Orgue per un tub

Els patrocinadors renoven per quatre cursos el conveni del festival més longeu del circuit.

Que el Festival internacional d’orgue bufi aquest curs les 25 primeres espelmes, un miracle com una casa de pagès en qualsevol àmbit de la cultura andosina –i amb el permís de la Temporada de teatre– és molt principalment culpa d’Ignacio Ribas, que en va ser  l’inspirador i que n’ha sigut l’ànima durant aquest quart de segle, i de l’arxipreste de les Valls, mossèn Ramon Sàrries, que li va donar suport des del primer moment. Convé dir-ho ara, a l’època de les vaques grasses, amb un cartell esplendorós que proposa una desena de cites entre el març i el desembre. Ho hem dit altres vegades, però convé repetir-ho: dir-li’n festival es queda curt, molt curt, a banda de ser un terme equívoc: és una temporada amb tots els ets i uts. Aquest és el terme que a dreta llei li correspon, i no només per qüestions estrictament quantitatives, sinó també i sobretot per la varietat, per l’audàcia i per la qualitat del cartell.

I si fer 25 anys amb aquesta robustíssima salut és una bona notícia, encara ho és més que els que han fet econòmicament viable aquest miracle n’hagin renovat per quatre anys més el patrocini. Pensin que no fa gaire Ribas havia de negociar cada any amb uns i altres la supervivència del festival, que el futur era sempre incert i que es movia en unes xifres modestíssimes. Aquesta 25a edició, i cal esperar que les que vindran, ha reunit un pressupost que frega els 55.000 euros, aportats pel ministeri de Cultura (22.000) els comuns de la capital (15.000), la Massana (5.000) i Escaldes (5.000), l’Arxiprestat de les Valls (6.000) i l’ambaixada espanyola (1.200). Un coixí econòmic i sobretot una garantia de futur que li permet preparar amb temps i en condicions cada edició, diu Ribas.

Però el que importa és el tall. La música. I amb més o menys recursos, el Festival d’orgue mai no decep. L’abundància actual arrenca a l’edició del 2022, quan es va reformular de dalt a baix el cartell, amb una desena de propostes redistribuïdes al llarg de l’any, en lloc de concentrar-les majoritàriament a l’estiu. El curs passat es va avançar l’inici a Divendres Sant –amb el fastuós Stabat Mater de Pergolesi, recordin– i sembla que aquesta estupenda ocurrència es convertirà en tradició: aquest curs també començarà Divendres Sant i un repertori de música sacra (Bach i Couperin) a càrrec del Quartet Barroc de Barcelona, liderat per Juan de la Rubia, l’organista titular de la Sagrada Família, i que combina veu amb viola de gamba i naturalment orgue.

Serà el 29 de març a Sant Esteve, en la primera de les dues propostes vocals del cartell: la segona serà a la vegada la que tancarà l’any, amb el Cor Cererols i obres de Palestrina, Victoria, Cererols i, atenció, del mateix Ignacio Ribas, de qui estrenaran Pater Noster (Sant Esteve, 28 de desembre). I entremig, un autèntic festí, amb especial atenció a la vetllada que l’alemany Eckhard Manz, titular de Sant Martí de Kassel protagonitzarà el 12 d’octubre a Sant Esteve amb un programa que alterna Bach amb música per a orgue estrictament contemporània, la seva especialitat, amb obres de Rojko, Ishi, Illes i, de nou, Ribas, amb una altra estrena absoluta (Divertimento glossat sobre B.A.C.H.).

Mereix també atenció especial Anna Orlova, organista russa afincada a França de tarannà experimental que combina l’orgue amb la música electrònica i que estrenarà també una obra pròpia, Barzaz, escrita expressament per al Festival (13 de juliol, Sant Esteve). En un any amb més conjunts que mai, el 3 d’agost desfilarà per Sant Pere Màrtir La Regalada, sextet espanyol (trompeta, orgue i timbals) especialitzat en música antiga i amb un repertori que inclou peces d’arqueologia com una cantiga d’Alfons X el Savi.

El cartell el completen l’organista italià Luca Scandali, amb peces de Bach, Vivaldi i Tartini (11 de maig, Sant Iscle); l’alemany Franz Hauk, amb Bach, Franck, Mendelssohn i Vierne (8 de juny, Sant Esteve); el portuguès Rui Paiva, amb Carreira, Seixas, Frescobaldi i Buxtehude (14 de setembre, Sant Pere màrtir); i el francès François Espinasse, Grigny, Bach, Alain (Sant Esteve, 9 de novembre). La píndola especial serà la col·laboració amb el Sax Fest, amb un concert a càrrec d’Efrem Roca i el mateix Ribas, amb un quartet de saxos que inclourà el guanyador del concurs.