Rarets, curiosos i exquisits

Medusa arrenca el curs amb ‘Volves’, un clàssic de la pionera Carme Karr, i amb ‘Cossos estranys’, el debut en la ficció d’Eva Arasa.

Vostès potser no ho recordin, però hi va haver un temps –no fa tant, posem un decenni escàs– que la producció editorial d’aquest país nostre era paupèrrima, purament residual, i ens havíem de conformar amb un parell de novetats, potser tres l’any. I això era tot. La resurrecció d’Anem i el naixement de nous segells, posem que parlo de Trotalibros i de Medusa, li va donar la volta com un mitjó a aquella crònica escassetat, i avui vivim una mena d’edat d’or editorial amb l’únic precedent dels anys gloriosos que Casal i Vall i Editorial Andorra funcionaven a ple rendiment. Però d’això fa mig segle, o gairebé.

I si no s’ho creuen, aixòp de l'edat d'or, mirin Medusa, que arrenca en quinze dies el curs amb una raresa absoluta, una curiositat exquisida que és a la vegada un acte de justícia poètica: la reedició de Volves, recull de relats de Carme Karr (Barcelona, 1865–1943), periodista, escriptora i sufragista catalana, pionera de quasi totes les tecles que va tocar i de qui recupera un volum que no s’havia reeditat des que es va publicar per primera vegada, el 1906. Fa 120 anys. Proesa? Temeritat? Vocació arqueològica?

Són set relats –diu David Gálvez, aquí amb el barret d’editor– “plens de nervi verbal, contundents en el fons i representatius de la vida catalana a principis del segle XX, i que tracen la vida de dones valentes que prenen decisions, treballen i lluiten de tu a tu amb els personatges masculins”. L’edició ha anat a càrrec de Marc Cortès, que n’ha adaptat l’ortografia prefabriana, i constitueix gairebé una prova pilot, perquè la idea de Medusa és aplicar el mateix criteri quasi arqueològic que han aplicat a la divisió de llibres en castellà, el de recuperar clàssics com Roberto Arlt, Horacio Quiroga i Teresa Wilms Montt, que havien caigut en l’oblit: “Si funciona mínimament, insistirem també en aquesta via, i si hi hem apostat no és perquè siguem nus temeraris, sinó perquè els relats de Volves tenen una potència inaudita”.

El volum, dins de la col·lecció Borm, arribarà el 19 de febrer a les llibreries, i podria ser l’inici d’un insospitat efecte Karr, perquè la catalana Barcino també en reedita al març la novel·la més celebrada, Clixés.

L’altra aposta de Medusa per a Sant Jordi destil·la també aquest conegut aroma pel risc que el segell ha cultivat des dels inicis: Cossos estranys, disponible a partir de l’11 de març, constitueix el debut en la ficció de l’escaldenca Eva Arasa (Sabadell, 1976), a qui fins ara li coneixíem sobretot en la faceta de poeta (Les oliveres i altres paisatges perduts) però que com a narradora ja havia avisat amb els premis Pirineus (La coixa i la lluna, 2022) i Núvol (Serpents, 2020). Això és el que va cridar l’atenció de Gálvez: “Fa anys que li segueixo la narrativa curta i mereixia l’oportunitat de reunir en un volum coherent peces fins ara disperses, amb el fil conductor d’un registre que tendeix al negre i que ens descobreix una narradora brillant, que no té res a envejar a moltes de les escriptores catalanes que han triomfat els últims temps”. Amb Arasa, a més, Medusa insisteix en la via de descobrir narradors del país homologables i exportables, com el curs passat va ser el cas d’Alan Ward i La vall dels andosins. I estiguin alerta, perquè és molt probable que això només sigui el començament d’una llarga amistat literària, perquè Gálvez li ha posat l’ull al manuscrit de L'ànima separada del cos, la novel·la negra amb què l’escaldenca es va endur l’última convocatòria de la beca a la creació literària que convoca el ministeri de Cultura. Serà l’11 de març a la col·lecció Balandra, recordin.

Per a la tercera novetat del semestre haurem d’esperar al maig. I de nou percuteix Medusa en aquesta dèria per la literatura hispanoamericana, obertament decantada cap als creadors mexicans i emergents. Va ser el cas de María Cristina Hall (Fantasía fértil) i d’Emmanuel Vizcaya (La memoria de los meteoros) i ho és també el d’Olivia Teroba (1988), que ha cultivat el teatre, l’assaig i el relat i de qui Medusa reuneix a Todo lo que no ocurre una col·lecció de peces breus que es mouen entre el costumisme i el fantàstic, amb personatges que busquen obstinadament (i no necessàriament amb èxit) el seu lloc al món, començant per la tribu familiar, i amb un marcadíssim gust per l’experimentació: “El mercat en castellà és molt difícil per a una editorial com la nostra, minúscula, perifèrica i bilingüe, però insistirem perquè estem convençuts que hi ha un lloc per a aquesta combinació de noves veus i de clàssics hispanoamericans que cultivem en les col·leccions en castellà”. Todo lo que no ocurre sortirà a Aguaviva.

En fi, ara que ja ho saben, triïn d'entre Karr, Arasa i Teroba qui és la rareta, qui, la curiosa i qui, l'exquisida.