Diari digital d'Andorra Bondia
Antoni Morell contempla des de la pantalla la intervenció de Joan Gabriel, vell amic, i de la síndica Roser Suñé, ahir al Consell General.
Antoni Morell contempla des de la pantalla la intervenció de Joan Gabriel, vell amic, i de la síndica Roser Suñé, ahir al Consell General.
La síndica, entre Joan Massa i Joan Gabriel. L’acte celebrat al vestíbul del Consell General va concitar la presència d’autoritats, encapçalades pel cap de Govern, Xavier Espot.
La síndica, entre Joan Massa i Joan Gabriel. L’acte celebrat al vestíbul del Consell General va concitar la presència d’autoritats, encapçalades pel cap de Govern, Xavier Espot.

Un llibre com “un cop de puny”


Escrit per: 
A. Doral / Fotos: Facundo Santana

Presentació de l’obra pòstuma d’Antoni Morell, ‘De la governança d’un país’, un acte que mereixia més públic.

“El llibre és un cop de puny”. Joan Massa, qui ahir recordava haver viscut una vida en paral·lel amb la d’Antoni Morell –tots dos van passar pel seminari, tots dos van accedir a les institucions andorranes, tots dos es llevaven a les sis del matí–, va glossar De la governança d’un país, obra pòstuma de l’autor de Sispony, en l’acte de presentació celebrat al vestíbul del Consell General. Un acte farcit d’autoritats –en actiu: del cap de Govern a la síndica, que presidia la taula, i una nodrida representació del Comú massanenc; i d’etapes passades, entre les quals l’excap de Govern Albert Pintat– i puntejat per representants del món cultural i social, però on la llista més llarga si s’hagués de fer segurament seria la de les absències. Faltava gent, faltava caliu.  Morell es mereixia molt més.
 
En fi... Tornem al cop de puny. “Aquest país –vostre i meu– s’ha convertit –i tots en som responsables– en una mena d’olla de grills, o en una pleta de xais que només belen, o en una llarga sala d’espera on, a la fi del passadís, et donen un certificat. La burocràcia en un país tan xic és un malson.” Això ho diu comentant la Màxima 7 del Manual Digest, que d’això tracta el volum, d’un diàleg a través dels segles i les pàgines amb Antoni Fiter i Rossell. A qui, per cert, s’adreça per assegurar-li que “Andorra, des del vostre temps, com us he dit moltes vegades, no és que no la coneixeríeu, sinó que us tornaríeu literalment boig de veure què n’hem fet”. 
 
Al polític
També busca Morell interlocutors més propers en l’espai i el temps en els seus comentaris –i, sobretot, vius, que en podrien aprofitar–. “Fa pena, avui, la distància que hi ha entre el polític de professió, o l’esporàdic, i el ciutadà que sempre és al mateix lloc, lluitant i lluitant”. Això en la reflexió al voltant de la Màxima 10, on Fiter aconsella “Vetllar ab Cuidado, y discreció sobre las personas Escullidas per Sindichs, per lo govern, y maneig dels negocis”.
 
L’escriptor, finat la vetlla de Reis i a qui es recordarà en uns actes orquestrats pel Govern i el Consell al llarg d’aquest mes, va dedicar bona part de l’últim any a enllestir aquest volum, editat per Anem, on comenta una obra, el Manual, que segons Massa “apareix en uns moments en què Andorra podia desaparèixer”, amb el Decret de Nova Planta, un moment en què “el Consell té idees confuses sobre qui som i li demana que els ho aclareixi”. 
 
D’ençà que es va redactar, apunta Morell, “Andorra ha guanyat molt, però ha perdut els valors que l’havien fet forta en temps difícils”, recuperant un dels seus cavalls de batalla sobretot els darrers temps.
 
Roser Suñé va presidir l’acte, dèiem, retent-li un “particular homenatge”, a través de tres moments en què el considerat pare de la literatura andorrana es va creuar al seu camí. El primer, quan encara com a alumna del col·legi Janer, les aules van ser visitades per aquella tríada artífex de la reandorranització: Lídia Armengol, Manuel Mas i el mateix Morell. El segon, durant la lectura de les Set lletanies de mort, ja estudiant del Lycée. El tercer, quan va accedir a la Sindicatura i l’escriptor va comentar en un article el seu primer discurs. “Gràcies, Toni; gràcies, senyor Morell” perquè “ens esperona a ser millors”. 
 
Homenatge en vida
L’exsíndic Joan Gabriel va completar –amb l’editor, Josep Dallerès– la taula des d’on es va presentar De la governança d’un país. Autor del pròleg –hi destaca la capacitat de l’autor “de conjugar la màgia dels aforismes sorgits d’un món passat al món d’avui”–, Gabriel va assegurar que a Morell li va fer una il·lusió especial veure la biblioteca massanenca batejada amb el seu nom, veure el poble de la Massana com a “guardians de tota la colla de records” que és el seu fons bibliogràfic. Els homenatges, en vida, va reivindicar.
 
Personalment, va assegurar, li queda el record de les tertúlies que va compartir amb ell, unes xerrades que “li donaven vida”. 
 
El camí només iniciat de la reedició 
Antoni Morell, “pesi a qui pesi, agradi o no, és el punt de partida de la literatura a Andorra” i com a tal, es compromet Dallerès, el seu segell anirà reeditant l’obra de l’escriptor, un camí que es va iniciar amb Borís I l’any passat amb la intenció de “posar a l’abast del públic, especialment el més jove” uns títols difícils de trobar. Per això abans que acabi l’any Anem haurà posat al carrer dues reedicions més. La primera, El llarg caminar d’un home bo, on recollia les converses amb el bisbe Joan Martí i Alanis.  Durant el segon semestre arribarà el torn de Set lletanies de mort, que per a molts (inclosa la síndica Suñé) és l’obra cabdal de l’autor. Morell va ser un home polifacètic –amb vessant de diplomàtic, de secretari de Govern, d’advocat– “però com se’l recordarà finalment serà com a escriptor”, va assegurar l’editor. A un autor, hi va afegir, el màxim homenatge que se li pot fer és publicar-lo i llegir-lo. 
 
Cert és que Morell va deixar darrere seu una producció abundant, on a l’obra major i més coneguda –els títols esmentats, juntament amb  La neu adversa i probablement Memòries d’un nen de poble– s’afegeixen nombroses novel·les diguem-ne menors i que actualment resulten absolutament impossibles de trobar, com Karen nena de la llum o El vell i els anyells, a banda de l’obra articulística, els assaigs o llibres de viatge. I, per cert, que l’estudi que sobre ell es va premiar a la Nit Literària ja està descartat que sigui publicat pel Consell. 
Andorra
Consell General
Antoni Morell
Joan Massa
Joan Gabriel
De la governança d'un país
Anem
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic