Diari digital d'Andorra Bondia
Foto de família dels guanyadors dels premis Àgora amb representants institucionals i presentadors, ahir al Consell General.
Foto de família dels guanyadors dels premis Àgora amb representants institucionals i presentadors, ahir al Consell General.
Els quatre guanyadors dels premis àgora 2021, Teresa Ventura, Carme Massana, Àlvar Valls i Albert Pujal, amb el trofeu creat per Philippe Lavail.
Els quatre guanyadors dels premis àgora 2021, Teresa Ventura, Carme Massana, Àlvar Valls i Albert Pujal, amb el trofeu creat per Philippe Lavail.
Els quatre guanyadors dels premis àgora 2021, Teresa Ventura, Carme Massana, Àlvar Valls i Albert Pujal, amb el trofeu creat per Philippe Lavail.
Els quatre guanyadors dels premis àgora 2021, Teresa Ventura, Carme Massana, Àlvar Valls i Albert Pujal, amb el trofeu creat per Philippe Lavail.
Els quatre guanyadors dels premis àgora 2021, Teresa Ventura, Carme Massana, Àlvar Valls i Albert Pujal, amb el trofeu creat per Philippe Lavail.
Els quatre guanyadors dels premis àgora 2021, Teresa Ventura, Carme Massana, Àlvar Valls i Albert Pujal, amb el trofeu creat per Philippe Lavail.
Els quatre guanyadors dels premis àgora 2021, Teresa Ventura, Carme Massana, Àlvar Valls i Albert Pujal, amb el trofeu creat per Philippe Lavail.
Els quatre guanyadors dels premis àgora 2021, Teresa Ventura, Carme Massana, Àlvar Valls i Albert Pujal, amb el trofeu creat per Philippe Lavail.

Com dive adés la Josefina...


Escrit per: 
A. L. / Foto: Facundo Santana

El dia de la Cultura premia Teresa Ventura, Carme Massana, Àlvar Valls i Albert Pujal.

Hi ha moments epifànics, que justifiquen un compromís com el Dia de la Cultura, cridat al formalisme, als parlaments més o menys convencionals i als aplaudiments de cortesia. I el d’ahir va arribar quan Albert Pujal va pujar al faristol, es va fer amo del micròfon i va improvisar l’agraïment al premi Àgora que rebia, el quart i últim de la nit: “Com dive adés la Josefina...” Per sentir una meravella lingüística i fonètica com aquesta, com dive adés..., cal enfilar-se a les parròquies altes i tenir la fortuna de topar-se amb algun padrí dels d’abans. I encara. Però Pujal va pujar al faristol i ho va deixar anar amb una naturalitat que amenaçava de passar desapercebuda però que mereix ser consignada amb lletra d’impremta: no és ben bé arqueologia lingüística, perquè afortunadament Pujal és viu –i per molts anys– però va sonar com un dels últims parlants d’aquelles llengües ancestrals, atàviques, que es van quedant sols i que arribarà un dia que serà l’últim a pronunciar paraules precioses com aquestes: “Com dive adés la Josefina...”

I el que havia dit la Josefina (Lladós, per concretar) era més o menys que el premi Àgora concedit a Pujal, fill de cal Gener d’Arans i per tant un pagès, però un pagès “il·lustrat” i també un “savi”, venia a ser un “acte de justícia” que distingeix l’obra singular d’aquest arquitecte, urbanista i polític a qui la jubilació va despertar el cuquet per la investigació històrica, que ha examinat amb lupa els protocols notarials, “apassionants com la millor novel·la”, diu, i que ha destil·lat aquestes llarguíssimes hores enterrades a l’Arxiu Nacional en títols com La farga de cal Pal, La domus del Consell de la Terra, Ordino fins al segle XV, Ordino segle XVI, i Història de les pastures d’hivern. Hi seguiran un repertori de la toponímia menor d’Andorra fins al XVIII i –això ja és un desig de Lladós, però hauria de ser un clam popular– les memòries del seu pas per la comissió constituent, el 1992. Ens les deu, i més després de sentir-lo dir que el millor del seu pas per la política va ser, com en va dir ell, la llei “d’andorranització per naturalització”: “Calia regularitzar la vida pública, i si en aquell moment no haguéssim obert la porta perquè moltíssima gent pogués ser andorrana, avui no estaríem aquí”. No tothom ho va veure tan clar, aleshores.

