Estirada d’orelles al Consell Comarcal per no facilitar dades sobre Sumar

Quin pes, quina veu, pot tenir el Consell Comarcal de l’Alt Urgell en la societat Sumar amb la compra d’una sola acció? Aquesta pregunta, feta per un ciutadà a l’administració comarcal va quedar sense resposta. Ara, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), organisme de la Generalitat, a la qual va recórrer el ciutadà desatès, dicta una resolució en la qual requereix al Consell Comarcal “perquè lliuri a la persona reclamant, per escrit, la informació indicada (...) en el termini de quinze dies, o bé perquè dins d’aquest mateix termini li comuniqui, també per escrit, que [ho] desconeix”. 

És una estirada d’orelles a la qual, de retruc, n’hi afegeix una altra: si l’administració comarcal hagués d’admetre que desconeix a què li dona dret allò que està comprant, certament la seva imatge no en sortiria molt ben parada. És a dir, que el Consell Comarcal difícilment pot escudar-se a l’argument de no posseir les dades demanades,  que són de caràcter públic, insisteix la GAIP: “és molt plausible, i fins i tot recomanable des del punt de vista de la gestió acurada dels interessos comarcals, que el Consell Comarcal les conegués i les conegui”. 

La resolució, que ha de fer-se efectiva abans que acabi el mes perquè té data del passat dia 10, posa damunt de la taula el procediment poc sospitós de transparència pel qual el Consell Comarcal està duent a terme el traspàs del servei d’atenció domiciliària a l’empresa Sumar, una societat mercantil pública participada per diferents administracions. L’Alt Urgell disposarà d’una acció (1.028,64 euros) de les 3.000 de capital social. Una dada, per cert, feta pública en un ple per la consellera de Compromís Carlota Valls, és a dir, per l’oposició però no des de l’equip de govern. Que tampoc no ha facilitat encara altres xifres molt importants: quants diners suposaria per al Consell assumir el servei i quants haurà de pagar a Sumar. 

Tornant a la resolució de la GAIP, aquest organisme va requerir al Consell Comarcal les dades que reclama el ciutadà. La resposta va ser que es tracta “d’informació en curs d’elaboració i pendent de la informació edictal i tràmit d’audiència pública”. 

Soci minoritari
Sí que reconeix el Consell Comarcal en la seva resposta que, si més no, de manera provisional, la participació d’una sola acció comportarà la condició de soci minoritari. Un dels extrems sol·licitats. Amb quina finalitat? Els presidents del Consell Comarcal (Josefina Lladós fins al desembre i Martí Riera, que en va prendre el relleu pactat per Junts i ERC) defensen l’entrada a Sumar com “una gestió directa del servei” a través d’una empresa de la qual “passem a ser propietaris”. Però quina veu tindran al consell d’administració amb una minsa participació per considerar-se com a tals? 

Rebuda la negativa del Consell Comarcal, el ciutadà va insistir: “Sol·licito que acreditin i/o confirmin els vots i el percentatge de participació que tenen en aquests moments dins l’empresa Sumar amb la compra de la participació societària de la Diputació de Girona, [perquè] després d’analitzar el contingut del seu escrit, considero que no inclou la informació requerida de manera clara i entenedora”. Va continuar endavant, per tant, amb els procediments davant la GAIP, que finalment li va donar la raó. “L’únic que pot fer el Consell Comarcal és facilitar la informació sol·licitada”, determinen. 

I ara? Si el Consell Comarcal no compleix la resolució s’exposa a una sanció. Cosa que recull la resolució, de caràcter públic, es pot consultar a la web de l’organisme: “l’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment”.

Un dubte sobre la taula: i si el Consell Comarcal no sabés realment què està comprant?  
Resulta molt interessant, dèiem, la reflexió que de retruc realitzen els autors de la resolució: “No es pot descartar que el Consell Comarcal estigui comprant la seva participació a Sumar, tot desconeixent el percentatge que implica aquesta participació en el total de l’empresa i el nombre de vots que li suposa al Consell Comarcal en el sí d’aquesta”. Si és aquest el cas, reblen, “és suficient que així ho manifesti el Consell Comarcal [és a dir, que digui per escrit a la persona reclamant que desconeix el nombre de vots i el percentatge de participació que comporta la participació de SUMAR que està comprant]”. Aquesta opció semblaria pitjor encara que la denegació d’informació, des del punt de vista dels administrats i la gestió dels recursos públics. 

La GAIP és un organisme, tot i que probablement mal conegut, al qual es poden presentar reclamacions de manera gratuïta.