El jaciment de Soldeu, en 3D

Regirarocs aixeca un model virtual de la fossa i estreny el cercle per identificar l’individu exhumat al setembre.

D’acord: no era el sergent Peacock. De fet, no sabem ni de qui són, les restes de l’home que Regirarocs i Velles Cases Andorranes van exhumar al setembre a la fossa comuna del cementiri de Soldeu. Anaven, segur que ho recorden, al darrere de l’aviador nord-americà desaparegut l’octubre del 1943, i va sortir llufa. Però el –de moment– anònim inquilí de la fossa ha merescut tots els honors arqueològics. Tants, que Regirarocs ha aixecat el model virtual en 3D del jaciment. Una tecnologia pionera per aquí dalt i que fins ara només s’havia aplicat al jaciment de la Margineda. Fa dos anys, i també a càrrec de Regirarocs. Les diferències són enormes, per no dir abismals, perquè el jaciment de Soldeu amb prou feines frega els 8 metres quadrats de superfície mentre que el de la Margineda s’enfila fins als 1.500 metres quadrats. Però els resultats són igualment espectaculars: el model tridimensional permet la visualització del jaciment –incloses les textures, formes i colors–, passejar-s’hi virtualment i explorar-ne a voluntat tots els racons. Costa una mica dominar la, diguem-ne, navegació, però de seguida s’hi agafa el truc.

No es tracta, en fi, d’un capritx arqueològic. A banda d’enganxar els profans –perquè enganxa– el model 3D serveix sobretot, segons Remolins, “per documentar el procés d’excavació, deixar constància de com estaven les restes en el moment que es van trobar, i per elaborar les planimetries de detall i els dibuixos de la posició del cos i de la tomba en l’espai: es tracta de documentar el jaciment amb el màxim detall”. Per aixecar-lo, en fi, es van disparar prop de 150 fotografies, terrestres i aèries –aquestes últimes, amb dron–, la precisió és d’1,4 centímetres per píxel, i la resolució és suficient per distingir perfectament les botes que duia el nostre home, un dels elements –per cert– que Remolins i el seu equip estudien ara mateix per mirar d’identificar les restes. Vagin a Sketchfab i busquin Regirarocs.

Les altres andròmines que s’han recuperat al jaciment són fragments d’impermeable, tres jocs de botons –de plàstic, i també metàl·lics–, dues mines de llapis, una moneda de 5 cèntims francesos de tipus Lindauer, un objecte de llautó amb funcionalitat desconeguda i, atenció, les nanses de la caixa amb què el difunt va ser inhumat. Quatre, i totes decorades amb un rostre d’angelet. Tot plegat no ha servit –encara– per aventurar una hipòtesi que permeti identificar les restes perquè cada pas endavant suscita nous i fascinants interrogants.

Arqueologia ficció

Les botes, per exemple: amb les soles rematades amb claus i amb reforç metàl·lic al taló i la puntera. Són clarament unes botes de muntanya, no se n’ha pogut establir el model però sembla –diu l’arqueòleg– que no corresponen a cap model militar nord-americà i que encaixen millor amb un calçat d’origen francès. Pel que fa a la moneda, consta que aquesta peça clàssica, amb el forat al mig –els 50 cèntims de pesseta s’hi inspiraven– van circular entre el 1924 i el 1941. Hi ha hagut més sort amb l’impermeable. Amb el que en queda, és clar: un model militar, el Raincoat Rubberized M-1938 o bé el Resin Coated 72-R-4050. Per acabar-ho de concretar caldria localitzar-hi la inicial i el número de matrícula amb què els soldats havien de marcar tota la seva roba. Si és que era un soldat, és clar. A ull nu no ha aparegut cap inscripció. L’esperança rau ara en la càmera multiespectral, capaç d’enregistrar des de la llum ultraviolada fins a l’infraroig...

Les dades objectives, recapitula Remolins, semblen indicar que les restes pertanyen a algú que va morir cap al 1940-41. A partir d’aquí, tot son especulacions. Però les especulacions són el punt de partida de les hipòtesis. La investigació s’encamina ara cap als arxius parroquials de Canillo: es tracta de fer-ne un buidatge per localitzar difunts traspassats pels volts d’aquests anys. També vol aprofundir en els hàbits funeraris de fa vuitanta anys: els difunts, s’enterraven vestits? De carrer, com el nostre home? Amb objectes personals? En aquest cas, diu, sembla que l’home va ser inhumat amb la mateixa roba i els objectes –moneda, llapis– que duia quan el van trobar. I pel vestuari –botes, impermeable– és lògic suposar que anava preparat per caminar per la muntanya.

D’acord, però, qui? Un contrabandista, un militar, un evadit... Especula. Que fos algú del país sembla descartar-ho el fet que l’enterressin de forma anònima i a la fossa comuna. Però també el desconcerta d’una banda la caixa, aparentment molt elaborada per enterrar-hi un foraster desconegut –si és que no es tractava del taüt diguem-ne estàndard, o potser l’únic disponible en aquell moment– i de l’altra que no sembla que morís d’hipotèrmia: en aquest cas, diu, hauria expirat amb els braços encongits sobre el pit, i amb el rigor mortis subsegüent hauria resultat impossible, glups, enterrar-lo amb les mans recollides sobre la pelvis, que és com va aparèixer l’individu de Soldeu.

Fascinant, ja els ho dèiem. Les respostes encara es faran esperar un temps, si és que mai arriben. Mentrestant, passin per Sketchfab i veuran el que és (arqueològicament) bo.