Un altre gran moment va ser la reivindicació d’Àlvar Valls, el tercer premi Àgora de la nit, a càrrec d’Iñaki Rubio: potser cal recordar que tenim entre nosaltres un home que ha tocat moltíssimes tecles (articulista amb més de 4.000 columnes al sarró, però també poeta, novel·lista, corrector, traductor i enciclopedista), que totes les ha tocat amb originalitat i compromís, i que ha convertit el seu cicle verdaguerià en referència definitiva sobre el poeta de Folgueroles. Rubio va tenir a més l’ull clínic de posar el focus en dues de les obres potser menys conegudes però més decisives de Valls, Andorra, entre l’anacronisme i la modernitat, i el Diccionari Enciclopèdic d’Andorra, patracol imprescindible que reclama una actualització i una reedició urgent. Avui que es publica tant i de tot, que es prodiguen generosament i indiscriminadament premis, subvencions, ajudes, beques i altres regalies, sembla mentida que títols definitius com el Diccionari estiguin descatalogats. Doncs ho estan. Valls, en fi, va dedicar unes breus paraules per referir-se al teixit associatiu “esplendorós” que constitueix el sistema nerviós de la nostra cultura, amb les 26 entitats que conformen avui Àgora: “Als anys 90, quan vam començar, érem sis. Sis!”

Els altres dos premis d’anit van ser per a la pintora Carme Massana, a qui Pilar Cortadellas va definir com una artista “completa” i una persona “generosa, ferma i altruista”, i per a l’activista Teresa Ventura, glossada per Sergi Mas com a dinamitzadora de la vida cultural a través d’Amics de Mozart i de l’Associació d’Escriptors, que només el seu coratge i la seva incansable voluntat ha salvat de la desaparició. La lectura del Manifest va anar a càrrec de Juli Peña, president dels Castellers d’Andorra, a partir del lema casteller Força, equilibri, valor i seny: “En temps de crisi el món de la cultura és el primer a patir-ho. Per això demanem a les autoritats que, ara més que mai, facin pinya, donin equilibri i tinguin el valor i el seny d’estar al nostre costat”. Que així sigui.

 

Dia de la cultura
premis Àgora
Teresa Ventura
Carme Massana
Albert Pujal
Àlvar Valls
Comentaris: 3

Comentaris

Felicitats a tots els guardonats. Bona crònica A.L.
Felicitats a tots els aguardonats!!!!!!!!!!!!!!!!! Els que hem tingut la descràcia d'haver nascut en terres catalanes o en el que s'anomena pell de brau, i per no tenir, no tenim el certificat B de català que otorga la Generalitat de Catalunya als extrangers, i ni intenció de passar i fer l'examen per a conseguir curro fixe dins els seus departaments ni per fer còpies podrem llegir a les biblioteces o comprar a "La Llibreria" els títols mencionats?. Anys enrera i fins avui, es podia comprar a "La llibreria" situada al carrer Joan Maragall número 2, en front de la CASS, "El repte" i "El Somni" de Ricard Poy publicats en primera edició el 2004 d'abril, i tots els llibres que volguessis en qualsevol idoma publicable i fins on que et donés la gana o fins on t'arribés els diners a la butxaca o la visa fins i tot sense haver de presentar el certificat de vacunació Covid19 durant la pandemia. A partir d'ara, però, per llegir o parlar en català com a turista o excursionista caldrà per llei o decret-llei disposar del certificat de grau de comprensió del català? Més important, que no urgent, Sr. Valls, ens explicarà en format artícle o llibre qui otorga i entrega les ànimes, que no el cos? Hem de llegir la Bíblia, o el Corà, o textos budistes o els textos sacrats del jueus?
I lo bunic que es sintir tots aquets sinyors parlar com natre!!! Felicitats!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic