dt., 20/11/2018
La vertadera felicitat
<p>Després de segles, mil·lennis parlant-ne, encara no sabem ben bé en què consisteix.</p>
<p>Després de segles, mil·lennis parlant-ne, encara no sabem ben bé en què consisteix.</p>
<p><span style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: sans-serif, Arial, Verdana, "Trebuchet MS"; font-size: 13px; background-color: rgb(255, 255, 255);">Fa unes setmanes vaig viure una experiència personal a la meva consulta molt significativa. Li deia a un jove d’uns vint-i-dos anys que en les seves exposicions universitàries, per no caure en els nervis i la por a fallar, havia de concentrar-se en ell, no en la mirada dels altres, i fer l’exposició buscant com a objectiu el seu plaer individual, no el resultat donat per l’opinió dels que el miraven.</span></p>
<p>La pregunta és: es pot ser feliç en els extrems? I la resposta la trobem en la història.</p>
<p>Digues ‘prou!’, allibera’t sense por dels ferros que t’encadenen i corre cap a la sortida.</p>
<p>Ens fan més feliços, ‘gadgets’ i electrodomèstics, o frenen la nostra evolució personal?</p>
<p>És quan tanques els ulls que despertes i que tot comença.</p>
<p>Kant prescrivia tractar els éssers humans com una fi, no com un mitjà.</p>
<p>Comprenc perfectament el teu neguit, la teva por i el teu buit perquè els he viscut i sentit.</p>
<p>Es disfressa de víctima sense ser-ho, és covard i manipulador: en coneixes algun?</p>
<p>Cada vegada ens importen menys les conseqüències dels nostres actes en els altres.</p>
