Ariza: “Molta gent em demana quan i on podrà veure ‘Murmuri’ i no tinc resposta”

Un espai públic, accessible però a la vegada protegit, per evitar el vandalisme, que l’espectador hi pugi parar l’orella i escoltar els murmuris, perquè Murmuri –amb majúscula– és una “experiència sensorial”. Aquests són els requisits, diguem-ne, tècnics que hauria de tenir el destí definitiu de la instal·lació que Eve Ariza va crear per a l’última edició de la Biennal. De moment ha viatjat fins a la ciutat de Llemotges: entre el 4 de maig i el 21 de juliol s’exposarà a la galeria Lavitrine, en una iniciativa de l’associació Lac & S Lavitrine i el ministeri de Cultura. I després... Diu l’artista que de propostes per moure el patracol en té unes quantes, però que cada trasllat és una aventura logística i una feinada de por. I el cas, insisteix, “és que molta gent em demana quan i on es podrà veure, i no sé què dir-los: no tinc resposta. Hauríem de començar a rumiar-hi”. La primera persona del plural és pura cortesia. Murmuri és, segons les bases, propietat del ministeri i és, per tant, el ministeri qui n’ha de decidir la ubicació definitiva. Fins ara, els 9.000 bols que constitueixen la instal·lació s’havien dipositat a la cripta de Meritxell, que és un magatzem ben pintoresc per a una obra d’art, i aquest serà probablement el destí que li espera després de desfilar per Llemotges si, com ara mateix sembla, Ariza decideix posar fi a la itinerància de Murmuri. Mesos enrere es va especular amb el Consell General, més un desig, una carta de l’artista als reis que no una opció en ferm. Però la veritat és que els precedents no conviden a l’optimisme. La cripta espera. Però seria una llàstima: tant d’esforç per això?