La tardor es va retardar entre 2,1 i 3,1 dies al 2022 i enguany, com serà?

La tardor es va retardar entre 2,1 i 3,1 dies al 2022 i enguany, com serà? Aquesta és la pregunta que planteja Andorra Recerca + Innovació (AR+I) per motivar la participació ciutadana dintre de Phenoclim, un projecte transfronterer que busca analitzar les dates setmanals per mitjà de les quals una selecció acurada d’espècies d’arbres i arbustos experimenta canvis en el seu desenvolupament de creixement.

Segons han informat, l'any passat als Pirineus sí que es va poder calcular l’índex de tardor (calculat a partir dels dies anotats que canvia el color de les fulles del beç, la moixera de guilla o el faig, a altres punts del Pirineu on aquest arbre és present). Al Pirineu, doncs, la tardor es va retardar 2,1 dies a altitud baixa, i 3,1 a alta altitud (la línia de tall és 1.050m).

Les temperatures de la tardor també van ser més càlides que la mitjana de referència, i també les de l’estiu 2022, i es va tenir una pluviometria deficitària i una situació de sequera.

Des d'Andorra Recerca Innovació s'insisteix en la importància que té la ciutadania per ajudar els investigadors en el recull de dades per mitjà d'observacions i fan una crida perquè la població participi d'aquest projecte amb l'objectiu de saber quina resposta dona la vegetació a l’adaptació a una tardor que encara no sabem si serà plujosa, càlida o seca.

Resultats de la primavera 2023
Què va passar la primavera passada. El que se sap és que l’índex de primavera s’ha vist desplaçat 1 dia i mig de mitjana al conjunt dels Alps, quan la temperatura a la zona va augmentar +0.6ºC la primavera, i +0.8ºC l’hivern de 2023 a França, segons Méteo-France.

Ara bé, el fet és que les dades de Phénoclim registrades als Pirineus, han sigut poc representatives i s’han perdut algunes observacions habituals, pel que no s’ha pogut calcular l’índex per manca de dades. A Andorra vam tenir la primera primavera més càlida des del període de referència així que es podria suposar que la primavera fenològica, com als Alps, també s’hauria retardat al nostre país. Una de les causes que podrien contribuir també a aquest retard és el fet que l’hivern 2023 també va ser càlid (el 3r hivern meteorològic més càlid a l’estació de Central-FEDA, amb 2,3ºC per sobre de la mitjana climàtica pel període de referència 1981-2010).

Les plantes necessiten uns períodes de fred perllongats per realitzar l’aturada hivernal pròpia de les nostres latituds, i per després 'conèixer' que l’hivern ha passat i començar a desenvolupar els processos primaverals. Si els hiverns no tenen aquests períodes freds, s’estima que la vegetació podria retardar la fenologia de primavera, com s’ha pogut observar aquest any. D’altra banda, la sequera prolongada de la tardor 2022 i l’hivern i primavera de 2023 també podrien ser causes de retard en alguns d’aquests processos. Tot i així, són conseqüències que encara no estan del tot comprovades. Fan falta més anys de dades i un estudi multifactorial complet que tingui en compte tots els processos que contribueixen a aquests canvis. D’altra banda no totes les espècies responen d’igual manera, així que cal aprofundir més en aquest coneixement.