Aval de l’FMI a “l’oportunitat” que representa l’acord amb la UE

“L’acord d’associació amb la Unió Europea té el potencial d’aportar beneficis considerables en obrir mercats per a una economia més diversificada”. Així ho ha assegurat avui el sotsdirector de les oficines del Fons Monetari Internacional a Europa, Rodolphe Blavy, en la presentació de les conclusions de la revisió anyal que fa l’FMI al Principat, que va fer conjuntament amb el titular de Finances, Ramon Lladós, i la secretària d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Noelia Souque.

L’organisme internacional, que destaca en l’informe la fortalesa de l’economia andorrana i la ràpida recuperació després de la pandèmia de la Covid-19, apunta precisament que un dels riscos és la manca de diversificació i que l’acord d’associació amb la UE, sempre que sigui ratificat per la ciutadania en referèndum, és una “oportunitat” i una “eina” per diversificar una economia que, sense tensions, creixeria a un ritme d’1,5% anual.

Per assolir creixements superiors i poder afrontar amb garanties els reptes que el país té damunt la taula és indispensable la participació al mercat únic europeu que s’assoleix amb l’acord d’associació, un acord que “no estableix restriccions en la sobirania fiscal del país”, com remarca l’FMI, que destaca també que els períodes d’adaptació previstos a l’acord per a l’entrada progressiva al mercat interior seran positius per al teixit econòmic del país, ja que permetran una incorporació del cabal comunitari d’una manera progressiva i adaptada a la realitat andorrana.

Tant Lladós com Souque han valorar positivament les opinions de l’organisme internacional en relació amb l’acord d’associació, ja que “reforcen els treballs” fets per l’Executiu i van celebrar que l’FMI incideixi també en el fet que l’acord té presents les especificitats d’Andorra, un fet que, conjuntament amb els períodes transitoris establerts “ajuden a mitigar” els riscos que pot comportar l’obertura del mercat andorrà a un mercat de 500 milions de persones.

Més enllà de l’aproximació a Europa, l’FMI ressalta la situació ascendent de l’economia del país, que el 2023 va créixer un 2,3%, segons les dades, encara no definitives, avançades pel titular de Finances, a la vegada que assenyala el rigor fiscal de la gestió dels comptes de l’Estat, recalcant les possibilitats que aquesta ofereix per a fer inversions a llarg termini, com per exemple en el sector de les energies verdes.

En aquest sentit, Lladós ha avançat que després del superàvit fiscal de més de 70 milions assolit el 2022, l’exercici 2023 es tancarà amb un superàvit fiscal de més de 20 milions d’euros. 

Així mateix, el ministre ha mostrat la seva satisfacció pel fet que des del Fons Monetari Internacional es remarqui “l’estratègia eficaç de gestió del deute” duta a terme per l’Executiu, una estratègia que ha comportat que el cost mitjà sigui de l’1,34% i que no hi hagi cap necessitat de refinançar-lo fins al 2027. I en aquesta línia, Lladós ha explicat que l’endeutament representa el 36% del producte interior brut (PIB) i que la previsió és anar reduint aquest percentatge fins a situar-lo en el 30% l’exercici 2028.

Pel ministre, les conclusions fetes públiques per l’FMI, que en breu es podran consultar al web de l’organisme internacional, avalen el Govern a “seguir amb la política fiscal engegada i demostren que la bona gestió, juntament amb el creixement de l’economia, i sense tocar els tipus impositius, ens permet fer ara inversions en habitatge i altres àmbits com la salut o les infraestructures, necessàries per al futur del país i de la qualitat de vida de la ciutadania”.

L’informe presentat per Blavy incideix també en el sistema financer i en la seva solidesa conseqüència d’una “bona capitalització, liquiditat i rendibilitat”. Amb tot, i malgrat remarcar que les ràtios de capital i liquiditat es troben “per damunt dels requeriments i les mitjanes europees”, des de l’organisme internacional es considera que la seva mida continua sent un risc i per això es recomana que se segueixi amb “una supervisió estreta i continuada”.

Finalment, l’estament internacional subratlla la millora de les dades estadístiques macroeconòmiques del país, les quals permeten elaborar polítiques públiques específiques per a les necessitats reals del Principat. A més, també es refereix als esforços d’Andorra per a la millora de la transparència de les institucions i de la lluita contra la corrupció i del blanqueig de capitals.

“Bona predisposició” del Banc d’Espanya 
Malgrat que amb la normativa i situació actual no hi ha l’opció que el Banc d’Espanya pugui exercir de prestador d’última instància d’Andorra, sí que hi ha el “compromís” i una “obertura de mires” per explorar “aquelles solucions possibles a futur”. Així ho ha explicat el titular de Finances, interpel·lat per la reunió de dimarts amb el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, que ha apuntat que s’insisteix molt en el darrer prestador, tot i que hi ha altres mecanismes de liquiditat ordinària, potser fins i tot més importants, per tal que les entitats andorranes puguin competir en igualtat de condicions amb les entitats financeres dels països veïns.