La marmota viu a Joan Sansa

“Sabeu quina sensació tenim? Que vivim en el dia de la marmota, i a sobre, ens prenen el pèl”. Aquesta és la reacció dels veïns de Joan Sansa a l’acord del passat ple municipal –iniciar un nou estudi, buscar solucions, tornar-les a presentar perquè les votin– i l’acció immediatament posterior de l’Ajuntament: mentre presenten molts arguments i dificultats per desmuntar la pista poliesportiva –addueixen costos de 80.000 euros–, els veïns s’han quedat de pedra veient que la pista adjacent l’han desmuntat els mateixos operaris municipals en quatre hores. “Ens han enganyat”, apunten per boca de la portaveu, Anna Gómez, que dilluns passat feia acte de presència per intervenir en el torn de paraula prestat als ciutadans. 

El disgust dels residents de la plaça va més enllà encara: la mateixa instal·lació de les firetes de Pasqua el consideren un trencament dels acords –i la confiança– amb l’actual alcalde, Joan Barrera. “Vull deixar clar que no és que els veïns siguem uns primmirats i ens molesti el soroll, que ens diuen que a les nou de la nit ja pleguen”, puntualitza Gómez. Són tots els inconvenients que denuncien: des de camions molt pesants sobre el paviment –“ens repararan després les rajoles? O les deixaran trencades amb el perill que comporta sobretot per als padrins que surten a la plaça a prendre el sol?”, es pregunta Gómez– als perills que poden suposar les instal·lacions elèctriques provisionals en un lloc tan transitat o les dificultats que es podrien generar, denuncien, en cas que calgués evacuar un edifici. “Hi ha blocs on viuen cinc-centes persones. Com les trauríem si hi hagués un incendi?”, pregunten. 

Molt més que soroll
La batalla dels residents de Joan Sansa és llarga: quatre anys pel que fa a la pista poliesportiva, però és que abans, recorden, ja havia plogut, amb episodis com el de l’envelat del circ Raluy un bon dia van veure com es plantava al mig de la plaça, ancorant-se als edificis on viuen. Per això se senten defraudats, indignats i, en la qüestió concreta de la pista poliesportiva i l’últim acord municipal (unànime de tot el ple), particularment fastiguejats: “Sembla que hem tornat al començament”. 

No es cansa de repetir la portaveu dels veïns que no es tracta simplement d’uns veïns que es queixen pel soroll. “Estem defensant el dret al descans i la seguretat de mil persones”, rebla la portaveu veïnal. Sotmetre algú al so constant de les pilotes durant hores i hores afecta la salut de les persones. Sense comptar amb les particularment sensibles, com la gent més gran o qui pateixi algun trastorn com els de l’espectre autista. En canvi, la pista es manté sense que s’hagi fet cap estudi sobre contaminació acústica. Hi ha alguna veïna dels pisos inferiors que no pot obrir pràcticament persianes ni finestres, pels balons que impacten directament sobre la façana i la seva eixida. 

Però tot no queda aquí, insisteix Gómez. També hi ha els desperfectes ocasionats en la zona de porxos, uns danys que els mateixos veïns acaben de reparar i pels quals han abonat una factura de 20.000 euros. “La pista estava pensada per als infants, però com que és d’accés obert, arriben els més grans i fan fora els petits, que han de venir a jugar sota”. 

Més encara: els riscos que suposa per a les persones les pilotes que s’escapen des d’una pista que no té cap protecció. Alguna veïna, recorda Gómez, ja va patir una commoció. 

Es mostren particularment crítics amb els regidors de la CUP, que van votar contra l’eliminació de la pista amb l’argument que la canalla ha de tenir llocs a l’aire lliure on jugar. “Aquí venen molts nens que les seves famílies no es poden permetre extraescolars i s’està convertint en una mena de gueto. Això és el que hauria de preocupar la CUP”, els etziba Gómez. 

Així les coses, seguiran recorrent a instàncies externes, com el Síndic de Greuges de Catalunya. Estan pendents de la informació que el consistori els ha de transmetre, com assenyala la resolució del síndic. Si no, anuncien, recorreran a la GAIP, l’òrgan encarregat de vetllar per la transparència informativa de les institucions.