“Físicament i mentalment em noto millor que mai per jugar a bàsquet”

Entrevista a Clàudia Guri, jugadora del segon equip del Sedis

Clàudia Guri va deixar el bàsquet professional amb només 19 anys des-prés de jugar a la lliga femenina amb el Cadí i també amb el CBS Barça i el Duran Maquinària Ensino de Lugo a lliga 2. Va arribar a ser internacional per Espanya en les categories inferiors. La seva prematura retirada va ser per convertir-se en atleta. Li va sortir bé la ‘jugada’, però torna a l’esport de la cistella cinc anys després per formar part del segon equip del Sedis.

Retorn després de cinc anys de la teva retirada del bàsquet professional i amb una prometedora carrera en l’esport de la cistella. També torna al Sedis per jugar al segon equip. Quins motius l’han portat a prendre aquesta decisió?
La veritat que han estat un cúmul de situacions. El meu pare [exjugador del Bàsquet Club Andorra, Jaume Guri] es va posar malalt fa un parell d’anys i va ser molt complicat per a mi mantenir el ritme d’entrenaments de l’atletisme. Vaig decidir deixar-ho per reenganxar-me al bàsquet 3x3 per agafar la forma, ja que havia deixat el bàsquet força apartat i he acabat, novament, dintre del món del bàsquet.

Es podria dir que el 3x3 li ha despertat el cuquet pel bàsquet?
Sí i tant. A banda del cuquet també m’ha donat l’opció de conèixer molta gent nova d’un entorn que em resultava molt positiu.  

I com va sorgir l’oportunitat de tornar al Sedis?
Ells ja van contactar amb mi quan vaig decidir reenganxar-me al bàsquet 3x3, però per una lesió al peu al Preeuropeu que es va organitzar aquí al país el 2017 no vaig poder, ja que tampoc se’m va curar bé. Va ser un si, no i al final no vaig fitxar per ells. Amb el 3x3 vaig tornar a agafar la forma i també a competir, i una vegada recuperada era l’opció que millor em venia. Aquí a Andorra no tenim equip femení sènior, i a la Seu d’Urgell em donen l’opció de seguir en actiu.

Queda alguna companya de la seva antiga etapa?
Les jugadores les conec perquè en la meva etapa júnior al Sedis elles estaven en el cadet i d’altres en el mateix equip júnior on jo jugava. Al primer equip també hi queda alguna jugadora, però això ja em queda una mica més lluny i no entra en les meves opcions més properes.

Es veu tornant a la màxima divisió del bàsquet femení espanyol?
Jo sé que l’opció hi és, òbviament, i si mai necessiten un cop de mà o ells consideressin que els podia donar un cop de mà s’hauria de veure, però ara per ara és un tema que no ens hem plantejat i no n’hem parlat. Tampoc entra en les opcions reals.

Com se sent? Un xic estranya després de tants anys sense trepitjar el parquet?
Vam començar a entrenar el 29 de juliol i em vaig sentir molt còmode des del primer moment. Estic molt contenta. Físicament em noto quasi millor que mai per jugar a bàsquet, i a nivell mental i psicològic molt bé. Tot m’acompanya i a veure com surt.

Què li van dir les companyes una vegada es va anunciar el seu fitxatge per al segon equip del Sedis?
Sorpreses. I no només elles, sinó també gent del món del bàsquet propera a mi. Reconec que no ha estat una decisió fàcil pel meu passat al món del bàsquet. Pot semblar estrany i curiós. Una decisió que m’ha costat prendre, ja que estava en un molt bon nivell a l’atletisme. Són situacions que he viscut a nivell personal i m’han portat a prendre decisions. Jo agraeixo també que em donin aquesta segona oportunitat i demostrar que tinc ganes de tornar a jugar a bàsquet. No només demostrar-ho al club, sinó també a mi mateixa i les meves companyes.

Per deixar l’atletisme parla de motius personals, però hi va haver algun motiu més?
No. A veure, com a totes les federacions sempre hi ha problemes, i sí que és veritat que jo en algunes coses no estava d’acord i ho argumentava en base als meus resultats. No he entrat en cap altre tema. A nivell de federació és un món en el qual he desconnectat al 100%, i ara ja no sé com s’estan fent les coses. Només crec que és una llàstima, ja que hi ha molts bons atletes al país.

Hi ha més aquella etapa d’atleta va tenir bons resultats. Hi està d’acord?
Els meus resultats no me’ls treu ningú, ni a mi ni al meu entrenador en aquell moment, i sempre em quedarà. Més que res la satisfacció personal que ho vaig donar tot i que no vaig deixar-me res guardat. 

Torna a ser feliç fent esport?
Sempre ho he estat, també és veritat, però ara estic en un moment on he recuperat la il·lusió que tenia i és molt bonic per a mi. Quan vaig perdre la il·lusió per gaudir és quan es comencen a torçar les coses i això em va passar.  

I també torna a gaudir del bàsquet després d’haver-se retirat?
I tant, però perquè és un conjunt de coses, ja que no només gaudeixo amb l’esport, sinó també amb les meves companyes i fent d’entrenadora. Per a mi és molt complet, tot i que tot gira al món de la piloteta... 

Com s’ha trobat el bàsquet?
Com em vaig reenganxar amb el 3x3, que era un esport que desconeixia completament, i no nego que em va costar adaptar-me al ritme i a les normes, que són molt diferents. Ara bé, en aquest any i mig que em vaig reenganxar, encara no he jugat al 5x5. El meu primer partit serà el 6 de setembre en un amistós i a veure com ho veig.

Com l’han tornat a acollir al Sedis?
M’hi sento molt còmoda, tant amb l’equip i la gent del club. És evident que em pugui trobar a algú que no ho vegi clar, però tot és qüestió de temps.

Ho compaginarà amb el 3x3?
Sí! Aquesta és la idea. I també espero que amb la selecció absoluta de bàsquet femení, que espero que s’arribi a crear, perquè tenim bones jugadores.

FOTO: TWITTER