Diari digital d'Andorra Bondia

Regirarocs

Crani de la noia d’entre 15 i 17 anys exhumada a la Feixa del Moro: va viure cap al 3700 abans de la nostra era i va ser enterrada a la cista d’aquí dalt. L’anàlisi de l’ADN ha demostrat que el nadó que va ser inhumat al seu costat era fill seu.
Crani de la noia d’entre 15 i 17 anys exhumada a la Feixa del Moro: va viure cap al 3700 abans de la nostra era i va ser enterrada a la cista d’aquí dalt. L’anàlisi de l’ADN ha demostrat que el nadó que va ser inhumat al seu costat era fill seu.

Vida i mort de la primera laurediana


La imminent monografia sobre el neolític andorrà estableix el parentiu entre la dona i el nadó de la Feixa del Moro.

Comentaris: 0
A dalt, el conjunt de gravats al peu de la casa Erxa, amb les sigles “P O” que Remolins creu que podrien correspondre a les que el pastor cerdà Pierre Orriols va deixar gravades a finals del XIX a la zona d’Err (a baix); a la dreta, la mateixa penya, tal com se la va trobar Pere Canturri el 1980, quan el jaciment es va documentar per primera vegada.
A dalt, el conjunt de gravats al peu de la casa Erxa, amb les sigles “P O” que Remolins creu que podrien correspondre a les que el pastor cerdà Pierre Orriols va deixar gravades a finals del XIX a la zona d’Err (a baix); a la dreta, la mateixa penya, tal com se la va trobar Pere Canturri el 1980, quan el jaciment es va documentar per primera vegada.

Pierre Orriols va estar aquí


L’arqueòleg Gerard Remolins proposa una possible autoria per als gravats més moderns de Sornàs i els data al XIX.

Comentaris: 0


Datació aproximada dels elements metàl·lics exhumats al dolmen de la Llosa.
Datació aproximada dels elements metàl·lics exhumats al dolmen de la Llosa.

L’aixovar recuperat a la Llosa demostra la llarga ocupació del dolmen de Bescaran


Les sospites de Gerard Remolins s’han confirmat: l’anàlisi dels objectes metàl·lics recuperats al dolmen de la Llosa, a Bescaran –una petita col·lecció d’anells, punxons i estructures en espiral– demostra que aquest singular sepulcre megalític va estar en ús des del bronze antic –posem que entre el 2200 i el 1600 abans de la nostra era– i com a mínim fins al ferro final, just abans de la romanització –posem que cap al 400 abans de la nostra era.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic