancs, ja han obert l’aixeta o encara els costa?
No. No l’han obert. Encara que ho diguin, els costa. A mesura que es vagi consolidant aquesta recuperació i hi hagi dades objectives, com aquelles de què parlàvem a l’inici de l’entrevista de la Cambra de Comerç, esperem que torni la confiança al sistema financer perquè deixin diners. Els bancs són molt conservadors en la seva política i sempre van al darrere. És curiós, perquè quan hi ha moments d’eufòria també es passen de frenada. 

La nova regulació dels pisos turístics, que ara han de registrar-se amb els propietaris, ¿en què els afecta? 
En general, el que puc dir és que el tipus d’apartament turístic ha representat una sortida, durant un cert temps, per a molts apartaments que estaven en venda i costaven de col·locar. Ha estat una sortida, primer per al propietari, que potser ho necessitava. En molts casos al propietari no li era fàcil pagar les despeses comunitàries, i per tant en alguns casos hi ha hagut comunitats que també han incitat els propietaris a posar l’habitatge com a pis turístic perquè li rendís i poder cobrir així les despeses comunitàries. És un altre negoci dins l’immobiliari, que és complementari. 

Però el sector hoteler ho ha vist com una competència. 
Jo crec que no és així. Podríem dir que és una competència parcial, perquè la demanda d’aquest tipus de producte no és ben bé la mateixa que l’hotelera. Si ve un grup d’amics que busquen un pis perquè van uns dies a esquiar, realment busquen això, un pis, per tenir cuina i estar tots junts i no tenir habitacions separades en un hotel. I per tant, no penso que sigui una confrontació directa de sectors. Són negocis que poden ser complementaris. 

Acabem fent una previsió de com acabarem el 2016. Doni alguna xifra.
No podem aventurar-nos amb cap xifra. Només podem donar com a xifra un 0% pel que fa a augment de preus. Només pot haver-hi un petit increment dels preus de lloguer al centre. I pel que fa a l’evolució, esperem que tingui una participació creixent en el PIB del país. Pensem que estem en una fase en què a poc a poc podem anar a recuperar el pes que teníem abans en el PIB, però molt a poc a poc. 

 

Número de vots: 155
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic