Ros: “Tota negociació implica concessions, la UE no ho donarà tot a canvi de res”

El futur passa per Europa, diu. Confia que les negociacions per a l’acord d’associació arribin a bon port en un termini raonable, i és optimista respecte del resultat d’un hipotètic referèndum. A la vegada, entén les reticències que l’acord pot generar en una part de la població, “perquè fins ara a Andorra li ha anat bé com a país tercer”. Però el futur “s’ha de pensar amb Europa”, insisteix. Ho deia ahir l’exambaixador d’Espanya, Àngel Ros, minuts abans que l’actual, Carles Pérez-Desoy, li imposés l’Encomienda de Número de l’Orde d’Isabel la Catòlica a la seu de la legació.

Per Ros la clau és el model Liechtenstein, un antecedent que aplana el camí per a possibles cessions de la UE en matèria per exemple de lliure circulació de persones, un dels grans temors per als més euroescèptics: “Si Europa ha acceptat modificacions en aquesta llibertat fonamental, no és impensable que ho pugui tornar a fer”. Però tindrà un preu, adverteix: “Una negociació sempre comporta cessions per les dues bandes. No es pot pretendre que la UE ho doni tot a canvi de res.” Dit això, apel·la a un episodi viscut en la visita del vicepresident de la UE, Maros Sefkovic, l’octubre passat: “En una reunió amb un petit cercle d’empresaris, algú li va demanar directament si la UE acceptaria aplicar a Andorra el model Liechtenstein. La resposta va ser que sí... sempre que Andorra assumís altres contrapartides. És imaginable que la UE accepti excepcions a la lliure circulació si Andorra accepta cessions en altres àmbits, i també es pot donar el cas que Andorra prefereixi prioritzar altres àmbits, i no necessàriament la lliure circulació”.

Ros, en fi, va fer una crida a donar a conèixer Andorra a l’exterior: “El cert és que la majoria dels espanyols i la majoria dels europeus no són conscients que existeix un Estat sobirà i independent als Pirineus: Andorra la gran desconeguda, i cal fer un esforç per revertir-ho”. I va glossar l’esperit “absolutament emprenedor dels andorrans, que ha convertit Andorra en el clúster econòmic dels Pirineus. Si no existís, l’hauríem d’inventar”.