En xoc, per les dades i els retrats

Una tarda passada per aigua la d’ahir. I tenien massa pressa els valents que travessaven a correcuita la plaça Rebés. Pocs “clients”, doncs, a la paradeta de l’Associació Andorrana contra el Càncer (Assandca), muntada abans de les 10 del matí i salvaguardada durant tota la jornada per un grup de voluntàries malgrat les adversitats climatològiques. A primera hora, n’hi havia quatre, afectades directament per càncer de mama o perquè tenen algun familiar amb la malaltia. “N’hi ha a totes les cases”, comentava una d’elles. Fent petar la xerrada, totes estaven una mica en xoc per les dades que ahir publicàvem els diaris. 50 casos. “Quants! Sí que n’hi ha!” A continuació, però, ressonava també aquesta cantarella: “segur que són menys dels que realment hi ha perquè les dades sempre es donen a la baixa”. Del mateix parer era el president de l’Assandca, Josep Saravia. “Encara trobem que són pocs” perquè s’ha de tenir en compte que “són dades ambulatòries i no poblacionals”, que són les que demanen a Salut i les que més costen d’esbrinar. De tota manera, i sense que serveixi de precedent, convenia que “és un pas endavant”.

“Cada color, una experiència”
Parlant amb Saravia, li comentava que venia d’Illa Carlemany, colpida per l’èxit de la iniciativa dels retrats de dones afectades per càncer de mama i també de familiars i amics. I a més de celebrar-ho, deia ell que “un retrat val més que mil xerrades que puguem organitzar des de l’Associació”. No cal dir que l’artista andorrana Ona Saumell estava ahir més convençuda que mai d’això. També ella estava en xoc, però en aquest cas pel reguitzell de participants en la iniciativa dels retrats. A mitja tarda, més d’una cinquantena i amb una cua que no s’acabava. “No m’ho esperava”. I bona prova d’això és que va fer curt de cartolines i plafons. L’objectiu de la iniciativa? “Pintar tot un país amb els mateixos colors per demostrar que tots estem en aquests colors”. “Què hi ha de més llampant que això?”. Compartia que “cada persona suma” i que “si fem part d’aquesta suma encara que continuï el càncer no ens farà tan mal”. Responia a les preguntes mentre pintava una afectada, Liliana Araujo. “Cada color és una experiència i les persones estan fetes d’experiències”. La barreja de tots els colors és aquest conjunt  d’experiències que la constitueixen.   I, és clar, “el rosa és el seu color perquè una part de la seva història està pintada de rosa”.

“El rosa significa vida”
S’hi sentia identificada Liliana Araujo: “el rosa significa vida per a mi”. Ha passat per dos càncers de mama i no s’ha pogut quedar indiferent amb les iniciatives que les ajuden a donar veu, explicava. 50 casos són molts? Per a ella no va de xifres, “cada cas d’aquests el visc com si fos el meu”. Perquè sap perfectament per quin procés passarà a qui li diagnostiquin. Cada moment, cada daltabaix, “el món et cau a sobre quan t’ho diuen”, les cicatrius que resten per sempre, els canvis del cos i la ment. Això sí, “mai deixem de ser dones”, compartia amb fermesa. I cada dia que passa es repeteix que “sí que es pot”. Ho viu com una lluita de cada dia i cada hora que passa, “perquè ara estàs bé i ara no”.  Llavors, artista i model improvisada s’abracen.

El dia 24 es podran recollir els retrats pintats per Saumell en un sopar gratuït al centre d’oci Unnic. “Hi ha el nom darrere de cadascun”. I amb el nom, una història.